Bloc de la JNC de L'Hospitalet de Llobregat

2011-07-17T13:26:00.000+01:00

Breu valoració dels primers mesos de mandat.

Amb l'última assemblea comarcal feta, vam poder fer una petita valoració del treball fet durant els primers 6 mesos de mandat i de nova executiva a la JNC de L'Hospitalet.

Se'ns dubte els reptes han sigut molts... Tirar endavant un col.lectiu com és el de L'Hospitalet, dissenyar la campanya jove L'H 2011 de la JNC, abordar correctament i viure unes eleccions municipals (què per molts eren les primeres municipals en les que podíem votar), acabar de coneixer el funcionament dels nostres propis organs de coordinació i un llarg etcétera que ens porta a Consells Nacionals, CET's i reunions de caire local, comarcal i nacional.

Se'ns dubte tota una gran feina, que hem fet el millor que hem pogut, sempre amb un somriure a la cara i amb ganes de treballar pel país i per la comarca.

De tot el treball fet, en podríem fer dues grans distincions: per una banda, el treball fet per les municipals, amb la creació d'una veritable campanya jove pròpia de la JNC L'H amb plantades a l'ajuntament per "renovar els aires del nostre ajuntament" i amb el repartiment de més de 2000 unitats de sucs per "agafar energia pel canvi". Tot això va implicar un alt grau de col.laboració entre la militància i un gran esforç per tirar endavant la campanya, sempre en positiu, i pensant en la necessitat d'un canvi a la nostra ciutat i comarca.

Per altra banda, destacaríem la feina del "dia a dia". D'aquesta feina, en destacaria una forta aposta a nivell comarcal per les noves tecnologies i la difusió 2.0 a través de les xarxes socials i el potenciament d'un bloc renovat, modern i que permet la interactuació entre les persones. Se'ns dubte tot un repte suparat i un bon exemple de les possibilitats del món 2.0.

Al marge d'això... el treball diari, actes com la presentació del llibre de la JNC, les paradetes de Sant Jordi i de la Festa de Primavera, les reunions setmanals, tot això fa que la comarca estigui constantment treballant i superant les eventuals dificultats que des de fora puguin existir.

Se'ns dubte podem estar ben orgullosos de la nostra JNC, del treball fet i anar-nos-en de vacances amb tot un somriure i una bona dosi d'optimisme pel futur! Sense oblidar la proximitat de l'escola d'estiu de la JNC! Enguany més a prop que mai i que se'ns dubte ens farà passar bons moments i bones estones amb els companys d'arreu del territori!

Desitjar-vos un bon estiu,

una salutació,

Cristian Monforte.- Cap comarcal de la JNC de L'Hospitalet de Llobregat.

2011-05-10T16:25:00.000+01:00

Renovem els aires de l'ajuntament!

El passat dijous dia 5 de Maig el col.lectiu comarcal de la JNC de L'Hospitalet va dur a terme una plantada a la plaça de l'ajuntament de L'Hospitalet per demanar i reclamar un "canvi d'aires" a l'ajuntament. Aquesta va suposar un tret d'inici de campanya jove a L'H marcat per la idea que un canvi és necessari i va ser retratada per nomborosos mitjans de comunicació del país, cosa que demostra el resó del col.lectiu en el sí del dia a dia i de l'actualitat política jove. (web JNC nacional / E-noticies / El llobregat / digital L'H )

En efecte una ciutat com L'Hospitalet, la segona ciutat en nombre de població, necessita ser governada com el que és. 32 anys de "monopoli" socialista són massa anys per una ciutat que aspira a molt més, somia en un futur millor i sap que amb esforç i dedicació, la ciutat es pot convertir en quelcom totalment diferent del que és ara.

Se'ns dubte des de la JNC de L'Hospitalet creiem en el poder del canvi i en la il.lusió i les ganes de treballar per un futur millor que té la gent de L'Hospitalet, i sabem que en nosaltres, el col.lectiu jove, els joves d'aquesta ciutat tenen molt dir, i seran, se'ns dubte part d'aquest canvi que la ciutat necessita.

El canvi, el formem tots, el canvi és unió, és treball, és esforç, és poder somiar i veure fet realitat un futur millor!

2011-04-03T19:12:00.000+01:00

Més a prop! Més canvi!

Ahir inauguràvem el nostre Twitter oficial on amb tan sols 160 paraules podreu seguir l'activitat i l'agenda de la JNC de L'Hospitalet. Juntament amb el nostre Facebook i aquest bloc, intentarem fer arribar la veu de joves compromesos amb Catalunya i L'Hospitalet.

Amb aquest fet demostrem, una vegada més, el nostre compromís com a joventut innovadora i al servei de tots i cadascun dels joves de la ciutat, i del país.

