Activisme per Nadal

La JNC de l'Hospitalet va participar el dia de Nadal en l'homenatge a la tomba de Francesc Macià en el 75è aniversari de la seva mort. En l'acte, Gerard Figueres, president de la JNC, va destacar la vàlua personal del president Macià i va reivindicar la seva figura, com a garant i mirall de la dignitat nacional del nostre país davant d'aquells qui se'n volen apropiar la figura a fi d'obtenir miserosos rèdits electorals. L'acte va concloure amb el cant dels segadors i amb la posada sobre la pedra fúnebre d'un ram de flors. Posteriorment, la JNC i CDC de l'Hospitalet van participar en el mateix acte que va fer CDC amb l'Artur Mas i Xavier Trias com a protagonistes.

El diumenge 28 de desembre, la JNC de l'Hospitalet va assistir al Camp Nou al partit de futbol entre les seleccions de Catalunya i Colòmbia que va acabar amb el resultat de 2 a 1 a favor de la nostra selecció. Nosaltres hi vam ser, amb il·lusió, coratge i ganes de cridar ben fort a favor de la nostra selecció, perquè tornava la il·lusió i perquè per cada nació, una selecció!

L'Hacendado

Va ser a l'aeroport de Frankfurt tornant de Finlàndia al mes d'agost on em vaig assabentar que l'honorable conseller d'interior Joan Saura havia trencat el pacte català pel finançament i havia pactat a la seva bola amb la vicepresidenta del govern espanyol De la Vega. No sabia si era una broma, un error, les altures que m'havien afectat o que a la política catalana el nivell d'hipocresia i inutilitat havia exponencialment augmentat en periode vacacional.

A vegades, ja passa al mes d'agost que el "jefe" fa vacances i el subdit aprofita la delegació de poder per destacar i fer-se el gallet. I en Saura ho va fer. Ell que és més llest, just i ecologista que ningú, com en ZP és un mentider, va pactar amb la vicepresidenta. Resultat: l'han enganyat també i ha fet el ridícul. I mira que en van unes quantes de vegades que aquests socialistes enganyen a la gent. Total, la unitat del finançament es va trencar i els manaires espanyols se'n van sortir una vegada més amb la seva. Iniciativa, l'Hacendado del PSC, ha fet riure, com sempre. Catalunya ho paga, us sona? Saben fer alguna cosa bé aquesta gent?

Treballadors i obrers, ciutadans de L'Hospitalet, el vostre futur, i més ara, en mans de la bona gestió, les marques blanques al supermercat!!! Han passat 3 mesos i 3 dies i no hi ha finançament. Per tant: ICV==PSC-PSOE==mentiders

SOM la joventut decisiva

Aquest passat cap de setmana es va celebrar al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat el XVè congrés de la Joventut Nacionalista de Catalunya. Va ser un congrés important per l'organització que ens ha de permetre forjar nous reptes i il·lusions els dos propers anys. Tenim nou president de partit, en Gerard Figueres de Vilanova i la Geltrú, que compta entre la seva gent amb la nostra presidenta comarcal, la Núria Rosell, que també va ser escollida consellera nacional de CDC per la JNC. A nivell local podem considerar el congrés com un èxit, es van presentar 20 esmenes a la ponència d'organització i 10 a la ponència d'acció política. La majoria foren acceptades, d'altres les vam guanyar en ponència i unes poques foren transaccionades. M'agradaria resaltar la maduresa assolida pel nostre col·lectiu, mai abans havíem presentat tantes esmenes, i mai abans ens n'havien aprovat tantes. Estem preparats per enlairar-nos i sumar i sumar i ajudar perquè tant l'Artur Mas com la Meritxell Borràs puguin assolir els seus reptes, Catalunya i L'Hospitalet ho necessiten.

La cara trista de tot congrés de la JNC són les jubilacions, companys que per majoria d'edat han de deixar la seva militància a la JNC. Sabem que us estimeu, i molt, la JNC. Ho heu demostrat aquests anys i ho veu deixar claríssim en el vídeo final del congrés d'homenatge als jubilats on els tres gaudireu d'un paper destacadíssim. Em quedo amb una paraula, i l'escriuré en majúscules: ORGULL. Ho va dir el Carles Cortés, president local de la JNC de L'Hospitalet, a tot l'auditori present, i és veritat, ser català i de la JNC és un ORGULL, i també un repte, un somni, una il·lusió, però sobretot és ORGULL, i orgullosos hem d'estar de ser com som i anhelar un país més lliure, pròsper i socialment just i a més ser de L'Hospitalet de Llobregat. Sense L'Hospitalet i la seva gent no hi ha futur, Catalunya necessita a L'Hospitalet i ens necessita a nosaltres perquè seguim treballant i conseguim sumar esforços i ser cada dia més i més per tal de transmetre el nostre missatge sincer, convincent i rebel quant a més gent millor.

Amunt i força!!! Visca L'Hospitalet i Visca Catalunya lliure!!!

Polítiques socials

En un entorn com el nostre, parlar de polítiques socials està a l'ordre del dia. Conversa rera conversa, a la plaça o al parc, algun tertulià dirà quelcom sobre algun familiar, veí o amic, que per causa pròpia o aliena necessita de la xarxa de serveis socials pública per a satisfer alguna necessitat. A L'Hospitalet, ciutat de treballadors, és molta la gent que treballa i ha treballat en cadenes de producció, magatzems i d'altres sobre estressants tasques, rutinàries o no, diàries, que acaben desgastant física i mentalment dia a dia, any a any. A més, la naturalesa hi ha voltes que tira els daus i algú li toca alguna deficiència a suportar la resta dels seus dies.

Per tot això, Catalunya, en governs foscos anteriors (tripartit dixit), va ser pionera en polítiques socials, per exemple amb la llei de serveis socials. Sense distingir graus ni habilitats, tothom amb certa mancança, podia acollir-se a les prestacions que donava la Generalitat. Segurament era una llei millorable, però era pròpia, legal i certament efectiva.

L'any passat, els senyors de la Catalunya social, de les mans netes i d'esquerres de debò, van tirar endavant al parlament de l'Estat Espanyol la famosa llei de la Dependència. Tot i vulnerar l'Estatut tot envaint competències, i per tant ser il•legal, i veure's d'una hora lluny, que tal i com estava muntada no seria gens ni mica efectiva es va aprovar. Temps després d'aprovar-se i entrar en vigor, s'ha demostrat que la llei és un desastre, la meitat de la gent que sol•licita els ajuts no els reben, dels que reben ajuts, una altra meitat no els ingressen íntegres.

