En Felip Puig sembla que em llegeixi el pensament. Per aquest motiu, avui us penjo un article seu que ha publicat a l'E-Noticies. Vosaltres mateixos!

Saura fora de joc

Una democràcia i els seus actors –partits polítics, governs, societat i ciutadania, etc.- han de ser conscients de la seva fragilitat i de quines són les seves amenaces reals. No es tracta de ser apocalíptics, ni de crear falsos alarmismes, ni tan sols d'anar per la vida de desbaratadors insensats. Es tracta de fer front amb decisió, amb coratge i amb tot el pes de les institucions, de la llei i dels mecanismes legals dels que es disposa, a tot allò que pugui representar una amenaça real a la convivència o a les llibertats. I en ocasions el debat sobre les competències és sobrer i una excusa lamentable. Ni l'exercici de les seves responsabilitats ni l'actitud del conseller Saura han estat a l'alçada de les circumstàncies davant d'un fet especialment greu com és el de la detenció de diversos terroristes islamistes que pretenien atemptar –i disposaven de la infraestructura necessària- de forma imminent i indiscriminada a la ciutat de Barcelona. Ja no caldria saber només si els cossos dels mossos d'esquadra i el govern de la Generalitat van estar degudament informats en tot moment, cosa poc probable donats els recents episodis de vassallatge respecte al govern espanyol. Caldria saber també per quina raó el conseller Saura s'entestava en seguir declarant que res no fa pensar que Barcelona hi hagi cap nucli d'islamistes mentre –gairebé de forma simultània- es procedia a les detencions. No ho entenc. Vaig pensar amb les manifestacions de ZP el dia abans de l'atemptat contra la T4: "hoy estamos peor que mañana". És evident –i cal treballar-hi a fons- que cal fer tot el possible per separar absolutament terrorisme de qualsevol vinculació ètnica, de qualsevol procedència geogràfica i de qualsevol creença religiosa. Però els fets són els fets i el cas és que l'amenaça del terrorisme islamista ha planat sobre Barcelona, la ciutat que durant trenta anys alguns han volgut convertir en referent de la pau, de la solidaritat, de la multiculturalitat, del dissenys i de la festa. Alguna cosa ha fallat, oi? Almenys res de tot això no és obstacle perquè uns terroristes islamistes la tinguin en el punt de mira. Ai si hi governés la "dreta"!.

En aquesta campanya electoral que s'aproxima, la immigració serà un tema cabdal. Se'n poden omplir moltes de pàgines, però el discórrer de persones d'una banda a altra és tant antic i serà en un futur tant habitual com sempre ha sigut. O potser més encara ara amb la nova societat de les tecnologies avançades que han democratitzat el món i permeten veure des de l'Àfrica, l'Àsia, Sudamèrica o qualsevol país del tercer món, les bondats i les virtuts d'aquest primer món nostre. Aíxí doncs, no ens posem les mans al cap ni posem el crit al cel davant d'aquest allau de nous veïns, nous futurs compatriotes. Ells han permès amb la seva mà d'obra la reactivació econòmica del país, ens aporten en molts casos un enriquimient professional i cultural que mereix la pena aprofitar, així com capital intel·lectual a valorar gratament. Però també hi han problemes, a tot arreu hi ha gent bona i dolenta, aquí també, allà també, i d'entre els nouvinguts sempre hi hauran dropos, mals professionals i males persones en general. La nostra societat té límits. Pot acceptar a tanta gent com sigui capaç de donar resposta sense saturar-se. Ha de garantir les necessitats bàsiques dels autòctons i dels nouvinguts. Ha d'exigir tant als uns com als altres. Cal preveure i actuar.
A Catalunya, la situació és complicada al ser una realitat pròpia desconeguda a nivell internacional de manera vergonyant. Els nous no saben que tenim una identitat i una llengua particular diferent de la que hi ha a gran part de l'Estat Espanyol. A més, els recursos de que disposem són límitats i controlats des de Madrid, igual com es dirigeix des d'allí la política d'immigració sense tenir present la situació del nostre país. Som terra de pas, sense fronteres dins la Unió Europea, el primer territori d'entrada a l'Estat Espanyol des del nord és Catalunya, una de les zones més sensibles de l'Estat. A molts pobles i ciutats la situació és límit. Per exemple, feu una ullada per algun dels nostres barris, visiteu Vic, o aneu a Guissona que ha doblat la població a base d'immigrants en poquíssims anys. Per això, per defensar polítiques pròpies d'immigració, per integrar, per explicar i fer entendre la nostra realitat als nous ciutadans, futurs compatriotes, la millor opció de cara les properes eleccions generals és votar Convergència i Unió. La situació és greu, hem d'aixecar la veu, que ens escoltin, que necessitin els nostres vots a Madrid, no volem xecs en blanc com alguns han fet i fan els darrers anys des de l'etiqueta independentista. Volem actuar per millorar i no entrar en una situació límit a la que es comença arribar pel mal fer dels manaires actuals.