Us convidem que ens seguiu a les planes respectives i ens aneu twittejant o enviant les vostres inquietuds via correu, ja que el canvi necessita d'això: proximitat i modernització!

2011-03-27T23:38:00.001+01:00

Jornades de formació a Gironella: escalfem motors per un Hospitalet millor!

El passat dissabte 26 la JNC L'H va assistir a la jornada de formació de militància-CET que es va celebrar a Gironella, on vam poder escalfar motors, per tal d'estar en plena forma per portar el canvi i l'optimisme a la nostra ciutat.

Des d'aquesta les reflexions han sigut moltes i positives en tots els sentits. Hem pogut comprovar com un canvi és realment possible malgrat les pretensions de poder de partits amb el control absolut de tot un ajuntament, de tota una ciutat, de tot un conjunt de barris, de tot un territori. Un territori, però no de les seves persones, de la seva gent, la nostra gent la que creu en ella mateixa i en el potencial de la paraula canvi, renovació, somni i futur.

Tal i com vam poder comprovar a Gironella, un canvi és necessari, doncs es poden fer grans coses per una ciutat que demana renovació, optimisme i solucions reals,

el canvi escalfa motors

pensem en positiu, per una ciutat, millor! ; )

2011-02-02T13:42:00.005+01:00

EN CRISTIAN MONFORTE ÉS ESCOLLIT PRESIDENT COMARCAL DE LA JNC DE L’HOSPITALET.

L’assemblea comarcal de la Joventut Nacionalista de Catalunya de l’Hospitalet va escollir ahir, per unanimitat, a l’hospitalenc Cristian Monforte com a nou President Comarcal de la JNC de l’Hospitalet.

Monforte, qui pren el relleu d’en Joan Albesa en la direcció de la JNC de l’Hospitalet, va manifestar la seva “gratitud” per la confiança que els militants de l’Hospitalet han dipositat en ell.

Durant el seu discurs, el nou cap comarcal de la JNC l’Hospitalet, va fer referència a la joventut com una garantia de “de treball, d’il·lusió, d'esforç i de dedicació.” i considera que aquests valors són necessaris per tal que els joves puguin “prendre part del present i ser una peça del futur”.

Amb aquest objectiu, Monforte ha centrat “l’acció social, l’educació i el món laboral” en els seus principals eixos i objectius de govern.

A més, el cap comarcal va voler donar públicament “tot el suport de la JNC de l’Hospitalet a Meritxell Borràs” com a candidata de CiU l’Hospitalet a les properes eleccions municipals.

La pròpia Meritxell Borràs (diputada i cap de llista de CiU l’Hospitalet), Jordi Monrós (President Comarcal de CDC l’Hospitalet- Cornellà), Enrich Bosch (President Local de CDC l’Hospitalet), Jordi Rossell (cap de llista de CiU a Cornellà i President de la JNC de Cornellà) així com, i en representació de la presidència de la JNC, en Pol Liró, la Meritxell Planes i l’Óscar Salcedo van voler donar suport al Cristian Monforte en el seu inici de mandat.

2011-01-04T12:41:00.003+01:00

La JNC de l’Hospitalet entrega les joguines recollides per la campanya “La nit de reis, cap nen sens joguina” a l’associació de veïns de Collblanc-La Torrassa.

La JNC de l’Hospitalet destaca la tasca realitzada per l’entitat veïnal a favor de la integració de nouvinguts i el suport als menuts més necessitats en aquests dies especials per a ells.

L’Agrupació comarcal de la JNC de l’Hospitalet ha realitzat per segon any consecutiu la campanya “Per reis, cap nen sense joguina”. L’objectiu de la qual era contribuir a què la crisi econòmica i les dificultats que passen moltes famílies no siguin un impediment perquè els infants puguin gaudir del dia de reis. Per aquest motiu, durant el mes de desembre, la JNC de l’Hospitalet va recollir joguines entre els seus militants, simpatitzants i amics.

El passat dia 3 de gener per la tarda el president de la JNC de l’Hospitalet, Joan Albesa, acompanyat pel president comarcal de Convergència Democràtica de Catalunya de L’Hospitalet-Cornellà, Jordi Monrós, i el president local de Convergència Democràtica de Catalunya de l’Hospitalet, Enric Bosch, va fer entrega de les joguines a la presidenta de l’associació de veïns de Collblanc-La Torrassa, Ana González.

L’associació de veïns de Collblanc-La Torrassa realitza des de l’any 1995 una campanya de recollida de joguines per reis amb els següents objectius:

 Cap nen o nena sense joguina, en una festa tan especial perquè no sigui un factor excloent la situació socioeconòmica de les famílies.

 Promoure la solidaritat entre veïns i veïnes d’un mateix barri, de manera anònima però directa, ja que no existeix contacte entre donant i perceptor, però si constatació de que l’acció es realitza en el propi barri.

