Montilla, som una nació!
El passat dia 22 de desembre, la JNC va ser present al partit entre les seleccions nacionals de Catalunya i Argentina. Les JNC, i en el nostre cas les JNC de l' Hospitalet, vam ser-hi presents tot cridant Catalonia is not Spain.
La nostra reivindicació és simple: volem tenir una selecció nacional catalana, una selecció que ens represent-hi a nivell internacional, que faci de pregonera de l' esperit nacional català a arreu del món. Que sigui el ressó de la voluntat de tants catalans que somiem en un futur amb una Catalunya independent, pròspera i lliure. Malgrat tot, això de moment no sembla possible, doncs tenim un govern que "trilapida" les nostres aspiracions nacionals i que desfa els somnis d'una nació unida per uns grans lligams, uns somnis, uns reptes. I aquest mal, el fa en bona part el president del màxim organ executiu del nostre país, el " president " José Montilla.
Sembla il.lògic que Catalunya sigui algun dia independent amb un home que està a favor de la cursa de braus, de " la Roja" i d'un estatut retallat i lapidat pels seus companys de Madrid. La solució la tenim entre nosaltres, és la democràcia que ens crridarà l'any vinent, un any 2010 que podrà esdevenir l'any del canvi i de la unió de les nostres institucions en defensa del que és nostre, de la nostra selecció, de la nostra bandera, d' aquestes quatre barres que ens representen...
Són aquestes quatre barres de l' escut de la nostra samarreta les insignies de la força, la unió, l'esforç, i la il.lusió; il.lusió que un dia serà realitat i que ens permetrà poder dir, ben alt i amb força, sóc català, visca Catalunya, el meu país, la meva nació, la meva terra!
Cristian Monforte
Responsable de polítiques de joventut i educació.
dissabte, 21 de novembre del 2009
La força d'un sentiment: Perpinyà 2009
En commemoració dels 350 anys del tractat dels Pirineus, en el que la Catalunya Nord quedava en mans franceses i esdevenia part del territori francès, les JNC vàrem sortir pels carrers de la ciutat . 350 anys després, Catalunya reclama amb força la sobirania catalana de la zona. Des de les JNC reclamem amb força aquest territori català i és que inclús des de territori francés es reclama aquesta sobirania catalana de la zona.
La lluita és constant i difícil, però els catalans som un poble fort, decidit a defendre els nostres valors i les idees i és aquesta força la que farà que tot esdevingui possible i que Catalunya obtingui el que es mereixi i el que vol.
Els catalans, junts, podrem amb tot el que esdivingui pel nostre camí. L' exemple està en la manifestació del passat dia 7 de novembre pels carrers de Perpinyà. La suma de nombrosos col.lectius catalans i l' esforç dels nostres col.lectius d' arreu del territori , entre ells el nostre, el de les JNC l' Hospitalet, es va fer visible pels carrers d' aquesta vila que viu empresonada entre un passat estimat, un present agre i un futur per realitzar.
Perpinyà símbol d'una regió que somia formar part d'un país europeu, d'un futur país europeu, d'un país lliure, fort, emblema d' Europa, comparable a les grans potències malgrat la nostra dimensió, perquè la nostra força no és la superfície, la nostra força és el nostre sentiment, el que ens fa viure el dia a dia, el que ens fa movilitzar-nos per tal de fer escoltar la nostra veu arreu del món, el que ens fa passar les fronteres, el que ens fa resistir a llocs adversos per a molts, el que ens fa buscar reptes, potenciar i ajudar al nostre país, nació, territori, sentiment, il.lusió, ajudar a la nostra terra, forjada per la lluita dels nostres avantpassats, dels nostres compatriotes, dels nostres companys.
Sí perquè estimem Catalunya, sí perquè junts tot esdevindrà possible, si perquè sóc català, i n' estic orgullós,
Visca les JNC i VISCA CATALUNYA!
Cristian Monforte
Responsable de polítiques de joventut i educació
En commemoració dels 350 anys del tractat dels Pirineus, en el que la Catalunya Nord quedava en mans franceses i esdevenia part del territori francès, les JNC vàrem sortir pels carrers de la ciutat . 350 anys després, Catalunya reclama amb força la sobirania catalana de la zona. Des de les JNC reclamem amb força aquest territori català i és que inclús des de territori francés es reclama aquesta sobirania catalana de la zona.
