Identitat i simbolisme
Divendres passat vaig assistir a una lectura de treball final de carrera a l'Escola Politècnica Superior de Castelldefels, depenent de la Universitat Politècnica de Catalunya. Tot i que el tema presentat era molt interessant, una de les coses que més em cridà l'atenció fou el tractament que rebé la nostra llengua, el català, òbviament.
La dita presentació va transcórrer en castellà, res estrany tenint en compte que els dos ponents eren nascuts i crescuts al Baix Llobregat. Educats, però, en català, gràcies a aquesta terrible imposició que des de l'any 1983 malmet la democràcia del nostre país, evitant als pares poder escollir en quina llengua s'han de vehicular el seus fills. A l'hora del torn de preguntes, els dos primers membres del tribunal també van escollir el castellà, suposo que per respecte -mireu si arribem a ser d'assenyats els catalans-. Els nois van contestar en la seva llengua materna, el castellà, la pròpia de la majoria d'habitants del Baix Llobregat i L'Hospitalet. Fins aquí res de nou. La sorpresa -que no tanta- va venir quan el tercer membre del tribunal va preguntar en català. Els esforços dels dos alumnes per contestar van ser enormes. Arribats a un punt que un d'ells, es parà i digué: "Si no les sabe mal, a partir de ahora me defenderé en castellano porque el catalán me cuesta mucho y no puedo dar respuestas con garantías". Vaga’m déu!!!. Un xicot d’aquí que està a punt de rebre un títol d'Enginyer Tècnic, i no sap parlar en català!!!
No és que sigui la primera vegada en què m'hi trobo en aquesta situació. És que a quasi totes les presentacions d'alumnes que vaig passa el mateix. Però si vas a donar classes a qualsevol IES de L'Hospitalet, pot ser que ni t’entenguin el que expliques!!! I a tot això, avui celebrem el retorn del Castell de Montjuïc a Barcelona. Simbolisme, pur simbolisme. Mentre els catalans ens mirem el melic, n'hi ha que ens "foten" per terra, mar i aire. Cal actuar. Una de les primeres mesures que hauríem de fer seria salvaguardar la nostra identitat. Unim-nos catalans per aconseguir que el català sigui l'única llengua oficial del país. L'actual model integrador no funciona, amb l'ensenyament en català no hi ha prou. Una vegada més, unim-nos i defensem l'essencial: menys simbolisme i més identitat.