Avui podia escriure sobre moltes coses: la T-Sud i com el govern de la Generalitat s'ha deixat pendre el número, la nova llei de serveis socials i la referent als mitjans de comunicació aprovades ahir al Parlament, la polèmica que encara continua sobre la crema de fotos del Rei (acabo de llegir a un portal d'internet que a la UAB han penjat un ninot amb la seva cara), el vídeo de les JSE que ridiculitza els militants del PP...

En definitiva, l'actualitat ve farcida i són moltes les opinions que ens genera. Però avui vaig més enllà: els joves que estem implicats en política, que creiem en el que fem i estimem el País, quin paper hi juguem en tot això? Quin lloc ocupem dins d'aquest món aparentment de bojos? I després ve la pregunta del milió: per què som tant pocs els joves que ens interessem pel futur del país? Per què la majoria "passen"? Ja sé que no és pas una refelxió nova, però és repetitiva i que ens ha de fer reflexionar.

Avui des de la JNC s'ha publicat una nova edició del butlletí electrònic "Estel blanc" on s'informa de les disferents novetats del partit i ,a més, el nostre diputat al Parlament, el nostre President i el Secretari General hi publiquen un article d'opinió. Un cop fetes les reflexions anteriors, he cregut oportú penjar al nostre blog el que planteja en Marc Pifarré, el President de la JNC. Crec que en un dia gris com el d'avui, les seves reflexions són encoratjadores.

Compromís amb Catalunya

Sovint es tendeix a titllar fàcilment els joves de “passotes”, poc compromesos, en general amb tot, però sobretot i també amb el país. En els viatges a diferents països en vies de desenvolupament que he pogut fer, he trobat molt joves catalans compromesos amb una causa, fent cooperació, ajuda al tercer món, construint escoles o centres sanitaris, lluitant contra malalties, formant al joves, etc... Totes, tasques molt nobles i encomiables. He trobat molts catalans, sobretot catalans. Per tant, és empíricament comprovable que no és cert que no hi hagi molta gent jove del país amb compromís, compromís amb la seva causa. Sense deixar de dir que és important, necessari, noble, útil, i generós tenir aquest compromís, la reflexió que vull compartir és que sovint és fàcil que gent jove es motivi i s’impliqui, per exemple, amb l’ONG local d’ajuda al poble indígena de l’altra punta del món, i sovint sigui molt difícil el compromís amb el propi país. Sovint no està massa ben vist, o fins i tot desprestigiat o mofat. Nosaltres també tenim un compromís important, necessari, noble, útil, i generós. No és incompatible amb el que descrivia. A la JNC tenim un compromís vital per treballar per Catalunya i per la seva gent. Ens hi comprometem de per vida! I ho volem fer des de la política, ara tan desprestigiada, i a la qual volem contribuir a prestigiar. Nosaltres fem un acte de servei al país, un acte de generositat, una contribució al bé col•lectiu, un compromís que mereix que estiguem a l’alçada i que no és fàcil de fer. Cal que algú ho faci. Alliberar el país i portar-lo a la plenitud no és cap complaença, ni cap futesa, és un compromís obstinat de les joves i els joves de la JNC. També és noble i encomiable el nostre compromís.

Marc Pifarré i Estrada

President