Un motiu més per a decidir lliurement

Com a català, exigir el dret a decidir no només és una forma de manifestar un descontentament aparent per la nostra situació dintre l'Estat espanyol. Actualment, amb tot el que està passant, és una necessitat exercir mecanismes de pressió per, arribat el cas, assolir una majoria social que permeti exercir el dret a l'autodeterminació i guanyar el referèndum. El caos d'infrastructures associat al dèficit d'inversions potser és la gota que fa regalimar el vas. Però n'hi han més de casos. No deixar-nos jugar un partit amistós de futbol, no publicar balances fiscals i permetre l'expoli continu, negar-nos el dret a expressar-nos lliurement amb la nostra llengua quan declarem a l'alt tribunal, no tenir en compte decisions soberanes del nostre parlament...Dintre de la llarga llista que no em bé de gust recordar, més que res perquè és primera hora del matí i no tinc ganes de començar amb urticària, voldria mostrar-vos un últim exemple en un àmbit poc notori, que de segur que es repeteix sistemàticament en altres camps, des de l'econòmic fins a l'esportiu:

Els premis Arquímedes, convocatòria per a l'elecció del millor projecte final de carrera del 2007 organitzat pel Miniterio de Educación y Ciencia (MEC). Resolució dels premis, en total 25. D'aquests, 13 corresponen a projectes escrits per estudiants d'universitats madrilenyes. La resta, poti poti, 3 a catalans només!!! No sé quines dades de participació hi van haver, quants projectes de catalans hi havien en comparació amb madrilenys, però la resolució és indignant, i el procediment també ja que per participar has de fer un escrit/resum en castellà, si has escrit en català el treball, vinga, ara "cambie usted de idioma pa'que le podamos entender". Potser el català té el doble de feina, es creu que no li donaran per venir d'on ve, o el tribunal està farcit de membres d'universitats madrilenyes i donada la subjectivitat evident escombren cap a casa. Així doncs, millor no participar. No ho sé, però els premis són importants, de 6000 euros, i els paguem entre tots, i per més indiganció, ni tant sols sortirien publicats en unes possibles balances fiscals. En fi, no deixa de ser una mera anècdota desgraciadament del que s'ha convertit en habitual, ser cornuts i pagar el beure.

Fins quan. Què fa falta perquè la gent es doni compte d'aquesta injustícia? Pertànyer a aquest Estat no ens dóna res. Tenim problemes, però repeteixo com vaig dir la setmana anterior, la culpa és de tothom. Dret a decidir, ja, per a guanyar la independència en un futur. De moment, dissabte tots a la mani. Ens veiem allà.