La força d'un sentiment: Perpinyà 2009
En commemoració dels 350 anys del tractat dels Pirineus, en el que la Catalunya Nord quedava en mans franceses i esdevenia part del territori francès, les JNC vàrem sortir pels carrers de la ciutat . 350 anys després, Catalunya reclama amb força la sobirania catalana de la zona. Des de les JNC reclamem amb força aquest territori català i és que inclús des de territori francés es reclama aquesta sobirania catalana de la zona.
La lluita és constant i difícil, però els catalans som un poble fort, decidit a defendre els nostres valors i les idees i és aquesta força la que farà que tot esdevingui possible i que Catalunya obtingui el que es mereixi i el que vol.
Els catalans, junts, podrem amb tot el que esdivingui pel nostre camí. L' exemple està en la manifestació del passat dia 7 de novembre pels carrers de Perpinyà. La suma de nombrosos col.lectius catalans i l' esforç dels nostres col.lectius d' arreu del territori , entre ells el nostre, el de les JNC l' Hospitalet, es va fer visible pels carrers d' aquesta vila que viu empresonada entre un passat estimat, un present agre i un futur per realitzar.
Perpinyà símbol d'una regió que somia formar part d'un país europeu, d'un futur país europeu, d'un país lliure, fort, emblema d' Europa, comparable a les grans potències malgrat la nostra dimensió, perquè la nostra força no és la superfície, la nostra força és el nostre sentiment, el que ens fa viure el dia a dia, el que ens fa movilitzar-nos per tal de fer escoltar la nostra veu arreu del món, el que ens fa passar les fronteres, el que ens fa resistir a llocs adversos per a molts, el que ens fa buscar reptes, potenciar i ajudar al nostre país, nació, territori, sentiment, il.lusió, ajudar a la nostra terra, forjada per la lluita dels nostres avantpassats, dels nostres compatriotes, dels nostres companys.
Sí perquè estimem Catalunya, sí perquè junts tot esdevindrà possible, si perquè sóc català, i n' estic orgullós,
Visca les JNC i VISCA CATALUNYA!
Cristian Monforte
Responsable de polítiques de joventut i educació
dimecres, 9 de setembre del 2009
En Gerard Figueres visita la Festa Major de Bellvitge.
El President de la JNC considera que les festes majors “fan ciutat i fan país”
L’Agrupació Local de la JNC de l’Hospitalet juntament amb l’Agrupació Local de CDC col•laboren d’una manera molt activa en la Festa Major de Bellvitge, a l’Hospitalet de Llobregat. L’element més viu d’aquesta col•laboració és la guingueta que s’instal•la en el recinte de la fira i que, com cada any, rep la visita de diferents personalitats d’ambdues formacions polítiques.
Una de les visites a destacar és la d’en Gerard Figueres, President de la JNC, qui va assistir ahir a la fira per tal “de donar suport a l’agrupació de l’Hospitalet” ja que, dins del context polític i social de l’Hospitalet (30 anys de govern socialista) “fan un gran esforç per estar presents”.
El President de la JNC també va voler destacar “el component cultural” de la Festa Major i va declarar que “participar d’aquesta festa és una manera més de fer país”. Figueres va voler relacionar la situació difícil de l’Hospitalet amb “el moment especial del conjunt del país”.
Per la seva part, en Joan Albesa (President Comarcal de la JNC a l’Hospitalet) va voler agrair “l’assistència d’en Gerard Figueres” i va animar als joves presents a “seguir treballant pel país des de l’Hospitalet”.
L’Hospitalet de Llobregat, 9 de setembre de 2009
dimecres, 8 de juliol del 2009
Sobre l'ensenyament català
Catalunya està d' enhorabona, els últims informes sobre ensenyament ens mostren com el nivell dels alumnes catalans és dels més baixos de la Unió Europea. Per entendre aquest fet hem d' entendre les característiques polítiques del nostre país. Tenim un govern ineficaç, que prioritza un model basat en la incoherència i la incultura, en contraposició amb el model que durant molts anys va seguir el nostre país, Catalunya, on el rigor i la eficàcia eren les bases d'un sistema fort i competent. Malgrat tota la ineficàcia, els joves ens preguntem: què fa el nostre govern per millorar la nostra educació?