Cal respectar Catalunya

Les Corts espanyoles ja s’han dissolt i poc més de 50 dies l’estat espanyol tindrà nou president.
Com a independentista veig amb escepticisme aquestes eleccions, principalment perquè tant si guanya el PP com si ho fa el PSOE, Catalunya no sortirà massa ben parada: ni els uns ni els altres volen entendre què és el nostre País i perquè som un fet diferencial dins la seva desitjada Espanya.
Com no pot ser d’altre manera, la Joventut Nacionalista de Catalunya dóna ple suport a la candidatura de Convergència i Unió. Tant és així que a les llistes, tant del Congrés com del Senat, hi van candidats de la JNC en llocs molt destacats i que de ben segur que vetllaran pels interessos de Catalunya i dels joves de Catalunya.
És important que CiU obtingui un bon resultat en aquests comicis: CiU és la única formació política que vetllarà realment pels interessos de Catalunya i que la posarà on es mereix. Ja n’hi ha prou del maltractament constant que patim des de Madrid, ja n’hi ha prou de passar-nos la mà pel llom i després fer com si no hagués passat res. Els catalans estem patint des de fa temps les conseqüències d’una guerra que no és la nostra, però en la que se’ns utilitza com a arma directe vers el rival. Ja n’hi ha prou!
Lamentablement, hi haurà molts ciutadans que no aniran a votar, pels motius que sigui, i preferiran quedar-se a casa. Des d’aquí els encoratjo a exercir el seu dret a vot: és important que tots/es fem sentir la nostra veu i demostrem a la classe política que som nosaltres qui decidim el rumb del nostre futur.
I els joves som molt importants per Catalunya: hem de deixar enrere aquest “passotisme” que se’ns atribueix i demostrar que ens impliquem, que ens mobilitzem, que volem millorar les coses. Per aquest motiu demano especialment als joves que vagin a votar, perquè hi tenim molt a dir!

La dictadura de l'"ESPAÑOL"

En plena voràgine nadalenca, a les portes dels reis, regals amunt i avall, una dada significativa passa desapercebuda entre els catalans. Quan compres un maquinari jugable, sigui per a ordinador o consola, resulta que cap ni un porta instruccions o idioma català. I això és tot un récord. Fa 5 anys, quan començà la febre global, la Generalitat va fer esforços per normalitzar la situació. S'exigí a les companyies, Microsoft, Nokia i tantes altres líders dels seus sectors, treballar també amb l'opció català. 5 anys després, amb el tripartit ja al govern, amb un partit denominat independentista(qui s'ho creu?) al poder i dirigint-ne la política lingüística, la situació és dramàtica. Tots els jocs de Playstation 3 o 2 i de XBOX360 només contemplen la possibilitat d'escollir la bandera ESPAÑOLA, amb l'español com a idioma d'entre les llengües oficials de l'Estat. Quasi cap joguina porta en paper les instruccions en català, bé, quasi cap. I així en tantes altres facetes vàries de la societat imperant. Abans, quan t'inscribies a un lloc, per exemple a la Marató de Nova York(Arcadi dixit), podies triar el país d'on procedies, alguns posaven Catalunya. Ara surt un desplegable amb tots els Estats reconeguts per l'ONU, un desplegable gratuït (gràcies al Linux) que només has de copiar dintre el codi, cosa que afavoreix als programadors i per tant fa que tothom ho utilitzi estandaritzadament. Estem desapareixent companys. Sempre que compreu alguna joguina, ompliu un formulari o jugueu a un videojoc, sapigueu que sou espanyols. Apa, a esperar els reis si heu estat bons minyons.