La lluita és constant i difícil, però els catalans som un poble fort, decidit a defendre els nostres valors i les idees i és aquesta força la que farà que tot esdevingui possible i que Catalunya obtingui el que es mereixi i el que vol.
Els catalans, junts, podrem amb tot el que esdivingui pel nostre camí. L' exemple està en la manifestació del passat dia 7 de novembre pels carrers de Perpinyà. La suma de nombrosos col.lectius catalans i l' esforç dels nostres col.lectius d' arreu del territori , entre ells el nostre, el de les JNC l' Hospitalet, es va fer visible pels carrers d' aquesta vila que viu empresonada entre un passat estimat, un present agre i un futur per realitzar.
Perpinyà símbol d'una regió que somia formar part d'un país europeu, d'un futur país europeu, d'un país lliure, fort, emblema d' Europa, comparable a les grans potències malgrat la nostra dimensió, perquè la nostra força no és la superfície, la nostra força és el nostre sentiment, el que ens fa viure el dia a dia, el que ens fa movilitzar-nos per tal de fer escoltar la nostra veu arreu del món, el que ens fa passar les fronteres, el que ens fa resistir a llocs adversos per a molts, el que ens fa buscar reptes, potenciar i ajudar al nostre país, nació, territori, sentiment, il.lusió, ajudar a la nostra terra, forjada per la lluita dels nostres avantpassats, dels nostres compatriotes, dels nostres companys.
Sí perquè estimem Catalunya, sí perquè junts tot esdevindrà possible, si perquè sóc català, i n' estic orgullós,
Visca les JNC i VISCA CATALUNYA!
Cristian Monforte
Responsable de polítiques de joventut i educació
dimecres, 9 de setembre del 2009
En Gerard Figueres visita la Festa Major de Bellvitge.
El President de la JNC considera que les festes majors “fan ciutat i fan país”
L’Agrupació Local de la JNC de l’Hospitalet juntament amb l’Agrupació Local de CDC col•laboren d’una manera molt activa en la Festa Major de Bellvitge, a l’Hospitalet de Llobregat. L’element més viu d’aquesta col•laboració és la guingueta que s’instal•la en el recinte de la fira i que, com cada any, rep la visita de diferents personalitats d’ambdues formacions polítiques.
Una de les visites a destacar és la d’en Gerard Figueres, President de la JNC, qui va assistir ahir a la fira per tal “de donar suport a l’agrupació de l’Hospitalet” ja que, dins del context polític i social de l’Hospitalet (30 anys de govern socialista) “fan un gran esforç per estar presents”.
El President de la JNC també va voler destacar “el component cultural” de la Festa Major i va declarar que “participar d’aquesta festa és una manera més de fer país”. Figueres va voler relacionar la situació difícil de l’Hospitalet amb “el moment especial del conjunt del país”.
Per la seva part, en Joan Albesa (President Comarcal de la JNC a l’Hospitalet) va voler agrair “l’assistència d’en Gerard Figueres” i va animar als joves presents a “seguir treballant pel país des de l’Hospitalet”.
L’Hospitalet de Llobregat, 9 de setembre de 2009
dimecres, 8 de juliol del 2009
Sobre l'ensenyament català
Catalunya està d' enhorabona, els últims informes sobre ensenyament ens mostren com el nivell dels alumnes catalans és dels més baixos de la Unió Europea. Per entendre aquest fet hem d' entendre les característiques polítiques del nostre país. Tenim un govern ineficaç, que prioritza un model basat en la incoherència i la incultura, en contraposició amb el model que durant molts anys va seguir el nostre país, Catalunya, on el rigor i la eficàcia eren les bases d'un sistema fort i competent. Malgrat tota la ineficàcia, els joves ens preguntem: què fa el nostre govern per millorar la nostra educació?
