dijous, 27 de setembre del 2007


El debat de política general, genera debat. A continuació us oferim l'article que publica avui La Vanguardia d'en Francesc-Marc Àlvaro. Tenim un President de la Generalitat molt mediocre.

Listín sin música

El género habitual del president Jordi Pujol para abrir los debates de política general en el Parlament era el discurso del listín telefónico en el que repasaba de manera minuciosa y prolija todas las realizaciones llevadas a cabo durante el curso político precedente (y la legislatura entera o todos los años anteriores, según se terciara) y anunciaba, también de manera pormenorizada, pueblo por pueblo y barrio por barrio, lo que se proponía su Govern a corto y medio plazo. Este gordo listín telefónico pujoliano, cuya digestión no era fácil para la oposición ni para los periodistas, llevaba siempre el aderezo de una música pegadiza que tenía como misión sacar a relucir lo que de verdad sabía vender el líder nacionalista: un proyecto de país, una apuesta colectiva, un diseño cívico nada improvisado. Se estuviera de acuerdo o no con Pujol, gustaran más o menos sus palabras, nadie podía negar que el líder nacionalista tenía una idea de Catalunya en la cabeza. Y, cada otoño, con una envidiable capacidad para versionarse a sí mismo, entonaba sus éxitos. Ello le servía para poner en valor sus aciertos de gestión y también para esconder bajo la alfombra de la épica y la lírica los errores y carencias de sus consellers, especialmente en su etapa final donde - bajo la luz inmisericorde de la mayoría absoluta del PP en Madrid- imperaban los tonos grises.

El president José Montilla, ayer, en su primer debate de política general, optó por copiar el género del discurso del listín telefónico, que casa bien con su papel de supuesto gestor y que, al trocear la acción política en infinitas partes sectoriales (llegando incluso a hablarnos de los horarios del metro), intenta trasladar al público la imagen de una gigantesca labor gubernamental, como si su mandato no hubiera empezado hace muy poco y no estuviera lastrado, además, por el bloqueo estatutario.

El problema es que Montilla no puso música alguna al listín de marras, a pesar de que los párrafos finales de su alocución (englobados bajo el epígrafe Una idea de la Catalunya futura)trataban de ensayar algo parecido a una vibración personal y auténtica, algo vagamente clasificable como el sueño de un líder, la sentida hoja de ruta que sale del corazón de un dirigente. El listín de Montilla es un ladrillo de prosa administrativa bajo la cual es imposible hallar el riesgo de una idea de país, salvo la pura inercia del ir tirando. Esta es "la normalidad política" de la que hizo ayer bandera el máximo representante del autogobierno. Montilla es un político remiso a la política, rareza que se produce, precisamente, cuando demasiados amateurs de la política juegan a marcar la agenda.

Claro que también podría ser que, como pasa con algún ultrasonido del reino animal, la música de Montilla sea sólo para oídos escogidos.

FRANCESC-MARC ÁLVARO

dimarts, 25 de setembre del 2007



Un projecte compartit


Fa uns dies, el PSC va aplegar al Montseny a tots els seus diputats al Parlament en unes jornades destinades a planificar el nou periode de sessions que ben aviat s'iniciarà.

Fins aquí tot normal, tots els partits fan aquesta mena de reunions sovint, però vet aquí un petit "detall", ja que a banda dels dirigents socialistes hi havia un convidat especial, el Conseller de Vicepresidència, Josep Lluís Carod Rovira.

Per alguns aquest serà un detall sense importància o a tot estirar una anècdota, d'altres més cofois amb el Govern d'Entesa faran palès un alt grau de satisfacció per la unitat d'aquests partits que va més enllà de les reunions del Consell Executiu.

Jo no m'arrenglero ni amb els uns ni amb els altres, de ben segur que Carod es va sentir com a casa envoltat de socialistes, ja no cal que t'amaguis, se't veu el llautó!

Crec, ara sí que es beu prou clar, que no cal ser una llumenera per adonar-se que el projecte d'ERC és un projecte compartit, compartit amb el PSC-PSOE i amb Zapatero.


Josep Àlvarez.

Conseller Nacional de la JNC.

diumenge, 23 de setembre del 2007

Vivim en una democràcia de molt baix nivell. L'altre dia l'Audiencia Nacional decidí cridar a declarar el militant independentista Jaume Roura. Sortí en llibertat àmb càrrecs. Se l'acusa (i es declara culpable) d'haver cremat fotografies del Rey de España, don Juan Carlos I. Unes 400 persones van protestar contra la vinguda del monarca a les comarques del Principat fa dues setmanes. La protesta, pacífica, acabà amb la crema d'unes fotografies mal impresses del Rey.

Es pot estar a favor o no d'una idea, en cas d'estar-hi en contra és legítim protestar. L'Estado de Derecho ho garantitza. Però a la seva manera com sempre. Si cremes una bandera catalana, et passeges amb una bandera nazi o profereixes insults públics contra algun nacionalista perifèric tens un xec en blanc. Es pot cantar tot, insultar els nacionalismes peninsulars de mil maneres i res, no passa res, això sí, compte amb La Carrau i Betagarri a les festes de la Mercè que són proetarres.

Et pots manifestar pacíficament, desplegar un gran llençol demanant l'oficialitat de les seleccions esportives catalanes enmig d'un partit retransmès en directe per tota España, i que ni locutor ni càmeres se'n donin compte. Et pots manifestar silenciosament demanant quelcom, com no et poden desprestigiar, no hi ha notícia.