En definitiva, la Catalunya optimista ha sigut enganyada una vegada més, i a sobre hem sortit perdent, perquè amb la llei de serveis socials es podrien haver aconseguit majors recursos per donar més ajudes i a més, a nivell nacional, no ens haguéssim deixat trepitjar i envair una vegada més, impunement, i ja en van moltes, pel govern espanyol amb la col•laboració inestimable dels mal anomenats independentistes catalans. Els ciutadans de L'Hospitalet no es mereixen uns governants així.

EL SIGNIFICAT DE LA DIADA

Un cop passada la Diada del nostre País crec que cal fer una reflexió a nivell local, de L’Hospitalet.
L’ofrena institucional que organitza l’Ajuntament s’ha convertit en una desfilada d’entitats que sembla més que s’hi juguin una subvenció municipal (cosa que de ben segur és certa) que no pas que vulguin participar de la Diada en sí. No gosaria a fer l’ofrena al monument de Rafael de Casanova si realment no ho sentís ben endins, al cor, i no sabés el que significa tot plegat, què recordem i per què seguim amb la lluita. No es pot fer una ofrena dient “A ver si este show acaba ya y nos vamos a tomar una cerveza”, paraules que vaig sentir a la cua quan esperàvem a fer la nostra ofrena com a Joventut Nacionalista de Catalunya.
Entenc que el sistema dels socialistes per omplir actes sigui la coacció, l’amenaça de retallar subvencions si no es va on ells ordenen, però lamento que utilitzin aquest sistema en un dia tant senyalat pel nostre País. I lamento més encara que segons quines persones es mofin de la nostra Diada fent ofrenes que no senten ni que saben què signifiquen.
Cada any hi ha més entitats que fan aquesta ofrena, i de ben segur que moltes d’elles ho fan de cor i amb bona voluntat, però com a nacionalista, com a persona que s’estima el País, lamento que hi hagi persones que desprestigiïn el significat de la Diada fent ofrenes que no signifiquen res per a ells.

L'espanyolisme del PSC

El PSC és el flautista d'Hamelin de la política catalana. Per ell mateix i amb tota la tropa mediàtica que l'envolta és capaç de generar un discurs buit i embaucador que engresca a molta gent. Uns dies van de progres, l'altre de catalanistes, l'altre de defensors de les desigualtats socials, però caram, ni una cosa ni l'altra, alhora de la veritat tots a jeure, tot al revés del que s'havia dit, si no hi havia crisi!!!

Sort en tenen aquests socialistes de l'Alfonso Guerra i el seu ribot que vigilen que ningú no es desfilagarsi i abandoni el ramat.

Al final de tot, l'ànima del PSC és la del PSOE, que es treguin les caretes, que siguin transparents, com deia la guingueta de Bellvitge, PSC-PSOE, o PSOE a soles, Catalunya ho mereix i necessita.

Dignitat nacional: aturem l’espoli

La JNC ja té lema per la Diada d’enguany: “Dignitat nacional: aturem l’espoli”. Un any més, l’organització commemorarà amb solemnitat la Diada Nacional de Catalunya. Manifestació, acte al Fossar de les Moreres i ofrena a Sant Boi el dia 10, i ofrena a Rafael Casanova de Barcelona el dia 11. A nivell local també farem la nostra particular ofrena d'entitats al monument conmemoratiu de la nostra ciutat. Us convidem a tots a assistir-hi i recordar-vos que us esperem al xiringuito annual de CDC-JNC de les Festes de Bellvitge.

Ser de la JNC, un compromís per Catalunya

El President Pujol va presidir el sopar d’entrega del premi Ramon Trias Fargas el passat dissabte, emmarcat en els actes de l’Escola d’Estiu de la JNC 2008. Per cert, el premi se’l va endur el periodista Joaquim Maria Puyal que no pogué recollir-lo. En el seu discurs, Jordi Pujol, va demanar a la gent jove compromís per Catalunya. Va demanar a tots i cadascun dels presents compromís, és a dir, actuar d’acord amb la promesa o paraula donada en entrar a la JNC per treballar per Catalunya, per aconseguir una nació més justa i solidària i a la vegada més lliure, treballar per la integració de tots els nouvinguts i aquells que fa anys que hi són i no ho han fet, per mostrar-nos al món com a tal, rigorosos i seriosos, deixant clar el que som, amics de tots, ciutadans globals, perill de ningú. Partint de la cohesió social, de la integració, la Catalunya social projectada al món.

Que som una nació, és una qüestió indubtable, compartim una llengua comuna, tenim uns costums anàlegs entre nosaltres i compartim un sentit d’homogeneïtat i d’interès mutu. Superat aquest pas, cal treballar, i cal fer-ho bé, preparant amb il•lusió els nous reptes del futur, preparant el nou congrés de la JNC de novembre. Per això, ara que venen dies de treball, cal que tinguem molt en compte les paraules del President Pujol, i que no confonguem termes. Deixem de banda els interessos personals i treballem. El temps és el jutge suprem que posa a cadascú al seu lloc, a les persones i als països, si no som capaços de fer les coses amb sentit comú, rigor i de forma coherent, el fracàs ens espera, a nosaltres i al país. Abandonem els egos i treballem per fer de Catalunya un país al món amb empenta, ambició i il•lusió, tot el que ara ens manca.

Bones vacances a tothom, visca Catalunya lliure!!!

Identitat i simbolisme

Divendres passat vaig assistir a una lectura de treball final de carrera a l'Escola Politècnica Superior de Castelldefels, depenent de la Universitat Politècnica de Catalunya. Tot i que el tema presentat era molt interessant, una de les coses que més em cridà l'atenció fou el tractament que rebé la nostra llengua, el català, òbviament.