Malauradament, tot el que fa el nostre govern és supeditar-se a les directives i a les ordres que vénen donades des de Madrid. I és des de Madrid on ens intenten vendre idees com la d' assignatures màgiques per resoldre la incultura, la delinqüència, la xenofòbia....Però com de costum, el que se'ns intenta vendre no és la realitat. Parlem d' educació per la ciutadania, una assignatura que el que busca és bàsicament la implantació d'un model de pensament clarament socialista, on es dóna més importància a explicar els suposats avantatges d’un estat centralitzat, poderós, d'alguna manera repressor, en contra d'un estat on les regions siguin les que decideixin sobre si mateixes, i sobre el seu futur, o és que no interessa que la gent sàpiga que és ser lliure segons els drets internacionals, a decidir sobre el seu futur com a poble? Com és què s'imposa per llei explicar el socialisme com a mètode d' estat modern i que progressa?
El que volem els joves no és que se'ns ensenyi com fer un estat centralitzat, socialista o comunista, i repressor, volem que se'ns ensenyi com fer un estat que permeti al seu poble decidir, que permeti al seu poble dir si o no, que permeti que el seu poble pugui complir les seves contemplacions nacionals a tots nivells. Què volem, una educació segura, transparent, o una educació de color vermella i on s' exalti el paper d'un estat repressor? No hauríem de poder decidir el que volem els joves?
Cristian Monforte Rubia
Responsable de polítiques de joventut i ensenyament de la JNC de l'Hospitalet
Catalunya està d' enhorabona, els últims informes sobre ensenyament ens mostren com el nivell dels alumnes catalans és dels més baixos de la Unió Europea. Per entendre aquest fet hem d' entendre les característiques polítiques del nostre país. Tenim un govern ineficaç, que prioritza un model basat en la incoherència i la incultura, en contraposició amb el model que durant molts anys va seguir el nostre país, Catalunya, on el rigor i la eficàcia eren les bases d'un sistema fort i competent. Malgrat tota la ineficàcia, els joves ens preguntem: què fa el nostre govern per millorar la nostra educació?
Malauradament, tot el que fa el nostre govern és supeditar-se a les directives i a les ordres que vénen donades des de Madrid. I és des de Madrid on ens intenten vendre idees com la d' assignatures màgiques per resoldre la incultura, la delinqüència, la xenofòbia....Però com de costum, el que se'ns intenta vendre no és la realitat. Parlem d' educació per la ciutadania, una assignatura que el que busca és bàsicament la implantació d'un model de pensament clarament socialista, on es dóna més importància a explicar els suposats avantatges d’un estat centralitzat, poderós, d'alguna manera repressor, en contra d'un estat on les regions siguin les que decideixin sobre si mateixes, i sobre el seu futur, o és que no interessa que la gent sàpiga que és ser lliure segons els drets internacionals, a decidir sobre el seu futur com a poble? Com és què s'imposa per llei explicar el socialisme com a mètode d' estat modern i que progressa?
El que volem els joves no és que se'ns ensenyi com fer un estat centralitzat, socialista o comunista, i repressor, volem que se'ns ensenyi com fer un estat que permeti al seu poble decidir, que permeti al seu poble dir si o no, que permeti que el seu poble pugui complir les seves contemplacions nacionals a tots nivells. Què volem, una educació segura, transparent, o una educació de color vermella i on s' exalti el paper d'un estat repressor? No hauríem de poder decidir el que volem els joves?
Cristian Monforte Rubia
Responsable de polítiques de joventut i ensenyament de la JNC de l'Hospitalet
dijous, 30 d’abril del 2009
Finançament i joves
Les generacions han treballat per tal de superar-se i aconseguir que la següent visqués millor que l’anterior. En l’actualitat, el jovent corre el risc de trencar el cicle natural, que la nostra generació no superi l’anterior. Ja fa mesos que parlem de crisi, i a Catalunya, els joves l’estem patint de manera molt més evident. L’atur juvenil és de prop del 26,7%, xifra que sobrepassa totes les previsions fetes, sense comptar la precarietat que pateixen molts dels que tenen feina. Necessitem de manera urgent que els que governen busquin solucions. Una de les mesures urgents i irrenunciable és obtenir un finançament just per a Catalunya.