Malauradament, tot el que fa el nostre govern és supeditar-se a les directives i a les ordres que vénen donades des de Madrid. I és des de Madrid on ens intenten vendre idees com la d' assignatures màgiques per resoldre la incultura, la delinqüència, la xenofòbia....Però com de costum, el que se'ns intenta vendre no és la realitat. Parlem d' educació per la ciutadania, una assignatura que el que busca és bàsicament la implantació d'un model de pensament clarament socialista, on es dóna més importància a explicar els suposats avantatges d’un estat centralitzat, poderós, d'alguna manera repressor, en contra d'un estat on les regions siguin les que decideixin sobre si mateixes, i sobre el seu futur, o és que no interessa que la gent sàpiga que és ser lliure segons els drets internacionals, a decidir sobre el seu futur com a poble? Com és què s'imposa per llei explicar el socialisme com a mètode d' estat modern i que progressa?
El que volem els joves no és que se'ns ensenyi com fer un estat centralitzat, socialista o comunista, i repressor, volem que se'ns ensenyi com fer un estat que permeti al seu poble decidir, que permeti al seu poble dir si o no, que permeti que el seu poble pugui complir les seves contemplacions nacionals a tots nivells. Què volem, una educació segura, transparent, o una educació de color vermella i on s' exalti el paper d'un estat repressor? No hauríem de poder decidir el que volem els joves?
Cristian Monforte Rubia
Responsable de polítiques de joventut i ensenyament de la JNC de l'Hospitalet
Catalunya està d' enhorabona, els últims informes sobre ensenyament ens mostren com el nivell dels alumnes catalans és dels més baixos de la Unió Europea. Per entendre aquest fet hem d' entendre les característiques polítiques del nostre país. Tenim un govern ineficaç, que prioritza un model basat en la incoherència i la incultura, en contraposició amb el model que durant molts anys va seguir el nostre país, Catalunya, on el rigor i la eficàcia eren les bases d'un sistema fort i competent. Malgrat tota la ineficàcia, els joves ens preguntem: què fa el nostre govern per millorar la nostra educació?
Malauradament, tot el que fa el nostre govern és supeditar-se a les directives i a les ordres que vénen donades des de Madrid. I és des de Madrid on ens intenten vendre idees com la d' assignatures màgiques per resoldre la incultura, la delinqüència, la xenofòbia....Però com de costum, el que se'ns intenta vendre no és la realitat. Parlem d' educació per la ciutadania, una assignatura que el que busca és bàsicament la implantació d'un model de pensament clarament socialista, on es dóna més importància a explicar els suposats avantatges d’un estat centralitzat, poderós, d'alguna manera repressor, en contra d'un estat on les regions siguin les que decideixin sobre si mateixes, i sobre el seu futur, o és que no interessa que la gent sàpiga que és ser lliure segons els drets internacionals, a decidir sobre el seu futur com a poble? Com és què s'imposa per llei explicar el socialisme com a mètode d' estat modern i que progressa?
El que volem els joves no és que se'ns ensenyi com fer un estat centralitzat, socialista o comunista, i repressor, volem que se'ns ensenyi com fer un estat que permeti al seu poble decidir, que permeti al seu poble dir si o no, que permeti que el seu poble pugui complir les seves contemplacions nacionals a tots nivells. Què volem, una educació segura, transparent, o una educació de color vermella i on s' exalti el paper d'un estat repressor? No hauríem de poder decidir el que volem els joves?
Cristian Monforte Rubia
Responsable de polítiques de joventut i ensenyament de la JNC de l'Hospitalet
Subscriure's a:
Missatges (Atom)