Suposo que als membres de l'esquerra independentista del nostre país, als que això de provocar els posa bastant, no se'ls ha acudit res més millor que atacar el punt dèbil de l'Estat de Dret, la monarquia i l'ús de la bandera española. Jo els recolzo, tot i reconèixer que no actuaria mai com fan ells, perquè respecto la seva llibertat d'expressió i les seves ganes de notorietat. Cremar un tros de roba que per molta gent té un simbolisme afectiu no m'agrada perquè no voldria que fessin el mateix amb la meva senyera. Cremar la fotografia d'algú, em sembla de malgust. Ja s'entén que el Rey en el Reyno de España és el Cap d'Estat, i com a tal se l'ha de respectar, però com a qualsevol ciutadà. Oi que si cremen la meva foto o es mofen de la meva senyera, ningú farà res contra el burló. Doncs si és el Rey tampoc. Igualtat per tothom. I sobretot igualtat de tracte, per totes les ideologies i també pensaments, els nacionals també, que són els únics que no es respecten i es miren de retallar a l'Estado Español. Serà el següent pas prohibir les lletres de grups de música catalans? Quan els Obrint Pas diuen "Alça't!!!", igual és apologia del terrorisme senyors de l'Audiencia, o millor dit, senyors delators de C's, PP, Cope, El País, "Brunete mediàtica" en general, prenguin nota: Els catalans tenim una cançó en la que exaltem un guerriller, Serrallonga, és delicte? I quan els Mesclat canten allò de..."Si el rei vol corona, corona li darem. Que vingui a Barcelona i el coll li tallarem!!!" També és delicte?

Senyors, una mica de seny tots plegats i respecte a les persones, a les institucions, a les idees i als pensaments. Gandhi deia: "Guanyem justícia més ràpidament si fem justícia a la part contrària". No hem de fer res que no ens agradaria per a nosaltres. Treballem, esforcem-nos amb les idees clares, amb convicció. Ell ho va conseguir. Fins a la victòria sempre sí, pacificament, amb educació i respecte pels nostres rivals, amics, pels que pensen diferent.

Sense por, Visca Catalunya Lliure!!!

dimarts, 18 de setembre del 2007


Un any més, des de la JNC de L'Hospitalet hem col·laborat durant la Festa Major de Bellvitge en el xiringuito de CDC. Hem servit begudes, entrepans, hem rigut, hem suat i ens ho hem passat molt bé!
Com sempre, els companys de la resta de territori han vingut a visitar-nos. Des de la JNC de L'Hospitalet volem agrair als membres del CEN Oriol Martin i Eugènia Vilamitjana, el cap comarcal del Baix Llobregat, Jaume Casanovas, a militants de Sabadell, del Baix Llobregat i fins i tot jubilats il·lustres de la organització, que vinguessin una nit a acompanyar-nos.
L'any que ve més!

divendres, 14 de setembre del 2007

La JNC de L'Hospitalet de Llobregat va ser present a l'ofrena floral al monument de Rafael de Casanovas de la seva ciutat el passat dia 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya. L'acte, molt sobri, comptà amb la presència de la majoria d'associacions culturals i polítiques de la nostra ciutat. En la imatge superior es poden veure els membres del col·lectiu que hi van participar.

dimecres, 5 de setembre del 2007

Em pregunto quin mal fem jugant un partit de costellada en ple mes d'octubre, sense internacionals "espanyols" ni coincidint horàriament amb la "roja", en un cap de setmana absent de compromissos oficials en el campionat de lliga estatal. Un partit en el que haurem de sortir amb tot de jugadors suplents, majoritàriament del Barça i l'Espanyol, que són els únics que ens poden "prestar" futbolistes sense que ningú s'enfadi ni en surti escaldat. Contra un rival, EEUU, mediocre futbolísticament. Amb tot, el partit atreurà l'atenció de milers de ciutadans del nostre país il·lusionats de veure jugar la nostra selecció, somniant algun dia animar-la en un mundial o eurocopa.

La por rau en la internacionalització del problema català. EEUU vindrà amb l'equip titular, transmetrà el partit per la ESPN, milions d'espectadors se n'enteraran d'una realitat desconeguda per a ells. Ui, quina por!!! Podem jugar contra Argentina, Brasil, Paraguai, Equador...però no contra EEUU.

Senyors dirigents de la RFEF, polítics del PP i del PSOE, són uns CAGATS!!! No saben afrontar democràticament un problema i empren les eines més vils de l'Estat de "Dret" per desfer el que no els hi agrada. Seguirem lluitant!!! Ànims a la FCF i a la plataforma pro seleccions esportives catalanes!!!

Amunt les seleccions esportives catalanes!!! Una nació, una selecció!!!

dimarts, 4 de setembre del 2007

Molts ja hem tornat de vacances i hem pogut patir els embussos a les carreteres, la manca de llum a Barcelona, el "bon" funcionament de Rodalies, el caos de l'aeroport del Prat...

I quan tots ens plantegem com farem front als mesos que ens esperen després de les despeses més o menys importants de les vacances, avui es fan públics els sous més alts de polítics espanyols: el primer, en Jordi Hereu, el segon, José Montilla, i el tercer, Celestino Corbacho. L'alcalde de L'Hospitalet i President de la Diputació de Barcelona "només" cobra 144.000€ l'any. Tenint en compte que no té cap despesa, ja que disposa de cotxe oficial, i dubto que pagui els àpats de la seva butxaca; tots aquests calerons queden per ell....

Si tinguessim accès als sous de molts dels assessors i assessorets de l'ajuntament de L'Hospitalet, segur que se'ns cauria tot a terra! Això són polítiques de progrés, i la resta són tonteries!

Bona tornada, sí senyor!