Si Catalunya obtingués els diners que li pertoquen fruit del seu esforç fiscal podríem afrontar millor la crisi. Així doncs, si Montilla fos capaç de negociar el finançament que recull l‘Estatut: 230.000 estudiants podrien tenir una beca per transport gratuït de metro, rodalies, bus o ferrocarril; 100.000 joves podrien tenir una beca salari de 6.000 €/any per anar a la universitat; 25.000 joves emprenedors podrien tenir una ajuda de 18.000€/any per la creació d’una PIME; 150.000 joves podrien tenir una ajuda habitatge de 500€/mes per lloguer o hipoteca. Aquestes xifres s’han calculat partint de la base que els joves representen aproximadament un terç del total de la població i que el nou finançament pot suposar 5.600 milions d’euros de més per al país.
Per tant, demanem fermesa al President de la Generalitat, que no hipotequi Catalunya. Necessitem que el Govern exigeixi el compliment de la llei. Si falla, la generació de joves d’avui serà demà una generació hipotecada. Ja fa més de vuit mesos que l’Estat incompleix les regles del joc.
Joan Albesa – President comarcal de la JNC de l’Hospitalet
Les generacions han treballat per tal de superar-se i aconseguir que la següent visqués millor que l’anterior. En l’actualitat, el jovent corre el risc de trencar el cicle natural, que la nostra generació no superi l’anterior. Ja fa mesos que parlem de crisi, i a Catalunya, els joves l’estem patint de manera molt més evident. L’atur juvenil és de prop del 26,7%, xifra que sobrepassa totes les previsions fetes, sense comptar la precarietat que pateixen molts dels que tenen feina. Necessitem de manera urgent que els que governen busquin solucions. Una de les mesures urgents i irrenunciable és obtenir un finançament just per a Catalunya.
Si Catalunya obtingués els diners que li pertoquen fruit del seu esforç fiscal podríem afrontar millor la crisi. Així doncs, si Montilla fos capaç de negociar el finançament que recull l‘Estatut: 230.000 estudiants podrien tenir una beca per transport gratuït de metro, rodalies, bus o ferrocarril; 100.000 joves podrien tenir una beca salari de 6.000 €/any per anar a la universitat; 25.000 joves emprenedors podrien tenir una ajuda de 18.000€/any per la creació d’una PIME; 150.000 joves podrien tenir una ajuda habitatge de 500€/mes per lloguer o hipoteca. Aquestes xifres s’han calculat partint de la base que els joves representen aproximadament un terç del total de la població i que el nou finançament pot suposar 5.600 milions d’euros de més per al país.
Per tant, demanem fermesa al President de la Generalitat, que no hipotequi Catalunya. Necessitem que el Govern exigeixi el compliment de la llei. Si falla, la generació de joves d’avui serà demà una generació hipotecada. Ja fa més de vuit mesos que l’Estat incompleix les regles del joc.
Joan Albesa – President comarcal de la JNC de l’Hospitalet
dilluns, 27 d’abril del 2009
La JNC i CiU vam sortir al carrer per Sant Jordi venent roses, llibres i material. A part vam poder repartir entre el jovent informació de la nostra organització, pamflets i preservatius, que van tenir molt bona acollida entre els que s'hi acostaven. Una vegada més, hem sortit al carrer i ens hem mostrat a la gent, perquè sàpiguen que estem disposats a ajudar tant a la nostra ciutat com al nostre país, Catalunya. Tornareu a tenir notícies nostres en breu!
dilluns, 6 d’abril del 2009
La JNC participa activament a la fira ViVE Latinoamérica!
El President Comarcal de la JNC destaca “la bona acollida que va tenir el nostre projecte entre els assistents a la fira”.
L’Hospitalet de Llobregat, 6 d’abril de 2009.- La fira VIVE Latinoamérica!, que es va celebrar a l’Hospitalet durant aquest cap de setmana, va ser l’escenari on diferents representants de la JNC, tant a nivell nacional com local, van poder explicar les característiques del seu projecte de país als diferents assistents de la fira.
La participació activa de l’agrupació local de la JNC a l’Hospitalet, representada per en Cristian Monforte (membre de l’executiva local) va estar reforçada per la presència d’Esther Padró (membre del Comitè Executiu Nacional en l’àrea d’Immigració i Polítiques Socials) així com per la col•laboració de diferents dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya, Felip Puig, Montserrat Candini i Meritxell Borràs, entre d’altres.