 Donar a conèixer algunes realitats d’exclusió social, que en molts casos no son percebudes per a la majoria del veïns i veïnes d’un mateix territori.

 Afavorir el coneixement dels col•lectius d’immigrants de la cultura i les tradicions del país d’ acollida, a través d’un acte solidari emmarcat en una festa tradicional.

El dia 5 de gener per la tarda s’organitzarà una festa a la seu de l’entitat veïnal i es repartiran les joguines als nens més necessitats del barri, aquest any més de 200.

El president comarcal de la JNC a l’Hospitalet, Joan Albesa, vol agrair la participació de totes les persones que han col•laborat en la campanya i anima als joves de la ciutat a implicar-se més en els projectes solidaris que des de les entitats dels barris de la ciutat es duen a terme.

L’Hospitalet de Llobregat, 4 de gener de 2011

2010-12-02T15:14:00.003+01:00

El poder del canvi!

El futur de Catalunya ha demostrat que està només en mans de la seva gent, de la seva ciutadania. La força del canvi ha travessat totes i cadascuna de les comarques que conformen el nostre país i totes i cadascuna de les nostres províncies i totes i cadascuna de les capitals del nostre país, Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida.

El canvi, se'ns dubte ha mogut colectius i persones, al mateix temps que ha mobilitzat als que més necessitavem un canvi, als que ens espera un demà al nostre país, als joves de Catalunya, als joves catalans, que dia a dia miraven amb descredit i pànic com el seu govern jugava amb les seves il.lusions, amb les seves possibilitats, amb el seu demà, en definitiva el seu futur.

62 escons donen doncs una majoria pel canvi, i una majoria per assolir toit allò que Catalunya hauria d'haver assolit durant dues legislatures durant les quals, el poble català ha hagut de veure retrocesos en tots els àmbits nacionals i econòmics.

Malgrat tot, ara, s'obre una nova etapa, ara toca mirar endevant, amb un somriure a la cara, per fer una Catalunya, millor!

2010-11-26T13:12:00.005+01:00

S'acosta el canvi?

A les acaballes de la campanya electoral per les eleccions nacionals d'enguany, em queda la sensació de buidor, igual com quan acabes una tasca encomanada o fas un examen. No saps si la feina feta ha estat bona o no, al final tot depèn d'una nota, sensacions. A la JNC de l'Hospitalet hem treballat dur aquests darrers 4 anys per conseguir l'objectiu de guanyar amb CiU aquestes eleccions, fa mesos que hi treballem, anys que hi mirem de reüll. Les sensacions són bones, la nostra acceptació ha anat pujant a mesura que passaven els mesos, de manera proporcional a com el desgavell governamental tant català com espanyol s'anava accentuant. Ara miro la borsa, els indicadors econòmics, socials...Tot està en vermell. La nostra generació, la dels joves de 16 a 30 anys està sotmesa a la més profunda de les depressions, només tenim una sortida, formació, l'alternativa és ATUR o NiNi. Què han fet els nostres governs durant els darrers 4 anys? Estem millor ara que fa 7 anys? Catalunya ha avançat nacionalment? Les relacions amb Espanya i amb Europa són bones? El model productiu espanyol és solvent? I el model educatiu? Preguntes i més preguntes, respostes tenebroses, potser el 28 de novembre la societat podrà donar solució a les enigmes. S'acosta el camí, ara va de bo. Depèn de tu.

2010-01-04T09:34:00.007+01:00

La JNC de l’Hospitalet entrega les joguines recollides en la campanya “La nit de reis, cap nen sense joguina” a l’associació de veïns de Collblanc-La Torrassa.

La JNC de l’Hospitalet destaca la tasca realitzada per l’entitat veïnal a favor de la integració de nouvinguts i el suport als menuts més necessitats en aquests dies especials per a ells.

L’Agrupació comarcal de la JNC de l’Hospitalet ha participat en la campanya nacional de la JNC “Per reis, cap nen sense joguina”. L’objectiu de la campanya era contribuir a què la crisi econòmica i les dificultats que passen moltes famílies no siguin un impediment perquè els infants puguin gaudir del dia de reis. Per aquest motiu, des del dia 13 de desembre fins al 2 de gener, la JNC de l’Hospitalet va recollir joguines entre els seus militants i simpatitzants.

El passat dia 2 de gener per la tarda el president de la JNC de l’Hospitalet, Joan Albesa, va fer entrega de les joguines a la presidenta de l’associació de veïns de Collblanc-La Torrassa, Ana González.

L’associació de veïns de Collblanc-La Torrassa realitza des de l’any 1995 una campanya de recollida de joguines per reis amb els següents objectius:

 Cap nen o nena sense joguina, en una festa tan especial perquè no sigui un factor excloent la situació socioeconòmica de les famílies.