La dita presentació va transcórrer en castellà, res estrany tenint en compte que els dos ponents eren nascuts i crescuts al Baix Llobregat. Educats, però, en català, gràcies a aquesta terrible imposició que des de l'any 1983 malmet la democràcia del nostre país, evitant als pares poder escollir en quina llengua s'han de vehicular el seus fills. A l'hora del torn de preguntes, els dos primers membres del tribunal també van escollir el castellà, suposo que per respecte -mireu si arribem a ser d'assenyats els catalans-. Els nois van contestar en la seva llengua materna, el castellà, la pròpia de la majoria d'habitants del Baix Llobregat i L'Hospitalet. Fins aquí res de nou. La sorpresa -que no tanta- va venir quan el tercer membre del tribunal va preguntar en català. Els esforços dels dos alumnes per contestar van ser enormes. Arribats a un punt que un d'ells, es parà i digué: "Si no les sabe mal, a partir de ahora me defenderé en castellano porque el catalán me cuesta mucho y no puedo dar respuestas con garantías". Vaga’m déu!!!. Un xicot d’aquí que està a punt de rebre un títol d'Enginyer Tècnic, i no sap parlar en català!!!

No és que sigui la primera vegada en què m'hi trobo en aquesta situació. És que a quasi totes les presentacions d'alumnes que vaig passa el mateix. Però si vas a donar classes a qualsevol IES de L'Hospitalet, pot ser que ni t’entenguin el que expliques!!! I a tot això, avui celebrem el retorn del Castell de Montjuïc a Barcelona. Simbolisme, pur simbolisme. Mentre els catalans ens mirem el melic, n'hi ha que ens "foten" per terra, mar i aire. Cal actuar. Una de les primeres mesures que hauríem de fer seria salvaguardar la nostra identitat. Unim-nos catalans per aconseguir que el català sigui l'única llengua oficial del país. L'actual model integrador no funciona, amb l'ensenyament en català no hi ha prou. Una vegada més, unim-nos i defensem l'essencial: menys simbolisme i més identitat.

A continuació us presentem la proposta de resolució presentada per la JNC de L'Hospitalet de Llobregat al Consell Nacional de la JNC que va tenir lloc a Salt (Gironès) el passat dissabte 24 de maig de 2008. El text va ser defensat amb èxit pel conseller nacional i president local de la JNC de L'Hospitalet, Carles Cortés. La proposta fou aprovada per unanimitat després de l'acceptació de les esmenes adients: es va canviar la proposició inicial de crear un grup de treball per la possibilitat d'incloure el tema en el debat de ponències del proper congrés de l'organització convocat per a la primera quinzena de novembre de 2008.

TÍTOL: LA CRISI ECONÒMICA I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
PRESENTA: L’HOSPITALET
RESULTAT DE LA VOTACIÓ: UNANIMITAT A FAVOR

La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) és l’organització política juvenil més nombrosa, i ens atrevim a dir, seriosa, que hi ha a Catalunya. En aquest sentit, creiem que davant la situació de crisi econòmica que patim, la JNC ha de ser la locomotora que tiri endavant propostes i possibles solucions sobre aquesta qüestió, tal i com ja hem fet en d’altres ocasions (per exemple, la proposta sobre la redacció d’un nou Estatut per Catalunya)

1. La crisi ja és un fet: la gestió que està fent el ministre espanyol Solbes ha estat nefasta i fins i tot és criticada a nivell internacional. Els bancs no tenen liquidat, i tenen dificultats per facilitar crèdit, pel que la ciutadania perd poder adquisitiu a l’augmentar de forma continuada els preus dels productes bàsics. L’atur puja i ho seguirà fent, sobretot al sector de la construcció, integrat en la seva majoria per treballadors d’origen immigrant , amb la conflictivitat social que això comporta.
2. Com afectarà als joves aquesta crisi?: és evident que en molts aspectes. Per exemple, sobre formació, es donaran menys beques perquè no hi haurà prou diners per a cobrir-les. Sobre emancipació, degut a la crisi en la construcció no es faran pisos nous, ni tampoc de protecció oficial. En conjunt, els joves perdran capacitat adquisitiva per a desenvolupar la seva activitat i encarar el futur.

Un cop fet aquest breu anàlisi de la situació: què pot fer la JNC?

1. Conscienciar i fer obrir els ulls a la realitat: som joves i el futur el protagonitzarem nosaltres. Cal que actuem davant aquesta crisi amb fermesa perquè nosaltres serem principalment els que en rebrem les conseqüències.
2. Aportar possibles solucions: la JNC ha d’ajudar en tot allò que estigui a les seves mans per afrontar aquesta crisi, hem de ser avantguardistes políticament.

En aquest sentit, instem a les diferents administracions a prendre les mesures adients per a que la crisi econòmica tingui la menor repercussió possible. També demanem que es doni cabuda de la present proposta de resolució en el debat estratègic de la JNC cara al futur congrés de l’organització que es celebrarà al novembre d’enguany, i així posicionar la JNC enfront dels problemes socials que tenim i tindrem: la crisi econòmica i les seves conseqüències. La JNC pot aportar possibles solucions i, com a organització política preocupada pel futur dels joves, ha de treballar en aquest sentit.



Salt, 24 de maig de 2008.

El nostre futur

Moltes són les reflexions que apareixen darrerament als diaris catalans sobre el futur del catalanisme. Avui mateix, Josep Piqué denuncia a l'AVUI la manca de lideratge polític, econòmic i social del país. En el mateix diari, en Salvador Cardús fa una crida al compromís personal per encarar els reptes de futur, partint de l'article que dimecres va escriure la Patrícia Gabancho en què denunciava l'acomplexament actual i invitava a superar, sobretot, la por a la nostra identitat. En un altre apartat del mateix diari d'avui, el grup aspirant a la direcció d'Esquerra encapçalat per Uriel Bertran fa una crida a la unitat política nacional davant la possible retallada de l'Estatut. Com podeu veure, gent de sensibilitzat política diversa aportant idees que poden complementar-se entre elles i podrien permetre crear una redefinició nova del catalanisme, més forta, més a prop de la gent, per encarar el futur amb garanties d'èxit. De fet, la idea impulsada per l'Artur Mas, la casa gran del catalanisme, ja va en aquesta direcció.

Però la clau del futur del catalanisme seran els congressos de partits polítics que aniran succeint des d'ara fins a finals d'any. Des d'Esquerra fins a la JNC, passant per PSC, CDC, PP i Iniciativa. Seran capaços els partits de reflexionar i renovar-se, als que els hi calgui, lluny de piràmides personals i egos que s'allunyin de la realitat i de les necessitats del país? A les properes eleccions (autonòmiques) en veurem els resultats; qui no es renovi, qui no deixi pas, qui s'envolti d'amiguets a l'antiga, morirà, políticament clar; qui no renovi i adeqüi el seu discurs-ideari als nous temps també traspassarà.