Joan Albesa, President Comarcal de la JNC a l’Hospitalet, ha declarat que ”des de la JNC, tant a nivell local com nacional, estem duent a terme diferents activitats per tal de fer arribar i explicar el nostre projecte de país als nous catalans” i, en aquest sentit, “la participació activa de la JNC en aquesta fira és un clar exemple”.
Albesa també ha volgut ressaltar “la bona acollida que ha tingut el nostre projecte entre els assistents” i ha anunciat que “la nostra activitat en aquest àmbit no es limita a l’assistència a fires sinó que la nostra agrupació local a l’Hospitalet treballa dia a dia per tal d’ajudar els ciutadans de la ciutat i resta oberta a tothom qui estigui interessat”.
La JNC va repartir entre els assistents a la fira i els propis firaires diferents materials com adhesius amb la matrícula CAT i fulls informatius. Tot això exemplifica “la nostra voluntat de construir una Catalunya sense complexos que miri el futur amb esperança” ha informat Joan Albesa.
divendres, 27 de març del 2009
Gerard Figueres “els joves tenim molt a dir i molt per fer davant la crisi”
El President de la JNC va presentar ahir a l’Hospitalet la conferència “Joves, Crisi i País”.
L’Hospitalet de Llobregat, 27 de març de 2009.- La difícil situació, social i econòmica, per la que està passant Catalunya va ser el punt central de la conferència “Joves, Crisi i País”. La conferència, organitzada per la JNC de l’Hospitalet, va analitzar des d’una òptica juvenil els principals problemes dels joves i va proposar un seguit de solucions al respecte.
En Gerard Figueres (President de la JNC) va comentar que “des de la JNC ja vàrem comunicar aquests problemes, i les seves possibles solucions, a l’Artur Mas aconseguint, així, que aquestes s’incloguessin dins la conferència “Superar la crisi, aixecar Catalunya””.
Figueres va anunciar que “els joves d’avui dia formen una generació hipotecada” el que representa “que som la primera generació que viurà pitjor que l’anterior”.
Segons el President de la JNC, aquests problemes es poden agrupar en tres gran grups: la formació, l’habitatge i l’ocupació. Respecte al primer punt, la formació, Figueres va comentar que “el govern central dóna més beques a la resta de l’estat que a Catalunya”. Aquesta situació, injusta pels estudiants catalans, “requereix que sigui el Govern de Catalunya qui tingui la potestat de donar les beques corresponents” per tant “hem de demanar que es compleixi i respecti l’Estatut de Catalunya”.
El problema de l’emancipació juvenil va ser el segons àmbit que en Gerard Figueres va analitzar tot comentant que “els joves d’avui dia ja no poden aconseguir ni una hipoteca a 40 anys perquè els bancs no les concedeixen”. Segons Figueres, cal “que el Govern doni una ajuda econòmica per tal d’ajudar als joves a pagar el lloguer o les hipoteques”. Aquesta mesura, “ha de ser real, no com la Renda Bàsica d’Emancipació que va impulsar la Ministra Chacón que ni tant sols té la partida pressupostària suficient”.
Finalment, Figueres va analitzar el problema de l’atur. Actualment, la taxa d’atur juvenil es troba en un 26%, és a dir, “un de cada quatre joves que busca feina no la troba”. Davant d’aquest problema, la JNC proposa “impulsar el Pacte per l’Ocupació Juvenil Catalana que va proposar CiU al 2003 i que al Tripartit ha deixat amagat en un calaix”.
Per tot això, “cal que es respecti l’Estatut i aconseguir un bon finançament perquè sense diners, el país no podrà fer front a les polítiques que els seus ciutadans/es necessiten”.
Per la seva part, en Joan Albesa (President Comarcal de la JNC a l’Hospitalet) va recolzar les idees exposades per en Gerard Figueres tot dient que “aquests problemes són generals a tots els joves de Catalunya però a l’Hospitalet tenen una especial rellevància” per tant, “els joves de l’Hospitalet hem de treballar per tal de superar aquesta crisi”.
dilluns, 2 de març del 2009
La JNC de l’Hospitalet presenta una proposta de resolució en contra del projecte de Can Trabal.