 Promoure la solidaritat entre veïns i veïnes d’un mateix barri, de manera anònima però directa, ja que no existeix contacte entre donant i perceptor, però si constatació de que l’acció es realitza en el propi barri.

 Donar a conèixer algunes realitats d’exclusió social, que en molts casos no son percebudes per a la majoria del veïns i veïnes d’un mateix territori.

 Afavorir el coneixement dels col•lectius d’immigrants de la cultura i les tradicions del país d’ acollida, a través d’un acte solidari emmarcat en una festa tradicional.

El dia 5 de gener per la tarda s’organitzarà una festa a la seu de l’entitat veïnal i es repartiran les joguines als nens més necessitats del barri, aquest any més de 200.

El president comarcal de la JNC a l’Hospitalet, Joan Albesa, vol agrair la participació de totes les persones que han col•laborat en la campanya i anima als joves de la ciutat a implicar-se més en els projectes solidaris que des de les entitats dels barris de la ciutat es duen a terme.

L’Hospitalet de Llobregat, 4 de gener de 2010

2009-12-24T15:09:00.006+01:00

Montilla, som una nació!

El passat dia 22 de desembre, la JNC va ser present al partit entre les seleccions nacionals de Catalunya i Argentina. Les JNC, i en el nostre cas les JNC de l' Hospitalet, vam ser-hi presents tot cridant Catalonia is not Spain.

La nostra reivindicació és simple: volem tenir una selecció nacional catalana, una selecció que ens represent-hi a nivell internacional, que faci de pregonera de l' esperit nacional català a arreu del món. Que sigui el ressó de la voluntat de tants catalans que somiem en un futur amb una Catalunya independent, pròspera i lliure. Malgrat tot, això de moment no sembla possible, doncs tenim un govern que "trilapida" les nostres aspiracions nacionals i que desfa els somnis d'una nació unida per uns grans lligams, uns somnis, uns reptes. I aquest mal, el fa en bona part el president del màxim organ executiu del nostre país, el " president " José Montilla.

Sembla il.lògic que Catalunya sigui algun dia independent amb un home que està a favor de la cursa de braus, de " la Roja" i d'un estatut retallat i lapidat pels seus companys de Madrid. La solució la tenim entre nosaltres, és la democràcia que ens crridarà l'any vinent, un any 2010 que podrà esdevenir l'any del canvi i de la unió de les nostres institucions en defensa del que és nostre, de la nostra selecció, de la nostra bandera, d' aquestes quatre barres que ens representen...
Són aquestes quatre barres de l' escut de la nostra samarreta les insignies de la força, la unió, l'esforç, i la il.lusió; il.lusió que un dia serà realitat i que ens permetrà poder dir, ben alt i amb força, sóc català, visca Catalunya, el meu país, la meva nació, la meva terra!

Cristian Monforte
Responsable de polítiques de joventut i educació.

2009-11-21T22:33:00.005+01:00

La força d'un sentiment: Perpinyà 2009

En commemoració dels 350 anys del tractat dels Pirineus, en el que la Catalunya Nord quedava en mans franceses i esdevenia part del territori francès, les JNC vàrem sortir pels carrers de la ciutat . 350 anys després, Catalunya reclama amb força la sobirania catalana de la zona. Des de les JNC reclamem amb força aquest territori català i és que inclús des de territori francés es reclama aquesta sobirania catalana de la zona.

La lluita és constant i difícil, però els catalans som un poble fort, decidit a defendre els nostres valors i les idees i és aquesta força la que farà que tot esdevingui possible i que Catalunya obtingui el que es mereixi i el que vol.

Els catalans, junts, podrem amb tot el que esdivingui pel nostre camí. L' exemple està en la manifestació del passat dia 7 de novembre pels carrers de Perpinyà. La suma de nombrosos col.lectius catalans i l' esforç dels nostres col.lectius d' arreu del territori , entre ells el nostre, el de les JNC l' Hospitalet, es va fer visible pels carrers d' aquesta vila que viu empresonada entre un passat estimat, un present agre i un futur per realitzar.

Perpinyà símbol d'una regió que somia formar part d'un país europeu, d'un futur país europeu, d'un país lliure, fort, emblema d' Europa, comparable a les grans potències malgrat la nostra dimensió, perquè la nostra força no és la superfície, la nostra força és el nostre sentiment, el que ens fa viure el dia a dia, el que ens fa movilitzar-nos per tal de fer escoltar la nostra veu arreu del món, el que ens fa passar les fronteres, el que ens fa resistir a llocs adversos per a molts, el que ens fa buscar reptes, potenciar i ajudar al nostre país, nació, territori, sentiment, il.lusió, ajudar a la nostra terra, forjada per la lluita dels nostres avantpassats, dels nostres compatriotes, dels nostres companys.