Per cert, llegint el diari AVUI d'avui, no puc evitar una opinió personal envers a un articulista habitual del diari, més que res perquè ja no puc més i ho he de dir. Salvador Sostres, ets un impresentable. Ets el card més gran d'entre els cards.

Ja n'hi ha prou!

Des que Jose Luis Rodriguez Zapatero va ser nomenat de nou President de l'Estat espanyol i va configurar en seu govern, sembla que s'hagi destapat la caixa dels trons. Durant la campanya electoral no hi havia cap crisi: ni econòmica, ni laboral, ni de l'aigua...Un cop iniciada la legislatura resulta que tot era un engany: els preus estan pels núvols, l'atur pot arribar a xifres històriques i per no parlar de l'aigua...

Mentrestant, a Catalunya seguim adormits. Adormits per aquest govern, per aquest President, per aquesta manca de polítiques que fan avançar el país...Amb la problemàtica de l'aigua s'ha demostrat un cop més la desunió del tripartit, i ningú dimiteix! A quin país del món, davant d'una problemàtica tant greu, no hi ha ni una dimissió? Com es pot permetre que els d'ERC facin aquest paper i continuin al govern??

S'han de mantenir les formes i actuar amb cura i delicadesa: està en joc el futur d'un país senyors! No pensin només en el seu futur personal!

Conte polític

Hi havia una vegada...

Un regne anomenat L'Hospitalet, o era Badalona, o era Barcelona...On sempre manava un socialista. Eren molt progres aquests socialistes, havien lluitat per la democràcia corrent davant dels grisos, aquells ogres franquistes que pegaven a tort i dret a tot aquell qui es movia en contra seva però amb qui compartien(els socialistes) un sentiment comú, España. Quan els ogres van marxar, els socialistes van agafar el poder i van sotmetre a la població a dècades de penombra, governaren com volgueren amb qui volgueren i, jugant amb la ignorància de la gent, anaven dient que si no s'estava amb ells tornarien els ogres. La gent del regne va tragar, i la corrupció i la pèrdua d'identitat va acabar destruint el regne, que passà a ser un petit poblat aïllat i sotmès, la riota de tots. Com aquella gent treballadora i amb esperit s'havien deixat entabanar d'aquella manera? -deien els de fora. Però la gent del regne un dia va obrir els ulls i...

Continuarà...

El final el podeu decidir vosaltres ciutadans. Senyors socialistes, si per haver corregut davant dels grisos, per ser fills d'immigrants(com gairebé tots som), per saber alimentar la mentida col•lectiva, us creieu poder passar les institucions i els càrrecs pel folro i governar les ciutats, viles i pobles del país i el país sencer i l'Estat com vulgueu, esteu molt equivocats. Socialistes, quan Catalunya desperti d'aquesta lletania us derrotarà i us enviarà on us mereixeu...a l'oposició!!!

Darrers canvis: Marín x Corbacho, Serra x Arqué, Hereu x Clos, i tants altres. Últimes preguntes: Quins són els límits de la democràcia? Fins quan patirà Catalunya? Esperem la reacció del país, creieu-me, arribarà i no falta gaire.

Gràcies al tripartit i a la seva pèssima gestió i incapacitat manifesta per donar solucions, una necessitat social esdevindrà un problema territorial. Catalunya en sortirà perjudicada, com sempre darrerament. Vegeu-ne un exemple en la fotografia adjuntada del que fan circular alguns tarragonins per la xarxa. Sobren les paraules.

La JNC aposta perquè es prioritzi el dret a decidir, la casa gran del catalanisme i un acostament a ERC

La JNC considera que després dels resultats que s’han produït a les eleccions espanyoles, amb una clara pèrdua de força del nacionalisme català, cal que Convergència Democràtica de Catalunya faci una aposta decida pel dret a decidir, pel projecte de casa gran del catalanisme i per un acostament a Esquerra Republicana de Catalunya.

“El que ens diferencia clarament del PSC-PSOE i ens uneix a ERC és el convenciment que cal treballar perquè al poble de Catalunya se li reconegui el dret a decidir per ell mateix sobre els temes que li són propis”, destaca el secretari general de la JNC, Jordi Cuminal. És en aquest sentit que la JNC defensa una col•laboració amb Esquerra Republicana a Madrid, però sobretot a Catalunya de cara a revitalitzar el nacionalisme català i a evitar que es torni a repetir un escenari tan negatiu com el que s’ha produït en aquestes eleccions, on els dos partits catalanistes han deixat de ser majoria. La primera organització juvenil del país considera que ara és el moment que CDC tingui una actitud de mà estesa amb les bases d’Esquerra Republicana de Catalunya per encarar el futur polític del nostre país amb un projecte sobiranista. En aquest sentit, la JNC destaca que l’objectiu d’ERC de nacionalitzar el Partit Socialista ha fracassat estrepitosament. “Ara és el moment que la gent d’ERC, en lloc de blindar-se en el tripartit, vegi atractiu l’oferiment de Convergència”. Els joves de CDC consideren que els resultats de Convergència i Unió en aquestes eleccions han estat dolents, primer perquè no s’han obtingut els diputats que s’esperaven, segon perquè el poble de Catalunya ha votat en clau espanyola, en lloc de fer-ho en clau de país, i tercer, perquè a dia d’avui, el nacionalisme català està més dèbil que abans. Tot i així, la JNC reconeix que CiU sí que ha estat capaç d’aguantar el cop que ha suposat el vot anti PP del PSC-PSOE, a diferència de la resta de partits catalans. D’altra banda, la JNC rebutja l’entrada de Convergència i Unió al govern espanyol, tal i com ja ha vingut expressant des de fa molts mesos, així com també un pacte permanent de lesgislatura. El que no descarta la Joventut Nacionalista de Catalunya és que Convergència i Unió assoleixi acords puntuals amb el PSOE per pactar guanys per Catalunya. “Com a partit amb voluntat de defensar els interessos del país a Madrid, i per tant, amb voluntat de capacitat d’influència, no ens podem posar d’esquena perquè sí i per sistema”, explica Cuminal, per afegir: “Qui es converteix en satèl•lit del PSOE, es mor”. Finalment, la JNC demana que Convergència i Unió rebutgi la candidatura de José Bono a la presidència del Congrés dels Diputats pel que encarna aquest polític, amb unes conviccions i uns tics espanyolistes i anticatalans.

CELESTINO CORBACHO, MINISTRE?

