Sobre l'ensenyament català

Catalunya està d' enhorabona, els últims informes sobre ensenyament ens mostren com el nivell dels alumnes catalans és dels més baixos de la Unió Europea. Per entendre aquest fet hem d' entendre les característiques polítiques del nostre país. Tenim un govern ineficaç, que prioritza un model basat en la incoherència i la incultura, en contraposició amb el model que durant molts anys va seguir el nostre país, Catalunya, on el rigor i la eficàcia eren les bases d'un sistema fort i competent. Malgrat tota la ineficàcia, els joves ens preguntem: què fa el nostre govern per millorar la nostra educació?

Malauradament, tot el que fa el nostre govern és supeditar-se a les directives i a les ordres que vénen donades des de Madrid. I és des de Madrid on ens intenten vendre idees com la d' assignatures màgiques per resoldre la incultura, la delinqüència, la xenofòbia....Però com de costum, el que se'ns intenta vendre no és la realitat. Parlem d' educació per la ciutadania, una assignatura que el que busca és bàsicament la implantació d'un model de pensament clarament socialista, on es dóna més importància a explicar els suposats avantatges d’un estat centralitzat, poderós, d'alguna manera repressor, en contra d'un estat on les regions siguin les que decideixin sobre si mateixes, i sobre el seu futur, o és que no interessa que la gent sàpiga que és ser lliure segons els drets internacionals, a decidir sobre el seu futur com a poble? Com és què s'imposa per llei explicar el socialisme com a mètode d' estat modern i que progressa?

El que volem els joves no és que se'ns ensenyi com fer un estat centralitzat, socialista o comunista, i repressor, volem que se'ns ensenyi com fer un estat que permeti al seu poble decidir, que permeti al seu poble dir si o no, que permeti que el seu poble pugui complir les seves contemplacions nacionals a tots nivells. Què volem, una educació segura, transparent, o una educació de color vermella i on s' exalti el paper d'un estat repressor? No hauríem de poder decidir el que volem els joves?

Cristian Monforte Rubia
Responsable de polítiques de joventut i ensenyament de la JNC de l'Hospitalet

Finançament i joves

Les generacions han treballat per tal de superar-se i aconseguir que la següent visqués millor que l’anterior. En l’actualitat, el jovent corre el risc de trencar el cicle natural, que la nostra generació no superi l’anterior. Ja fa mesos que parlem de crisi, i a Catalunya, els joves l’estem patint de manera molt més evident. L’atur juvenil és de prop del 26,7%, xifra que sobrepassa totes les previsions fetes, sense comptar la precarietat que pateixen molts dels que tenen feina. Necessitem de manera urgent que els que governen busquin solucions. Una de les mesures urgents i irrenunciable és obtenir un finançament just per a Catalunya.

Si Catalunya obtingués els diners que li pertoquen fruit del seu esforç fiscal podríem afrontar millor la crisi. Així doncs, si Montilla fos capaç de negociar el finançament que recull l‘Estatut: 230.000 estudiants podrien tenir una beca per transport gratuït de metro, rodalies, bus o ferrocarril; 100.000 joves podrien tenir una beca salari de 6.000 €/any per anar a la universitat; 25.000 joves emprenedors podrien tenir una ajuda de 18.000€/any per la creació d’una PIME; 150.000 joves podrien tenir una ajuda habitatge de 500€/mes per lloguer o hipoteca. Aquestes xifres s’han calculat partint de la base que els joves representen aproximadament un terç del total de la població i que el nou finançament pot suposar 5.600 milions d’euros de més per al país.

Per tant, demanem fermesa al President de la Generalitat, que no hipotequi Catalunya. Necessitem que el Govern exigeixi el compliment de la llei. Si falla, la generació de joves d’avui serà demà una generació hipotecada. Ja fa més de vuit mesos que l’Estat incompleix les regles del joc.

Joan Albesa – President comarcal de la JNC de l’Hospitalet

La JNC i CiU vam sortir al carrer per Sant Jordi venent roses, llibres i material. A part vam poder repartir entre el jovent informació de la nostra organització, pamflets i preservatius, que van tenir molt bona acollida entre els que s'hi acostaven. Una vegada més, hem sortit al carrer i ens hem mostrat a la gent, perquè sàpiguen que estem disposats a ajudar tant a la nostra ciutat com al nostre país, Catalunya. Tornareu a tenir notícies nostres en breu!