Sí perquè estimem Catalunya, sí perquè junts tot esdevindrà possible, si perquè sóc català, i n' estic orgullós,

Visca les JNC i VISCA CATALUNYA!

Cristian Monforte
Responsable de polítiques de joventut i educació

2009-09-09T16:30:00.002+01:00

En Gerard Figueres visita la Festa Major de Bellvitge.

El President de la JNC considera que les festes majors “fan ciutat i fan país”

L’Agrupació Local de la JNC de l’Hospitalet juntament amb l’Agrupació Local de CDC col•laboren d’una manera molt activa en la Festa Major de Bellvitge, a l’Hospitalet de Llobregat. L’element més viu d’aquesta col•laboració és la guingueta que s’instal•la en el recinte de la fira i que, com cada any, rep la visita de diferents personalitats d’ambdues formacions polítiques.

Una de les visites a destacar és la d’en Gerard Figueres, President de la JNC, qui va assistir ahir a la fira per tal “de donar suport a l’agrupació de l’Hospitalet” ja que, dins del context polític i social de l’Hospitalet (30 anys de govern socialista) “fan un gran esforç per estar presents”.

El President de la JNC també va voler destacar “el component cultural” de la Festa Major i va declarar que “participar d’aquesta festa és una manera més de fer país”. Figueres va voler relacionar la situació difícil de l’Hospitalet amb “el moment especial del conjunt del país”.

Per la seva part, en Joan Albesa (President Comarcal de la JNC a l’Hospitalet) va voler agrair “l’assistència d’en Gerard Figueres” i va animar als joves presents a “seguir treballant pel país des de l’Hospitalet”.

L’Hospitalet de Llobregat, 9 de setembre de 2009

2009-07-08T10:44:00.002+01:00

Sobre l'ensenyament català

Catalunya està d' enhorabona, els últims informes sobre ensenyament ens mostren com el nivell dels alumnes catalans és dels més baixos de la Unió Europea. Per entendre aquest fet hem d' entendre les característiques polítiques del nostre país. Tenim un govern ineficaç, que prioritza un model basat en la incoherència i la incultura, en contraposició amb el model que durant molts anys va seguir el nostre país, Catalunya, on el rigor i la eficàcia eren les bases d'un sistema fort i competent. Malgrat tota la ineficàcia, els joves ens preguntem: què fa el nostre govern per millorar la nostra educació?

Malauradament, tot el que fa el nostre govern és supeditar-se a les directives i a les ordres que vénen donades des de Madrid. I és des de Madrid on ens intenten vendre idees com la d' assignatures màgiques per resoldre la incultura, la delinqüència, la xenofòbia....Però com de costum, el que se'ns intenta vendre no és la realitat. Parlem d' educació per la ciutadania, una assignatura que el que busca és bàsicament la implantació d'un model de pensament clarament socialista, on es dóna més importància a explicar els suposats avantatges d’un estat centralitzat, poderós, d'alguna manera repressor, en contra d'un estat on les regions siguin les que decideixin sobre si mateixes, i sobre el seu futur, o és que no interessa que la gent sàpiga que és ser lliure segons els drets internacionals, a decidir sobre el seu futur com a poble? Com és què s'imposa per llei explicar el socialisme com a mètode d' estat modern i que progressa?

El que volem els joves no és que se'ns ensenyi com fer un estat centralitzat, socialista o comunista, i repressor, volem que se'ns ensenyi com fer un estat que permeti al seu poble decidir, que permeti al seu poble dir si o no, que permeti que el seu poble pugui complir les seves contemplacions nacionals a tots nivells. Què volem, una educació segura, transparent, o una educació de color vermella i on s' exalti el paper d'un estat repressor? No hauríem de poder decidir el que volem els joves?

Cristian Monforte Rubia
Responsable de polítiques de joventut i ensenyament de la JNC de l'Hospitalet

2009-04-30T10:01:00.002+01:00

Finançament i joves

Les generacions han treballat per tal de superar-se i aconseguir que la següent visqués millor que l’anterior. En l’actualitat, el jovent corre el risc de trencar el cicle natural, que la nostra generació no superi l’anterior. Ja fa mesos que parlem de crisi, i a Catalunya, els joves l’estem patint de manera molt més evident. L’atur juvenil és de prop del 26,7%, xifra que sobrepassa totes les previsions fetes, sense comptar la precarietat que pateixen molts dels que tenen feina. Necessitem de manera urgent que els que governen busquin solucions. Una de les mesures urgents i irrenunciable és obtenir un finançament just per a Catalunya.