La rumorologia sembla incansable a l'Ajuntament de l'Hospitalet i també en alguns mitjans de comunicació: l'alcalde Corbacho, serà ministre? Plegarà de l'alcaldia i de la Diputació de Barcelona per anar cap a les espanyes? Se'ns dubte, imagino que per un PSOE com ell seria tot un honor.

Fa temps que aquest rumor corre, i ara que han passat les eleccions i en ZP torna a ser "presidente" aquesta idea agafa més força. Si es pregunta als socialistes de L'H et diuen que no, que l'alcade encara vol fer moltes coses a L'h i que per ell aquesta és la seva prioritat...bla bla bla. També diuen que prefereixen tenir secretaries que no pas ministeris, suposo que així sí que remenaran les cireres de veritat no? Perquè al cap i a la fi els ministres fan poc més que posar la cara.

La veritat és que si en Corbacho plega només hi sortirem perdent per una cosa: els plens municipals. Veure com li surt la ràbia i el mal geni i es posa com un "señorito" davant els pocs ciutadans que acostumen a venir..Això ho trobarem a faltar, així com les seves migdiades assegut a la presiència.

Els qui em coneixen ja m'han sentit dir en més d'una ocasió que l'alcalde juga al Monopoly amb la nostra ciutat. És innegable que L'h ha millorat, però també és innegable que la ciutadania no veu com el seu dia a dia millora gràcies a la Plaça Europa per exemple. Surts al carrer i hi ha un forat i brutícia, els preus dels pisos són impossibles, els problemes de convivència a determinats barris són una realitat...Però sort que tenim les grans obres que ens ho arreglen tot..

Si finalment plega, l'alcalde deixarà segurament una dona com a alcaldessa. En principi sembla un canvi interessant, però coneixent el seu tarannà i el seu geni, passarem d'un alcalde xulo i prepotent, però a l'hora un polític prou vàlid, a una alcaldessa de les que primer et dóna la mà i després et clava el ganivet.

Seguirem emetents a les novetats..

El nostre rival comú són PP i PSOE

El catalanisme polític està en crisi a la vista del darrers resultats electorals i de la tendència elecció darrera elecció des del 2003 fins ara. Per mi, el catalanisme polític el conformen CDC, UDC, Iniciativa i ERC. La resta, o bé per espanyolistes (PP, PSOE i IU) o be per freaks (CUP’s i la denominada esquerra independentista en general) no poden ser considerats com a tal.

Des de començament de segle XXI, el món ha patit un tomb ideològic, s’ha tornat més contestatari i a la vegada més lliure i democràtic. Els governs difícilment poden controlar els seus conciutadans gràcies a l’aparició d’internet amb els blocs i les pàgines web informatives de múltiples tendències. La problemàtica de la pobresa, el medi ambient i les desigualtats han vist copsades les seves reivindicacions amb l’aparició de moviments altermundialistes. A Catalunya, aquests moviments van veure reflectides les seves aspiracions alimentades per un govern totalment de dretes a l’Estat Espanyol i a nivell mundial amb una guerra injusta a les eleccions del març de 2004. CDC i UDC no es van desmarcar amb prou evidència d’aquell govern insuportable pels catalans. A més, en aquelles eleccions, amb un clima evidentment crispat, el seu candidat va escollir un missatge suau, massa de dretes i en consonància amb el PP. Conseqüència evident: tots els vots dels descontents van anar a parar a ERC, Iniciativa i als pobrets del PSC. Dic pobrets, perquè no gaire abans arrossegaven una crisi ideològica i organitzativa que els feia estar molt a prop de l’escissió en múltiples trocets. De fet, de no ser per ERC i Iniciativa no haurien aconseguit la Generalitat de Catalunya amb un pacte totalment legítim i democràtic que afavorí les aspiracions de l’auto anomenada esquerra catalana.

El primer gran sotrac en el catalanisme el provoca ERC quan canvia de nom i passa a dir-se Esquerra. Es carrega l’etiqueta republicana i catalana. Encara no ho he entès ara. S’alinea ideològicament amb l’esquerra espanyolista i no tant espanyolista i fa guerra oberta contra CDC i UDC (CIU). Aquesta contesta també amb una guerra oberta contra la nova Esquerra, els hi ha pres la Generalitat!!! A ulls dels ciutadans catalanistes resulta incomprensible. El país no funciona, i el senyor Maragall comença la juguesca de l’Estatut. Artur Mas, en una encertada decisió, l’ha de salvar davant la situació irrespirable que es viu en tots els àmbits a l’Espanya central (algú parla de tancs fins i tot!!!). Esquerra s’enfada, clama contra CIU i decideix anar en contra de l’estatut sense deixar el govern de la Generalitat. Clar que Zapatero i el PSOE ho tenen clar(perilla la seva reelecció), Esquerra sobra del govern i Maragall també, resultat, Esquerra expulsada del govern i eleccions anticipades a Catalunya amb un candidat mediocre però amb molt de poder designat pel PSOE com a candidat principal del PSC(el socialistes de Madrid es canvien el nom a Catalunya per guanyar vots i enganyar la gent, la seva especialitat). El país continua sense funcionar, som a finals del 2006. Durant la campanya a les eleccions es manifesta un tots contra CIU (Esquerra, Iniciativa, PSOE i PP). CIU respon amb duresa pro centra els seus atacs massa contra les esquerres, que estan de moda, i contra la pobreta Esquerra. Ja se sap que maltractar al dèbil no surt massa a compte normalment. Total, gran batacada de CIU ja que només guanya dos diputats a costa d’Esquerra (tot i haver-ho fet fatal) i el tripartit ja aparaulat suma. Esquerra ha enganyat als ciutadans durant la campanya, Montilla és president dos dies després de les eleccions tot i que Esquerra ho negava en rotund 4 dies abans.

I passen els dies(any 2007), el país és un desastre: caos de rodalies( un mes i mig sense servei), esborancs, apagades elèctriques, col•lapse a l’aeroport, cues pròpies de Nova Delhi a les autopistes catalanes...i un llarg etcètera.

A les municipals d’enguany, tot igual. El PSOE és el rei del mambo entre les classes treballadores; Esquerra anar perdent vots en favor del PSC (al contrari del que s’havia proposat quan apostà pel tripartit, això se li’n diu FRACÀS); CiU ni fu ni fa, sense marge de maniobra i amb tots els mèdia en contra (l’efecte Bolaño es fa notar) ni puja ni perd en regidors, però sempre amb tendència descendent; PP i Iniciativa en la línia de sempre, aguantant o pujant un pelet.

