En aquesta campanya electoral que s'aproxima, la immigració serà un tema cabdal. Se'n poden omplir moltes de pàgines, però el discórrer de persones d'una banda a altra és tant antic i serà en un futur tant habitual com sempre ha sigut. O potser més encara ara amb la nova societat de les tecnologies avançades que han democratitzat el món i permeten veure des de l'Àfrica, l'Àsia, Sudamèrica o qualsevol país del tercer món, les bondats i les virtuts d'aquest primer món nostre. Aíxí doncs, no ens posem les mans al cap ni posem el crit al cel davant d'aquest allau de nous veïns, nous futurs compatriotes. Ells han permès amb la seva mà d'obra la reactivació econòmica del país, ens aporten en molts casos un enriquimient professional i cultural que mereix la pena aprofitar, així com capital intel·lectual a valorar gratament. Però també hi han problemes, a tot arreu hi ha gent bona i dolenta, aquí també, allà també, i d'entre els nouvinguts sempre hi hauran dropos, mals professionals i males persones en general. La nostra societat té límits. Pot acceptar a tanta gent com sigui capaç de donar resposta sense saturar-se. Ha de garantir les necessitats bàsiques dels autòctons i dels nouvinguts. Ha d'exigir tant als uns com als altres. Cal preveure i actuar.
A Catalunya, la situació és complicada al ser una realitat pròpia desconeguda a nivell internacional de manera vergonyant. Els nous no saben que tenim una identitat i una llengua particular diferent de la que hi ha a gran part de l'Estat Espanyol. A més, els recursos de que disposem són límitats i controlats des de Madrid, igual com es dirigeix des d'allí la política d'immigració sense tenir present la situació del nostre país. Som terra de pas, sense fronteres dins la Unió Europea, el primer territori d'entrada a l'Estat Espanyol des del nord és Catalunya, una de les zones més sensibles de l'Estat. A molts pobles i ciutats la situació és límit. Per exemple, feu una ullada per algun dels nostres barris, visiteu Vic, o aneu a Guissona que ha doblat la població a base d'immigrants en poquíssims anys. Per això, per defensar polítiques pròpies d'immigració, per integrar, per explicar i fer entendre la nostra realitat als nous ciutadans, futurs compatriotes, la millor opció de cara les properes eleccions generals és votar Convergència i Unió. La situació és greu, hem d'aixecar la veu, que ens escoltin, que necessitin els nostres vots a Madrid, no volem xecs en blanc com alguns han fet i fan els darrers anys des de l'etiqueta independentista. Volem actuar per millorar i no entrar en una situació límit a la que es comença arribar pel mal fer dels manaires actuals.