Dignitat nacional: aturem l’espoli
La JNC ja té lema per la Diada d’enguany: “Dignitat nacional: aturem l’espoli”. Un any més, l’organització commemorarà amb solemnitat la Diada Nacional de Catalunya. Manifestació, acte al Fossar de les Moreres i ofrena a Sant Boi el dia 10, i ofrena a Rafael Casanova de Barcelona el dia 11. A nivell local també farem la nostra particular ofrena d'entitats al monument conmemoratiu de la nostra ciutat. Us convidem a tots a assistir-hi i recordar-vos que us esperem al xiringuito annual de CDC-JNC de les Festes de Bellvitge.
dimecres, 10 de setembre del 2008
dimarts, 29 de juliol del 2008
Ser de la JNC, un compromís per Catalunya
El President Pujol va presidir el sopar d’entrega del premi Ramon Trias Fargas el passat dissabte, emmarcat en els actes de l’Escola d’Estiu de la JNC 2008. Per cert, el premi se’l va endur el periodista Joaquim Maria Puyal que no pogué recollir-lo. En el seu discurs, Jordi Pujol, va demanar a la gent jove compromís per Catalunya. Va demanar a tots i cadascun dels presents compromís, és a dir, actuar d’acord amb la promesa o paraula donada en entrar a la JNC per treballar per Catalunya, per aconseguir una nació més justa i solidària i a la vegada més lliure, treballar per la integració de tots els nouvinguts i aquells que fa anys que hi són i no ho han fet, per mostrar-nos al món com a tal, rigorosos i seriosos, deixant clar el que som, amics de tots, ciutadans globals, perill de ningú. Partint de la cohesió social, de la integració, la Catalunya social projectada al món.
Que som una nació, és una qüestió indubtable, compartim una llengua comuna, tenim uns costums anàlegs entre nosaltres i compartim un sentit d’homogeneïtat i d’interès mutu. Superat aquest pas, cal treballar, i cal fer-ho bé, preparant amb il•lusió els nous reptes del futur, preparant el nou congrés de la JNC de novembre. Per això, ara que venen dies de treball, cal que tinguem molt en compte les paraules del President Pujol, i que no confonguem termes. Deixem de banda els interessos personals i treballem. El temps és el jutge suprem que posa a cadascú al seu lloc, a les persones i als països, si no som capaços de fer les coses amb sentit comú, rigor i de forma coherent, el fracàs ens espera, a nosaltres i al país. Abandonem els egos i treballem per fer de Catalunya un país al món amb empenta, ambició i il•lusió, tot el que ara ens manca.
Bones vacances a tothom, visca Catalunya lliure!!!
El President Pujol va presidir el sopar d’entrega del premi Ramon Trias Fargas el passat dissabte, emmarcat en els actes de l’Escola d’Estiu de la JNC 2008. Per cert, el premi se’l va endur el periodista Joaquim Maria Puyal que no pogué recollir-lo. En el seu discurs, Jordi Pujol, va demanar a la gent jove compromís per Catalunya. Va demanar a tots i cadascun dels presents compromís, és a dir, actuar d’acord amb la promesa o paraula donada en entrar a la JNC per treballar per Catalunya, per aconseguir una nació més justa i solidària i a la vegada més lliure, treballar per la integració de tots els nouvinguts i aquells que fa anys que hi són i no ho han fet, per mostrar-nos al món com a tal, rigorosos i seriosos, deixant clar el que som, amics de tots, ciutadans globals, perill de ningú. Partint de la cohesió social, de la integració, la Catalunya social projectada al món.
Que som una nació, és una qüestió indubtable, compartim una llengua comuna, tenim uns costums anàlegs entre nosaltres i compartim un sentit d’homogeneïtat i d’interès mutu. Superat aquest pas, cal treballar, i cal fer-ho bé, preparant amb il•lusió els nous reptes del futur, preparant el nou congrés de la JNC de novembre. Per això, ara que venen dies de treball, cal que tinguem molt en compte les paraules del President Pujol, i que no confonguem termes. Deixem de banda els interessos personals i treballem. El temps és el jutge suprem que posa a cadascú al seu lloc, a les persones i als països, si no som capaços de fer les coses amb sentit comú, rigor i de forma coherent, el fracàs ens espera, a nosaltres i al país. Abandonem els egos i treballem per fer de Catalunya un país al món amb empenta, ambició i il•lusió, tot el que ara ens manca.