I han arribat les generals. El PSOE ha fet una campaña anti PP, evidentment efectiva ja que els populars van ser tant salvatges del 2000 al 2004, que els hi tocarà purgar durant força temps, més si no rectifiquen i fan oposició anti catalana i vasca, territoris d’on no treuen vots més que de ressentits i espanyolistes consagrats. Esquerra i Iniciativa han continuat en la línia de fer de Brunete dels amics del PSC. Això sí, Esquerra ha fet servir el terme independència. Sàpiguen els d’Esquerra que això no ven, mireu el PI de la Rahola i el Colom, i a més ja ningú se’ls creia. A més calia frenar el PP!!! Que venen els indis!!!(van cridar desde Nicaragua). A CIU no se li ha donat bola; tot i fer un discurs acceptable, la seva campanya no ha estat bona, massa divisió aparent, o ens separem del tot, o ens unim. Jo crec amb la unió de CIU. De fet, crec que el gran moviment impulsat per l’Artur Mas, la casa gran del catalanisme, no s’entendria si hi hagués una desfederació o separació de la coalició. A més, la coalició amb la seva vessant més progressista (CDC) i la més dretana (UDC), simbolitza millor que ningú el sentir majoritari del catalanisme i del poble de Catalunya.

Conclusió, CIU s’ha de trobar a si mateixa. Esquerra i Iniciativa no són els enemics de CIU. Són dos moviments minoritaris, que han estat uns anys de moda però que van de baixa. CDC i UDC han d’actuar junts però com a corrents diferents en si d’una mateixa realitat que és Catalunya. CIU ha d’obrir les portes a vàries realitats i acceptar l’expressió màxima de la sobirania, la independència, com a normal, igual com ha de defensar la gent que creu que actualment el millor és una Catalunya integrada dins l’Estat Espanyol. Una gran casa comuna, transversal i necessària, amb un únic desig, una Catalunya més pròspera, socialment justa i dia a dia més lliure. Treballant en aquesta línia, sumant esforços, s’incrementarà la base ideològica i les altres alternatives esdevindran minoritàries. Si es fa bé, temps al temps. Recordeu: els nostres enemics polítics són PP i PSOE. Yes, We can!!!

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent...Estic d'acord amb el què opina avui en Xavier Rius a l'e-noticies. Després de la nova crisi al tripartit amb la dimissió de'n Puigcercós i tot el show que ha desencadenat aquest fet, és curiós veure com aquests d'Esquerra (lamentable el fet que ja no utilitzin Republicana i Catalunya, serà que no els importa gens ni una cosa ni l'altre) fan veure que no passa res quan és evident que en Puigcercós es disposa a esborrar del mapa a en Carod.
El que deia, article del Xavier Rius:

ERC o el Servei Català de Col·locació

A aquest pas, Esquerra serà al tripartit el que Unió era a Pujol: segur que tens càrrec. El gran mèrit de Jordi Ausàs per a ser nou conseller de Governació -a més de ser el candidat de compromís entre Carod i Puigcercós- és no haver sortit ni de diputat a les darreres eleccions generals. I això que era el cap de llista per Lleida.El nou honorable, en efecte, ha aconseguit perdre quasi 23.000 vots en passar de més de 50.000 a 27.000 d'una tongada, és a dir, un 46% menys. Un percentatge inferior al de Girona -quasi el 50%- o al de Tarragona -un 53%-. Però encara lluny del rècord de Joan Ridao per Barcelona: gairebé un 58% menys. En resum, Esquerra ha perdut a Catalunya han 356.000 vots de vots, és a dir, un 45%.La veritat és que la carrera d'Ausàs prometia des de les municipals del maig de l'any passat on va quedar com a tercer després d'haver estat alcalde. En aquest cas, va passar de sis regidors a quatre, de 2.000 vots a 1.200 i del 34,6% al 22,5%. Sense cap mena de dubte, un currículum immillorable. Si Jordi Ausàs va continuar d'alcalde és perquè el candidat de CiU, Albert Batalla (5 regidors), es va apiadar d'ell i perquè el PSC (amb 6) va patir en la seva pròpia carn allò que tan critica Mas: no va governar malgrat ser la llista més votada.Però si Esquerra vol recol·locar de consellers tots els candidats al Congrés que no han sortit ho té pelut. De moment s'han quedat sense feina -i el que és més important: sense sou oficial-: Agustí Cerdà, Georgina Oliva, Laia Cañagueral i Joan Puig, entre d'altres.De fet, a Esquerra tenen experiència com a Servei Català de Col·locació: Puigcercós va fitxar de cap de gabinet Eduard Suárez després que aquest deixés de ser regidor l'Hospitalet de Llobregat a les darreres eleccions municipals. I que consti que Celestino Corbacho l'havia advertit.Mentre que el gran mèrit de Bernat Joan per a ser Secretari de Política Lingüística en substitució de Miquel Pueyo ha estat que deixés de ser eurodiputat. Almenys Bernat Joan té currículum literari, però com a nou alt càrrec no se li coneix cap intervenció significativa a favor del català des del seu nomenament.

Jo voto a CIU

No m'agraden ni Rajoy ni Zapatero. Tampoc les rodalies actuals de RENFE. No vull fer més cues a l'AP-7. Ni quedar-me sense electricitat 3 dies a L'Hospitalet. Tampoc vull transvasaments d'aigua de l'Ebre a la Manga, ni secar lo riu per fer casinos a un desert. No em vull colapsar a Abrera cada diumenge per anar al Pirineu o a Lleida. Ni quedar-me a les fosques a la Costa Brava aquest estiu. No m'agraden les desfilades militars, tampoc les guerres ilegals. Menys encara les mentides de PP i PSOE quan parlen de Catalunya. Esquerra i Iniciativa són uns venuts al servei del PSC-PSOE. Per tot això i molt més, vull la independència i voto a CIU.

La candidata del PSC té un problema, i jo li recomanaria que s'ho fes mirar.
Carme Chacón s'ha passat tota la precampanya criticant sense parar la que segons ella ha estat el gran pacte judeo-massonic entre PP i CiU que ha portat Catalunya al desastre i a la extinció. Ara ja som en campanya i segueix igual.

