Avui hi ha hagut sessió al Parlament de Catalunya (que continuarà demà dijous) i m'he posat davant la televisió per escoltar les preguntes de control al President de la Generalitat.

Hi ha hagut dos fets que m'han deixat glaçada i que crec que demostren el baix nivell parlamentari (per no dir-ne més) de l'actual President de la Generalitat, així com d'alguns dels seus consellers.

Un cop més, el President Montilla ha centrat les seves crítiques en Artur Mas (sembla una obsessió malaltissa el que li passa a aquest senyor). Montilla ha dit a Mas que "a l'hora de defensar els interessos de Catalunya, vostè no pot donar lliçons" i l'ha acusat de manca de lideratge tant a CDC com a CiU. Crec que sobren les paraules.

Escoltar aquestes tonteries de boca de la màxima autoritat del país, d'aquell qui va perdre les eleccions, d'aquell qui ha d'anar amb una llibreta d'on copia les dedicatories per no fer faltes d'ortografia... D'aquell qui, en definitiva, simplement "passa" de Catalunya i que la governa Catalunya com si fos una autonomia... Escoltar aquest senyor fa venir ganes de plorar.

Una altre intervenció que he trobat, com dir-ho...simple, ha estat la de la Consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, quan parlava de polítiques de joventut. Davant la interpel·lació d'un diputat del seu propi partit, la consellera s'ha mostrat nerviosa, indecisa i amb manca de coneixements en matèria de polítiques de joventut. La cara de l'Albert Batalla, el diputat de la JNC, era un poema! Crec que no sabia on posar-se...

Per no dir la intervenció del Conseller d'Educació, el "tete" Maragall, quan ha parlat un cop més sobre la tercera hora i ha llençat dures crítiques a la obra de govern de CiU.

Com pretenem que la gent vagi a votar? Com volem fer creure als nostres ciutadans/es que la política té com a eix principal fer-los la vida millor, quan al Parlament es senten aquestes intervencions? Com hem d'apropar els joves a la política, si sembla que els polítics siguin d'una altra galaxia? On és el debat parlamentari de fa uns anys on el respecte, la educació,el rigor i les ganes de fer la feina ben feta predominaven sobre les sigles o els interessos partidistes?

El que és evident és que cada dia que passa, el nostre pais va perdent tot allò que va anar aconseguint de la mà del President Pujol durant tants anys: el respecte i l'estima per Catalunya. Els qui governen ara Catalunya estan més preocupats en arreglar els seus problemes interns de partit que en treballar pel pais. Una llàstima.