Polítiques socials

En un entorn com el nostre, parlar de polítiques socials està a l'ordre del dia. Conversa rera conversa, a la plaça o al parc, algun tertulià dirà quelcom sobre algun familiar, veí o amic, que per causa pròpia o aliena necessita de la xarxa de serveis socials pública per a satisfer alguna necessitat. A L'Hospitalet, ciutat de treballadors, és molta la gent que treballa i ha treballat en cadenes de producció, magatzems i d'altres sobre estressants tasques, rutinàries o no, diàries, que acaben desgastant física i mentalment dia a dia, any a any. A més, la naturalesa hi ha voltes que tira els daus i algú li toca alguna deficiència a suportar la resta dels seus dies.

Per tot això, Catalunya, en governs foscos anteriors (tripartit dixit), va ser pionera en polítiques socials, per exemple amb la llei de serveis socials. Sense distingir graus ni habilitats, tothom amb certa mancança, podia acollir-se a les prestacions que donava la Generalitat. Segurament era una llei millorable, però era pròpia, legal i certament efectiva.

L'any passat, els senyors de la Catalunya social, de les mans netes i d'esquerres de debò, van tirar endavant al parlament de l'Estat Espanyol la famosa llei de la Dependència. Tot i vulnerar l'Estatut tot envaint competències, i per tant ser il•legal, i veure's d'una hora lluny, que tal i com estava muntada no seria gens ni mica efectiva es va aprovar. Temps després d'aprovar-se i entrar en vigor, s'ha demostrat que la llei és un desastre, la meitat de la gent que sol•licita els ajuts no els reben, dels que reben ajuts, una altra meitat no els ingressen íntegres.

En definitiva, la Catalunya optimista ha sigut enganyada una vegada més, i a sobre hem sortit perdent, perquè amb la llei de serveis socials es podrien haver aconseguit majors recursos per donar més ajudes i a més, a nivell nacional, no ens haguéssim deixat trepitjar i envair una vegada més, impunement, i ja en van moltes, pel govern espanyol amb la col•laboració inestimable dels mal anomenats independentistes catalans. Els ciutadans de L'Hospitalet no es mereixen uns governants així.