No cal dir que aquesta senyora està del tot equivocada, i que en les èpoques de CiU al capdavant del govern de Catalunya ni s'enfonsaven vies, ni RENFE anava de pena, ni les carreteres eren el caos actual, ni al metge si anava a perdre tantes hores....Des que hi ha els socialistes a tot arreu, els uns pels altres no fan el que haurien de fer, que és tirar endavant el País, i no pas tapar-se les vergonyes mútuament.

Ja n'estic més que tipa de sentir el mateix discurs per part de la Chacón, perquè ja cansa, perquè no diu la veritat, perquè és electoralista i perquè no fa cap bé al País.

Sra. Chacón: menys reportatges a les revistes de caire frívol i simplista (vostè no serà ni la primera ni la última mare treballadora, però a vostè li criaran la criatura i no tindrà problemes ni per arribar a final de mes ni per trobar escola bressol..), menys discursos "progres", menys filosofia del Bocaccio i de la Gauche Divine; i més explicar la realitat: ni el PSC ni el PSOE han fet tant per Catalunya com vostè diu..I si no, recordi allò que va dir en ZP sobre respectar l'Estatut que sortís del Parlament de Catalunya...

Ah! I els membres del club de "Durant els governs de CiU se'm negava el pa i la sal, i em tenien lligat/da a la pota del llit" li donen la benvinguda! Allà trobarà companys de militància, juntament amb els reciclats comunistes vinguts a menys d'ICV.

Principal perjudicada, Catalunya

L'escrit d'avui pretén criticar, sobretot, a un partit(el PP) i a un moviment polític(l'esquerra independentista) i sacsejar alguna consciència. Tant el PP com l'esquerra independentista del país es retroalimenten els uns als altres i els uns amb els altres. Principal perjudicada, Catalunya. Vegeu 3 situacions:

1)A les eleccions del 14-M de fa 4 anys, el plebiscit mediàtic que va muntar Carod pel linxament espanyolista sofert(culpa del PP) va permetre guanyar 8 diputats a ERC(ni en els somnis més Freüdians els repetirà). Principal perjudicada, Catalunya.

2)El PP ha jugat amb Catalunya a base de mentides, aberrants i indignes, i actituds predemocràtiques per tal de mantenir-se viu a l'Espanya profunda. Ho ha fet sistemàticament la darrera legislatura. Principal perjudicada, Catalunya.

3)Les petites organitzacions esquerranoses, que porten per bandera un anhel de Catalunya lliure i socialista i busquen notorietat tot cremant fotos o banderes o agredint polítics mediocres espanyolistes, permeten amb el seu activisme "freak" que apareguin els agressors de Catalunya com a víctimes de la intolerància i el racisme d'alguns nacionalistes catalans(tots els catalans segons Cope+El Mundo+resta de Brunete media). Uns quants centenars de vots més a la causa pepera. Principal perjudicada, Catalunya.

La meva més sincera felicitació a les organitzacions de l'esquerra independentista del país per haver donat avui, 18 de febrer de 2008, un diputat de més a la senyora Nadal i al senyor Rajoy. Ara només falta que seguiu mantenint el Montilla al poder. Ni Kosovo ni Croàcia ni res, Región de Cataluña per molts anys amb aquest plec d'inútils tant gran fent sarau, al PP ja li va bé, i al PSOE més. Principal perjudicada, Catalunya.

Avui, dia 5 de febrer, caòtic a les borses, dia després de les espantoses dades de l'ATUR que juntament amb d'altres dades econòmiques mostren que vénen temps de vaques no gaire grosses, em ve molt de gust parlar de la polèmica de la setmana: l'església. Passada, setmanes enrera, la crisi de la lletra de l'himne, ara toca el rebre a l'església, el model d'Estat, si els capellans són del PP, la família...Tot a la mesura dels socialistes, entusiasmats en fer volar coloms i amagar realitats, en enganyar la gent, enganyar l'obrer, especialitat principal del partit; de fet crec que això de PSOE deu venir de Partit Socialista de l'Obrer Enganyat.
L'església mostra matissos varis com la societat mateixa, Espanya i Catalunya, ortodòxia i progressisme. A Catalunya mateix, molts capellans organitzen esplais i activitats vàries sota profundes conviccions cristianes, progressistes i catalanistes. També n'hi han que no, que si poden es giren d'esquena i donen la missa, ja no en espanyol, sinó en llatí.
La imatge de l'Estat Espanyol és la viva imatge de l'església. Què és més important l'ATUR o ser un estat laic? Que no us prenguin el pèl!!!

En Felip Puig sembla que em llegeixi el pensament. Per aquest motiu, avui us penjo un article seu que ha publicat a l'E-Noticies. Vosaltres mateixos!

Saura fora de joc

Una democràcia i els seus actors –partits polítics, governs, societat i ciutadania, etc.- han de ser conscients de la seva fragilitat i de quines són les seves amenaces reals. No es tracta de ser apocalíptics, ni de crear falsos alarmismes, ni tan sols d'anar per la vida de desbaratadors insensats. Es tracta de fer front amb decisió, amb coratge i amb tot el pes de les institucions, de la llei i dels mecanismes legals dels que es disposa, a tot allò que pugui representar una amenaça real a la convivència o a les llibertats. I en ocasions el debat sobre les competències és sobrer i una excusa lamentable. Ni l'exercici de les seves responsabilitats ni l'actitud del conseller Saura han estat a l'alçada de les circumstàncies davant d'un fet especialment greu com és el de la detenció de diversos terroristes islamistes que pretenien atemptar –i disposaven de la infraestructura necessària- de forma imminent i indiscriminada a la ciutat de Barcelona. Ja no caldria saber només si els cossos dels mossos d'esquadra i el govern de la Generalitat van estar degudament informats en tot moment, cosa poc probable donats els recents episodis de vassallatge respecte al govern espanyol. Caldria saber també per quina raó el conseller Saura s'entestava en seguir declarant que res no fa pensar que Barcelona hi hagi cap nucli d'islamistes mentre –gairebé de forma simultània- es procedia a les detencions. No ho entenc. Vaig pensar amb les manifestacions de ZP el dia abans de l'atemptat contra la T4: "hoy estamos peor que mañana". És evident –i cal treballar-hi a fons- que cal fer tot el possible per separar absolutament terrorisme de qualsevol vinculació ètnica, de qualsevol procedència geogràfica i de qualsevol creença religiosa. Però els fets són els fets i el cas és que l'amenaça del terrorisme islamista ha planat sobre Barcelona, la ciutat que durant trenta anys alguns han volgut convertir en referent de la pau, de la solidaritat, de la multiculturalitat, del dissenys i de la festa. Alguna cosa ha fallat, oi? Almenys res de tot això no és obstacle perquè uns terroristes islamistes la tinguin en el punt de mira. Ai si hi governés la "dreta"!.