La proposta es va aprovar al Consell Nacional de la JNC que es va celebrar aquest dissabte a Rialp (Pallars Sobirà).
L’Hospitalet de Llobregat, 2 de març de 2009.- El projecte que afecta a l’última zona agrícola de l’Hospitalet, Can Trabal, ha provocat que diverses organitzacions i entitats de la ciutat s’hagin manifestat contra l’aplicació d’aquest projecte.
Entre aquestes organitzacions destaca la JNC de l’Hospitalet que, mitjançant una proposta de resolució presentada al Consell Nacional que es va celebrar aquest dissabte a Rialp, ha mostrat el seu rebuig al projecte que preveu convertir la darrera gran zona agrícola de l’Hospitalet en un espai d’usos terciaris i de serveis.
Segons Joan Albesa, President Comarcal de la JNC a l’Hospitalet, “aquest projecte elimina la possibilitat de rehabilitar aquesta zona com un espai històric, ecològic i natural” i, per aquestes raons, “la JNC a l’Hospitalet creu necessari mostrar el seu posicionament públic en contra d’aquesta iniciativa”.
La proposta de resolució aprovada té l’objectiu “d’instar a l’Ajuntament de L’Hospitalet a dur a terme el treballs necessaris per a rehabilitar de manera íntegra la zona de Can Trabal i convertir-la en un espai d’ús públic” a la vegada que “demanàvem el recolzament del conjunt de la Joventut Nacionalista de Catalunya” ha declarat Albesa.
Per un altra banda, Joan Albesa ha volgut remarcar “que aquest espai no només és important pel conjunt de ciutadans/es de l’Hospitalet sinó que ha de ser considerat com a patrimoni col•lectiu per Catalunya”.
dissabte, 7 de febrer del 2009
Aquesta setmana ens fem ressó d'una polèmica en què s'ha vist envoltada la nostra ciutat. El regidor del PP a l'Hospitalet, Juan Carlos del Río, va denunciar la propera presència del grup basc Su Tar Ga a la nostra ciutat a qui va acusar d'apologia del terrorisme. Igual com ja passà amb el grup italià Banda Bassoti, una vegada més, la democràcia de baixa intensitat en la que vivint ha imposat la seva raó. Alguns no veuen democràcia, justícia i drets més enllà del seu melic, alguns...Els néts d'alguns altres, quina por.
De la polèmica se n'ha fet ressò el diari AVUI. A continuació l'article de la Sílvia Barrosso comparant la presència de l'amenaçat per la camorra, Roberto Saviano, amb Su Ta Gar. Reflexionem si us plau. Juan Carlos, tú a lo tuyo, gran demócrata:
"El mateix dia que Roberto Saviano culmina la seva setmana triomfal a Barcelona, a l'Hospitalet de Llobregat s'anuncia la suspensió d'un concert de Su Ta Gar, grup basc i euskaldun. En el lliurament del premi Manuel Vázquez Montalbán, Saviano apel·la a la necessitat de la paraula per crear-nos "anticossos" contra aquells que ens volen dominar. Pren la paraula el president Montilla i continua pel mateix camí. Saviano es referia a la màfia. Montilla ves a saber a què es refereix. Sigui com sigui, el seu discurs és gairebé abrandat i ens convida, especialment als periodistes, a resistir en la defensa de la llibertat.
Poc després se sap que la sala Salamandra ha cancel·lat l'actuació d'aquest dissabte de Su Ta Gar –nom manllevat d'una expressió en euskera que crida a la resistència i la persistència. Els gestors de l'espai temen aldarulls perquè el regidor del PP Juan Carlos del Río s'ha passat la setmana provocant crispació contra el grup –amb allò tan suat de dir que les seves lletres fan "apologia del terrorisme"– i insinuant que l'Ajuntament de l'Hospitalet, governat pel PSC, subvencionava l'acte. Un episodi més de la frenètica competició entre PP i PSOE per veure qui és més espanyol, en la qual Euskadi i Catalunya són molt útils i la llibertat d'expressió, una nosa."
