Principal perjudicada, Catalunya

L'escrit d'avui pretén criticar, sobretot, a un partit(el PP) i a un moviment polític(l'esquerra independentista) i sacsejar alguna consciència. Tant el PP com l'esquerra independentista del país es retroalimenten els uns als altres i els uns amb els altres. Principal perjudicada, Catalunya. Vegeu 3 situacions:

1)A les eleccions del 14-M de fa 4 anys, el plebiscit mediàtic que va muntar Carod pel linxament espanyolista sofert(culpa del PP) va permetre guanyar 8 diputats a ERC(ni en els somnis més Freüdians els repetirà). Principal perjudicada, Catalunya.

2)El PP ha jugat amb Catalunya a base de mentides, aberrants i indignes, i actituds predemocràtiques per tal de mantenir-se viu a l'Espanya profunda. Ho ha fet sistemàticament la darrera legislatura. Principal perjudicada, Catalunya.

3)Les petites organitzacions esquerranoses, que porten per bandera un anhel de Catalunya lliure i socialista i busquen notorietat tot cremant fotos o banderes o agredint polítics mediocres espanyolistes, permeten amb el seu activisme "freak" que apareguin els agressors de Catalunya com a víctimes de la intolerància i el racisme d'alguns nacionalistes catalans(tots els catalans segons Cope+El Mundo+resta de Brunete media). Uns quants centenars de vots més a la causa pepera. Principal perjudicada, Catalunya.

La meva més sincera felicitació a les organitzacions de l'esquerra independentista del país per haver donat avui, 18 de febrer de 2008, un diputat de més a la senyora Nadal i al senyor Rajoy. Ara només falta que seguiu mantenint el Montilla al poder. Ni Kosovo ni Croàcia ni res, Región de Cataluña per molts anys amb aquest plec d'inútils tant gran fent sarau, al PP ja li va bé, i al PSOE més. Principal perjudicada, Catalunya.

Avui, dia 5 de febrer, caòtic a les borses, dia després de les espantoses dades de l'ATUR que juntament amb d'altres dades econòmiques mostren que vénen temps de vaques no gaire grosses, em ve molt de gust parlar de la polèmica de la setmana: l'església. Passada, setmanes enrera, la crisi de la lletra de l'himne, ara toca el rebre a l'església, el model d'Estat, si els capellans són del PP, la família...Tot a la mesura dels socialistes, entusiasmats en fer volar coloms i amagar realitats, en enganyar la gent, enganyar l'obrer, especialitat principal del partit; de fet crec que això de PSOE deu venir de Partit Socialista de l'Obrer Enganyat.
L'església mostra matissos varis com la societat mateixa, Espanya i Catalunya, ortodòxia i progressisme. A Catalunya mateix, molts capellans organitzen esplais i activitats vàries sota profundes conviccions cristianes, progressistes i catalanistes. També n'hi han que no, que si poden es giren d'esquena i donen la missa, ja no en espanyol, sinó en llatí.
La imatge de l'Estat Espanyol és la viva imatge de l'església. Què és més important l'ATUR o ser un estat laic? Que no us prenguin el pèl!!!

En Felip Puig sembla que em llegeixi el pensament. Per aquest motiu, avui us penjo un article seu que ha publicat a l'E-Noticies. Vosaltres mateixos!

Saura fora de joc

Una democràcia i els seus actors –partits polítics, governs, societat i ciutadania, etc.- han de ser conscients de la seva fragilitat i de quines són les seves amenaces reals. No es tracta de ser apocalíptics, ni de crear falsos alarmismes, ni tan sols d'anar per la vida de desbaratadors insensats. Es tracta de fer front amb decisió, amb coratge i amb tot el pes de les institucions, de la llei i dels mecanismes legals dels que es disposa, a tot allò que pugui representar una amenaça real a la convivència o a les llibertats. I en ocasions el debat sobre les competències és sobrer i una excusa lamentable. Ni l'exercici de les seves responsabilitats ni l'actitud del conseller Saura han estat a l'alçada de les circumstàncies davant d'un fet especialment greu com és el de la detenció de diversos terroristes islamistes que pretenien atemptar –i disposaven de la infraestructura necessària- de forma imminent i indiscriminada a la ciutat de Barcelona. Ja no caldria saber només si els cossos dels mossos d'esquadra i el govern de la Generalitat van estar degudament informats en tot moment, cosa poc probable donats els recents episodis de vassallatge respecte al govern espanyol. Caldria saber també per quina raó el conseller Saura s'entestava en seguir declarant que res no fa pensar que Barcelona hi hagi cap nucli d'islamistes mentre –gairebé de forma simultània- es procedia a les detencions. No ho entenc. Vaig pensar amb les manifestacions de ZP el dia abans de l'atemptat contra la T4: "hoy estamos peor que mañana". És evident –i cal treballar-hi a fons- que cal fer tot el possible per separar absolutament terrorisme de qualsevol vinculació ètnica, de qualsevol procedència geogràfica i de qualsevol creença religiosa. Però els fets són els fets i el cas és que l'amenaça del terrorisme islamista ha planat sobre Barcelona, la ciutat que durant trenta anys alguns han volgut convertir en referent de la pau, de la solidaritat, de la multiculturalitat, del dissenys i de la festa. Alguna cosa ha fallat, oi? Almenys res de tot això no és obstacle perquè uns terroristes islamistes la tinguin en el punt de mira. Ai si hi governés la "dreta"!.