Bones vacances a tothom, visca Catalunya lliure!!!
diumenge, 15 de juny del 2008
Identitat i simbolisme
Divendres passat vaig assistir a una lectura de treball final de carrera a l'Escola Politècnica Superior de Castelldefels, depenent de la Universitat Politècnica de Catalunya. Tot i que el tema presentat era molt interessant, una de les coses que més em cridà l'atenció fou el tractament que rebé la nostra llengua, el català, òbviament.
La dita presentació va transcórrer en castellà, res estrany tenint en compte que els dos ponents eren nascuts i crescuts al Baix Llobregat. Educats, però, en català, gràcies a aquesta terrible imposició que des de l'any 1983 malmet la democràcia del nostre país, evitant als pares poder escollir en quina llengua s'han de vehicular el seus fills. A l'hora del torn de preguntes, els dos primers membres del tribunal també van escollir el castellà, suposo que per respecte -mireu si arribem a ser d'assenyats els catalans-. Els nois van contestar en la seva llengua materna, el castellà, la pròpia de la majoria d'habitants del Baix Llobregat i L'Hospitalet. Fins aquí res de nou. La sorpresa -que no tanta- va venir quan el tercer membre del tribunal va preguntar en català. Els esforços dels dos alumnes per contestar van ser enormes. Arribats a un punt que un d'ells, es parà i digué: "Si no les sabe mal, a partir de ahora me defenderé en castellano porque el catalán me cuesta mucho y no puedo dar respuestas con garantías". Vaga’m déu!!!. Un xicot d’aquí que està a punt de rebre un títol d'Enginyer Tècnic, i no sap parlar en català!!!
No és que sigui la primera vegada en què m'hi trobo en aquesta situació. És que a quasi totes les presentacions d'alumnes que vaig passa el mateix. Però si vas a donar classes a qualsevol IES de L'Hospitalet, pot ser que ni t’entenguin el que expliques!!! I a tot això, avui celebrem el retorn del Castell de Montjuïc a Barcelona. Simbolisme, pur simbolisme. Mentre els catalans ens mirem el melic, n'hi ha que ens "foten" per terra, mar i aire. Cal actuar. Una de les primeres mesures que hauríem de fer seria salvaguardar la nostra identitat. Unim-nos catalans per aconseguir que el català sigui l'única llengua oficial del país. L'actual model integrador no funciona, amb l'ensenyament en català no hi ha prou. Una vegada més, unim-nos i defensem l'essencial: menys simbolisme i més identitat.
Divendres passat vaig assistir a una lectura de treball final de carrera a l'Escola Politècnica Superior de Castelldefels, depenent de la Universitat Politècnica de Catalunya. Tot i que el tema presentat era molt interessant, una de les coses que més em cridà l'atenció fou el tractament que rebé la nostra llengua, el català, òbviament.
La dita presentació va transcórrer en castellà, res estrany tenint en compte que els dos ponents eren nascuts i crescuts al Baix Llobregat. Educats, però, en català, gràcies a aquesta terrible imposició que des de l'any 1983 malmet la democràcia del nostre país, evitant als pares poder escollir en quina llengua s'han de vehicular el seus fills. A l'hora del torn de preguntes, els dos primers membres del tribunal també van escollir el castellà, suposo que per respecte -mireu si arribem a ser d'assenyats els catalans-. Els nois van contestar en la seva llengua materna, el castellà, la pròpia de la majoria d'habitants del Baix Llobregat i L'Hospitalet. Fins aquí res de nou. La sorpresa -que no tanta- va venir quan el tercer membre del tribunal va preguntar en català. Els esforços dels dos alumnes per contestar van ser enormes. Arribats a un punt que un d'ells, es parà i digué: "Si no les sabe mal, a partir de ahora me defenderé en castellano porque el catalán me cuesta mucho y no puedo dar respuestas con garantías". Vaga’m déu!!!. Un xicot d’aquí que està a punt de rebre un títol d'Enginyer Tècnic, i no sap parlar en català!!!
No és que sigui la primera vegada en què m'hi trobo en aquesta situació. És que a quasi totes les presentacions d'alumnes que vaig passa el mateix. Però si vas a donar classes a qualsevol IES de L'Hospitalet, pot ser que ni t’entenguin el que expliques!!! I a tot això, avui celebrem el retorn del Castell de Montjuïc a Barcelona. Simbolisme, pur simbolisme. Mentre els catalans ens mirem el melic, n'hi ha que ens "foten" per terra, mar i aire. Cal actuar. Una de les primeres mesures que hauríem de fer seria salvaguardar la nostra identitat. Unim-nos catalans per aconseguir que el català sigui l'única llengua oficial del país. L'actual model integrador no funciona, amb l'ensenyament en català no hi ha prou. Una vegada més, unim-nos i defensem l'essencial: menys simbolisme i més identitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)