En aquesta campanya electoral que s'aproxima, la immigració serà un tema cabdal. Se'n poden omplir moltes de pàgines, però el discórrer de persones d'una banda a altra és tant antic i serà en un futur tant habitual com sempre ha sigut. O potser més encara ara amb la nova societat de les tecnologies avançades que han democratitzat el món i permeten veure des de l'Àfrica, l'Àsia, Sudamèrica o qualsevol país del tercer món, les bondats i les virtuts d'aquest primer món nostre. Aíxí doncs, no ens posem les mans al cap ni posem el crit al cel davant d'aquest allau de nous veïns, nous futurs compatriotes. Ells han permès amb la seva mà d'obra la reactivació econòmica del país, ens aporten en molts casos un enriquimient professional i cultural que mereix la pena aprofitar, així com capital intel·lectual a valorar gratament. Però també hi han problemes, a tot arreu hi ha gent bona i dolenta, aquí també, allà també, i d'entre els nouvinguts sempre hi hauran dropos, mals professionals i males persones en general. La nostra societat té límits. Pot acceptar a tanta gent com sigui capaç de donar resposta sense saturar-se. Ha de garantir les necessitats bàsiques dels autòctons i dels nouvinguts. Ha d'exigir tant als uns com als altres. Cal preveure i actuar.
A Catalunya, la situació és complicada al ser una realitat pròpia desconeguda a nivell internacional de manera vergonyant. Els nous no saben que tenim una identitat i una llengua particular diferent de la que hi ha a gran part de l'Estat Espanyol. A més, els recursos de que disposem són límitats i controlats des de Madrid, igual com es dirigeix des d'allí la política d'immigració sense tenir present la situació del nostre país. Som terra de pas, sense fronteres dins la Unió Europea, el primer territori d'entrada a l'Estat Espanyol des del nord és Catalunya, una de les zones més sensibles de l'Estat. A molts pobles i ciutats la situació és límit. Per exemple, feu una ullada per algun dels nostres barris, visiteu Vic, o aneu a Guissona que ha doblat la població a base d'immigrants en poquíssims anys. Per això, per defensar polítiques pròpies d'immigració, per integrar, per explicar i fer entendre la nostra realitat als nous ciutadans, futurs compatriotes, la millor opció de cara les properes eleccions generals és votar Convergència i Unió. La situació és greu, hem d'aixecar la veu, que ens escoltin, que necessitin els nostres vots a Madrid, no volem xecs en blanc com alguns han fet i fan els darrers anys des de l'etiqueta independentista. Volem actuar per millorar i no entrar en una situació límit a la que es comença arribar pel mal fer dels manaires actuals.

Cal respectar Catalunya

Les Corts espanyoles ja s’han dissolt i poc més de 50 dies l’estat espanyol tindrà nou president.
Com a independentista veig amb escepticisme aquestes eleccions, principalment perquè tant si guanya el PP com si ho fa el PSOE, Catalunya no sortirà massa ben parada: ni els uns ni els altres volen entendre què és el nostre País i perquè som un fet diferencial dins la seva desitjada Espanya.
Com no pot ser d’altre manera, la Joventut Nacionalista de Catalunya dóna ple suport a la candidatura de Convergència i Unió. Tant és així que a les llistes, tant del Congrés com del Senat, hi van candidats de la JNC en llocs molt destacats i que de ben segur que vetllaran pels interessos de Catalunya i dels joves de Catalunya.
És important que CiU obtingui un bon resultat en aquests comicis: CiU és la única formació política que vetllarà realment pels interessos de Catalunya i que la posarà on es mereix. Ja n’hi ha prou del maltractament constant que patim des de Madrid, ja n’hi ha prou de passar-nos la mà pel llom i després fer com si no hagués passat res. Els catalans estem patint des de fa temps les conseqüències d’una guerra que no és la nostra, però en la que se’ns utilitza com a arma directe vers el rival. Ja n’hi ha prou!
Lamentablement, hi haurà molts ciutadans que no aniran a votar, pels motius que sigui, i preferiran quedar-se a casa. Des d’aquí els encoratjo a exercir el seu dret a vot: és important que tots/es fem sentir la nostra veu i demostrem a la classe política que som nosaltres qui decidim el rumb del nostre futur.
I els joves som molt importants per Catalunya: hem de deixar enrere aquest “passotisme” que se’ns atribueix i demostrar que ens impliquem, que ens mobilitzem, que volem millorar les coses. Per aquest motiu demano especialment als joves que vagin a votar, perquè hi tenim molt a dir!

La dictadura de l'"ESPAÑOL"

En plena voràgine nadalenca, a les portes dels reis, regals amunt i avall, una dada significativa passa desapercebuda entre els catalans. Quan compres un maquinari jugable, sigui per a ordinador o consola, resulta que cap ni un porta instruccions o idioma català. I això és tot un récord. Fa 5 anys, quan començà la febre global, la Generalitat va fer esforços per normalitzar la situació. S'exigí a les companyies, Microsoft, Nokia i tantes altres líders dels seus sectors, treballar també amb l'opció català. 5 anys després, amb el tripartit ja al govern, amb un partit denominat independentista(qui s'ho creu?) al poder i dirigint-ne la política lingüística, la situació és dramàtica. Tots els jocs de Playstation 3 o 2 i de XBOX360 només contemplen la possibilitat d'escollir la bandera ESPAÑOLA, amb l'español com a idioma d'entre les llengües oficials de l'Estat. Quasi cap joguina porta en paper les instruccions en català, bé, quasi cap. I així en tantes altres facetes vàries de la societat imperant. Abans, quan t'inscribies a un lloc, per exemple a la Marató de Nova York(Arcadi dixit), podies triar el país d'on procedies, alguns posaven Catalunya. Ara surt un desplegable amb tots els Estats reconeguts per l'ONU, un desplegable gratuït (gràcies al Linux) que només has de copiar dintre el codi, cosa que afavoreix als programadors i per tant fa que tothom ho utilitzi estandaritzadament. Estem desapareixent companys. Sempre que compreu alguna joguina, ompliu un formulari o jugueu a un videojoc, sapigueu que sou espanyols. Apa, a esperar els reis si heu estat bons minyons.