Els discursos dels nostres líders

Evidentment que hi ha més d’un discurs i que a CiU hi ha més d’un líder. Podria parlar, sobretot, de discursos de l’Artur i, indubtablement, de Jordi Pujol que, pel contingut, per l’èpica del personatge, per la situació política o per la meva situació personal m’han causat impressió, m’han fet sentir i vibrar, fins i tot m’han fet emocionar. En fi, m’han donat esperança: segurament no els oblidaré mai.
Però el plural emprat en el títol no és per descriure aquestes situacions sinó per buscar una similitud amb el títol d’una pel•lícula: “Les banderes dels nostres pares”. No vull perdre temps justificant totes les diferències que existeixen entre una situació i una altra, que són moltes, i vull allunyar l’exemple de qualsevol tipus de bel•licositat, però com a imatge crec que serveix: en un moment de desconcert, desànim i dubte, sense saber el resultat de la batalla, alçar una determinada bandera en un moment concret fa que tota una nació cregui de nou que es pot guanyar una guerra.
On plantarem el pal i quina bandera farem onejar el 20 de novembre marcarà, de ben segur, l’estat d’ànim -d’almenys- una bona part de la nació. Un projecte renovat per a un nou segle. L’ambició de posar Catalunya al món i oblidar-nos d’agradar a Espanya. L’esperança d’aixecar, entre tots, la bandera del nostre líder.

Jordi Cuminal i Roquet

Secretari general