Si Catalunya obtingués els diners que li pertoquen fruit del seu esforç fiscal podríem afrontar millor la crisi. Així doncs, si Montilla fos capaç de negociar el finançament que recull l‘Estatut: 230.000 estudiants podrien tenir una beca per transport gratuït de metro, rodalies, bus o ferrocarril; 100.000 joves podrien tenir una beca salari de 6.000 €/any per anar a la universitat; 25.000 joves emprenedors podrien tenir una ajuda de 18.000€/any per la creació d’una PIME; 150.000 joves podrien tenir una ajuda habitatge de 500€/mes per lloguer o hipoteca. Aquestes xifres s’han calculat partint de la base que els joves representen aproximadament un terç del total de la població i que el nou finançament pot suposar 5.600 milions d’euros de més per al país.

Per tant, demanem fermesa al President de la Generalitat, que no hipotequi Catalunya. Necessitem que el Govern exigeixi el compliment de la llei. Si falla, la generació de joves d’avui serà demà una generació hipotecada. Ja fa més de vuit mesos que l’Estat incompleix les regles del joc.

Joan Albesa – President comarcal de la JNC de l’Hospitalet

2009-04-27T08:17:00.004+01:00

La JNC i CiU vam sortir al carrer per Sant Jordi venent roses, llibres i material. A part vam poder repartir entre el jovent informació de la nostra organització, pamflets i preservatius, que van tenir molt bona acollida entre els que s'hi acostaven. Una vegada més, hem sortit al carrer i ens hem mostrat a la gent, perquè sàpiguen que estem disposats a ajudar tant a la nostra ciutat com al nostre país, Catalunya. Tornareu a tenir notícies nostres en breu!

2009-04-06T13:14:00.003+01:00

La JNC participa activament a la fira ViVE Latinoamérica!

El President Comarcal de la JNC destaca “la bona acollida que va tenir el nostre projecte entre els assistents a la fira”.

L’Hospitalet de Llobregat, 6 d’abril de 2009.- La fira VIVE Latinoamérica!, que es va celebrar a l’Hospitalet durant aquest cap de setmana, va ser l’escenari on diferents representants de la JNC, tant a nivell nacional com local, van poder explicar les característiques del seu projecte de país als diferents assistents de la fira.

La participació activa de l’agrupació local de la JNC a l’Hospitalet, representada per en Cristian Monforte (membre de l’executiva local) va estar reforçada per la presència d’Esther Padró (membre del Comitè Executiu Nacional en l’àrea d’Immigració i Polítiques Socials) així com per la col•laboració de diferents dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya, Felip Puig, Montserrat Candini i Meritxell Borràs, entre d’altres.

Joan Albesa, President Comarcal de la JNC a l’Hospitalet, ha declarat que ”des de la JNC, tant a nivell local com nacional, estem duent a terme diferents activitats per tal de fer arribar i explicar el nostre projecte de país als nous catalans” i, en aquest sentit, “la participació activa de la JNC en aquesta fira és un clar exemple”.

Albesa també ha volgut ressaltar “la bona acollida que ha tingut el nostre projecte entre els assistents” i ha anunciat que “la nostra activitat en aquest àmbit no es limita a l’assistència a fires sinó que la nostra agrupació local a l’Hospitalet treballa dia a dia per tal d’ajudar els ciutadans de la ciutat i resta oberta a tothom qui estigui interessat”.

La JNC va repartir entre els assistents a la fira i els propis firaires diferents materials com adhesius amb la matrícula CAT i fulls informatius. Tot això exemplifica “la nostra voluntat de construir una Catalunya sense complexos que miri el futur amb esperança” ha informat Joan Albesa.

2009-03-27T16:44:00.004+01:00

Gerard Figueres “els joves tenim molt a dir i molt per fer davant la crisi”

El President de la JNC va presentar ahir a l’Hospitalet la conferència “Joves, Crisi i País”.