De la polèmica se n'ha fet ressò el diari AVUI. A continuació l'article de la Sílvia Barrosso comparant la presència de l'amenaçat per la camorra, Roberto Saviano, amb Su Ta Gar. Reflexionem si us plau. Juan Carlos, tú a lo tuyo, gran demócrata:
"El mateix dia que Roberto Saviano culmina la seva setmana triomfal a Barcelona, a l'Hospitalet de Llobregat s'anuncia la suspensió d'un concert de Su Ta Gar, grup basc i euskaldun. En el lliurament del premi Manuel Vázquez Montalbán, Saviano apel·la a la necessitat de la paraula per crear-nos "anticossos" contra aquells que ens volen dominar. Pren la paraula el president Montilla i continua pel mateix camí. Saviano es referia a la màfia. Montilla ves a saber a què es refereix. Sigui com sigui, el seu discurs és gairebé abrandat i ens convida, especialment als periodistes, a resistir en la defensa de la llibertat.
Poc després se sap que la sala Salamandra ha cancel·lat l'actuació d'aquest dissabte de Su Ta Gar –nom manllevat d'una expressió en euskera que crida a la resistència i la persistència. Els gestors de l'espai temen aldarulls perquè el regidor del PP Juan Carlos del Río s'ha passat la setmana provocant crispació contra el grup –amb allò tan suat de dir que les seves lletres fan "apologia del terrorisme"– i insinuant que l'Ajuntament de l'Hospitalet, governat pel PSC, subvencionava l'acte. Un episodi més de la frenètica competició entre PP i PSOE per veure qui és més espanyol, en la qual Euskadi i Catalunya són molt útils i la llibertat d'expressió, una nosa."
dijous, 15 de gener del 2009
A 80 o menys
Els veïns i veïnes de l'Hospitalet estem d'enhorabona. Per sortir de la nostra ciutat en vehicle no sabem a quina velocitat ens obligaran a circular. Haurem de fer cas de panells lluminosos electrònics, variants, que aniran canviant la velocitat límit segons el trànsit (nivell de congestió) i la contaminació.
A mi sempre m'ha semblat bé la idea de regular el trànsit segons la fluïdesa, de fet, les tendències en l'electrònica de l'automòbil van en aquesta direcció amb la proliferació de les tecnologies V2V (vehicle a vehicle), V2I (vehicle a infrastructures) i de les xarxes de sensors sense fils i, fins i tot, fa anys que catedràtics notoris del nostre país n'avalen els possibles beneficis. Està demostrat que quan hi ha saturació, reduir prèviament la velocitat de les unitats de trànsit ajuda a desfer l'embús. Internet ho aplica als paquets que circulen per la xarxa i qualsevol persona ho fa quan trabuca quelcom en un embut: si ho llences tot de cop es colapsa, si ho fas més a poc a poc va tirant. Però el Servei Català de Trànsit no té eines electròniques més enllà de les càmares i, potser, algun sensor per comptar el nombre de cotxes que passen en determinats punts de les carreteres.
Els treballs científics sobre contaminació i proporcionalitat en la velocitat del trànsit no són clars. Sembla que s'han reduït un 3.7% les emissions de CO2 en l'àrea metropolitana de Barcelona aquest darrer any. Però no està clar el motiu, falta més feina d'investigació, més supòsits a aplicar. De fet, el RACC, que es dedica a fer informes tècnics, rebutja, en part, i posa en dubte els efectes de la reducció de la velocitat sobre la contaminació. Informes de la Universitat Politècnica de Catalunya ho veuen factible, però creuen que s'ha de seguir investigant. A partir d'unes estacions, algunes mòbils, de captació d'aire s'avalua la qualitat de l'atmosfera de l'area metropolitana, que depèn de molts factors: temperatura, humitat, emissions industrials i també les dels automòbils i dels avions (que contaminen força).
Amb les dades obtingudes sobre trànsit i contaminació es generen uns números que s'apliquen en un algoritme, que no tinc cap dubte que serà rigorós en el mètode, i s'obté un altre número que regularà la velocitat màxima en cada tram. Aquesta velocitat és la que ens trobarem dia a dia, així doncs, si vas a 80, i tocava anar a 40, retirada prolongada de carnet i multa. Així no quedarà més remei que anar a la feina o a la platja en tren o autobús. A veure si així la gent aprèn i agafa el transport públic d'una vegada! Serà la dictadura del proletariat del segle XXI?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)