L’Hospitalet de Llobregat, 27 de març de 2009.- La difícil situació, social i econòmica, per la que està passant Catalunya va ser el punt central de la conferència “Joves, Crisi i País”. La conferència, organitzada per la JNC de l’Hospitalet, va analitzar des d’una òptica juvenil els principals problemes dels joves i va proposar un seguit de solucions al respecte.
En Gerard Figueres (President de la JNC) va comentar que “des de la JNC ja vàrem comunicar aquests problemes, i les seves possibles solucions, a l’Artur Mas aconseguint, així, que aquestes s’incloguessin dins la conferència “Superar la crisi, aixecar Catalunya””.
Figueres va anunciar que “els joves d’avui dia formen una generació hipotecada” el que representa “que som la primera generació que viurà pitjor que l’anterior”.
Segons el President de la JNC, aquests problemes es poden agrupar en tres gran grups: la formació, l’habitatge i l’ocupació. Respecte al primer punt, la formació, Figueres va comentar que “el govern central dóna més beques a la resta de l’estat que a Catalunya”. Aquesta situació, injusta pels estudiants catalans, “requereix que sigui el Govern de Catalunya qui tingui la potestat de donar les beques corresponents” per tant “hem de demanar que es compleixi i respecti l’Estatut de Catalunya”.
El problema de l’emancipació juvenil va ser el segons àmbit que en Gerard Figueres va analitzar tot comentant que “els joves d’avui dia ja no poden aconseguir ni una hipoteca a 40 anys perquè els bancs no les concedeixen”. Segons Figueres, cal “que el Govern doni una ajuda econòmica per tal d’ajudar als joves a pagar el lloguer o les hipoteques”. Aquesta mesura, “ha de ser real, no com la Renda Bàsica d’Emancipació que va impulsar la Ministra Chacón que ni tant sols té la partida pressupostària suficient”.
Finalment, Figueres va analitzar el problema de l’atur. Actualment, la taxa d’atur juvenil es troba en un 26%, és a dir, “un de cada quatre joves que busca feina no la troba”. Davant d’aquest problema, la JNC proposa “impulsar el Pacte per l’Ocupació Juvenil Catalana que va proposar CiU al 2003 i que al Tripartit ha deixat amagat en un calaix”.
Per tot això, “cal que es respecti l’Estatut i aconseguir un bon finançament perquè sense diners, el país no podrà fer front a les polítiques que els seus ciutadans/es necessiten”.

Per la seva part, en Joan Albesa (President Comarcal de la JNC a l’Hospitalet) va recolzar les idees exposades per en Gerard Figueres tot dient que “aquests problemes són generals a tots els joves de Catalunya però a l’Hospitalet tenen una especial rellevància” per tant, “els joves de l’Hospitalet hem de treballar per tal de superar aquesta crisi”.

2009-03-02T20:23:00.003+01:00

La JNC de l’Hospitalet presenta una proposta de resolució en contra del projecte de Can Trabal.

La proposta es va aprovar al Consell Nacional de la JNC que es va celebrar aquest dissabte a Rialp (Pallars Sobirà).

L’Hospitalet de Llobregat, 2 de març de 2009.- El projecte que afecta a l’última zona agrícola de l’Hospitalet, Can Trabal, ha provocat que diverses organitzacions i entitats de la ciutat s’hagin manifestat contra l’aplicació d’aquest projecte.

Entre aquestes organitzacions destaca la JNC de l’Hospitalet que, mitjançant una proposta de resolució presentada al Consell Nacional que es va celebrar aquest dissabte a Rialp, ha mostrat el seu rebuig al projecte que preveu convertir la darrera gran zona agrícola de l’Hospitalet en un espai d’usos terciaris i de serveis.

Segons Joan Albesa, President Comarcal de la JNC a l’Hospitalet, “aquest projecte elimina la possibilitat de rehabilitar aquesta zona com un espai històric, ecològic i natural” i, per aquestes raons, “la JNC a l’Hospitalet creu necessari mostrar el seu posicionament públic en contra d’aquesta iniciativa”.

La proposta de resolució aprovada té l’objectiu “d’instar a l’Ajuntament de L’Hospitalet a dur a terme el treballs necessaris per a rehabilitar de manera íntegra la zona de Can Trabal i convertir-la en un espai d’ús públic” a la vegada que “demanàvem el recolzament del conjunt de la Joventut Nacionalista de Catalunya” ha declarat Albesa.

Per un altra banda, Joan Albesa ha volgut remarcar “que aquest espai no només és important pel conjunt de ciutadans/es de l’Hospitalet sinó que ha de ser considerat com a patrimoni col•lectiu per Catalunya”.

2009-02-07T13:38:00.005+01:00

Aquesta setmana ens fem ressó d'una polèmica en què s'ha vist envoltada la nostra ciutat. El regidor del PP a l'Hospitalet, Juan Carlos del Río, va denunciar la propera presència del grup basc Su Tar Ga a la nostra ciutat a qui va acusar d'apologia del terrorisme. Igual com ja passà amb el grup italià Banda Bassoti, una vegada més, la democràcia de baixa intensitat en la que vivint ha imposat la seva raó. Alguns no veuen democràcia, justícia i drets més enllà del seu melic, alguns...Els néts d'alguns altres, quina por.

De la polèmica se n'ha fet ressò el diari AVUI. A continuació l'article de la Sílvia Barrosso comparant la presència de l'amenaçat per la camorra, Roberto Saviano, amb Su Ta Gar. Reflexionem si us plau. Juan Carlos, tú a lo tuyo, gran demócrata:

"El mateix dia que Roberto Saviano culmina la seva setmana triomfal a Barcelona, a l'Hospitalet de Llobregat s'anuncia la suspensió d'un concert de Su Ta Gar, grup basc i euskaldun. En el lliurament del premi Manuel Vázquez Montalbán, Saviano apel·la a la necessitat de la paraula per crear-nos "anticossos" contra aquells que ens volen dominar. Pren la paraula el president Montilla i continua pel mateix camí. Saviano es referia a la màfia. Montilla ves a saber a què es refereix. Sigui com sigui, el seu discurs és gairebé abrandat i ens convida, especialment als periodistes, a resistir en la defensa de la llibertat.

Poc després se sap que la sala Salamandra ha cancel·lat l'actuació d'aquest dissabte de Su Ta Gar –nom manllevat d'una expressió en euskera que crida a la resistència i la persistència. Els gestors de l'espai temen aldarulls perquè el regidor del PP Juan Carlos del Río s'ha passat la setmana provocant crispació contra el grup –amb allò tan suat de dir que les seves lletres fan "apologia del terrorisme"– i insinuant que l'Ajuntament de l'Hospitalet, governat pel PSC, subvencionava l'acte. Un episodi més de la frenètica competició entre PP i PSOE per veure qui és més espanyol, en la qual Euskadi i Catalunya són molt útils i la llibertat d'expressió, una nosa."

2009-01-15T10:07:00.007+01:00

A 80 o menys

Els veïns i veïnes de l'Hospitalet estem d'enhorabona. Per sortir de la nostra ciutat en vehicle no sabem a quina velocitat ens obligaran a circular. Haurem de fer cas de panells lluminosos electrònics, variants, que aniran canviant la velocitat límit segons el trànsit (nivell de congestió) i la contaminació.

A mi sempre m'ha semblat bé la idea de regular el trànsit segons la fluïdesa, de fet, les tendències en l'electrònica de l'automòbil van en aquesta direcció amb la proliferació de les tecnologies V2V (vehicle a vehicle), V2I (vehicle a infrastructures) i de les xarxes de sensors sense fils i, fins i tot, fa anys que catedràtics notoris del nostre país n'avalen els possibles beneficis. Està demostrat que quan hi ha saturació, reduir prèviament la velocitat de les unitats de trànsit ajuda a desfer l'embús. Internet ho aplica als paquets que circulen per la xarxa i qualsevol persona ho fa quan trabuca quelcom en un embut: si ho llences tot de cop es colapsa, si ho fas més a poc a poc va tirant. Però el Servei Català de Trànsit no té eines electròniques més enllà de les càmares i, potser, algun sensor per comptar el nombre de cotxes que passen en determinats punts de les carreteres.

Els treballs científics sobre contaminació i proporcionalitat en la velocitat del trànsit no són clars. Sembla que s'han reduït un 3.7% les emissions de CO2 en l'àrea metropolitana de Barcelona aquest darrer any. Però no està clar el motiu, falta més feina d'investigació, més supòsits a aplicar. De fet, el RACC, que es dedica a fer informes tècnics, rebutja, en part, i posa en dubte els efectes de la reducció de la velocitat sobre la contaminació. Informes de la Universitat Politècnica de Catalunya ho veuen factible, però creuen que s'ha de seguir investigant. A partir d'unes estacions, algunes mòbils, de captació d'aire s'avalua la qualitat de l'atmosfera de l'area metropolitana, que depèn de molts factors: temperatura, humitat, emissions industrials i també les dels automòbils i dels avions (que contaminen força).

Amb les dades obtingudes sobre trànsit i contaminació es generen uns números que s'apliquen en un algoritme, que no tinc cap dubte que serà rigorós en el mètode, i s'obté un altre número que regularà la velocitat màxima en cada tram. Aquesta velocitat és la que ens trobarem dia a dia, així doncs, si vas a 80, i tocava anar a 40, retirada prolongada de carnet i multa. Així no quedarà més remei que anar a la feina o a la platja en tren o autobús. A veure si així la gent aprèn i agafa el transport públic d'una vegada! Serà la dictadura del proletariat del segle XXI?

2008-12-31T11:29:00.006+01:00

Activisme per Nadal

La JNC de l'Hospitalet va participar el dia de Nadal en l'homenatge a la tomba de Francesc Macià en el 75è aniversari de la seva mort. En l'acte, Gerard Figueres, president de la JNC, va destacar la vàlua personal del president Macià i va reivindicar la seva figura, com a garant i mirall de la dignitat nacional del nostre país davant d'aquells qui se'n volen apropiar la figura a fi d'obtenir miserosos rèdits electorals. L'acte va concloure amb el cant dels segadors i amb la posada sobre la pedra fúnebre d'un ram de flors. Posteriorment, la JNC i CDC de l'Hospitalet van participar en el mateix acte que va fer CDC amb l'Artur Mas i Xavier Trias com a protagonistes.

El diumenge 28 de desembre, la JNC de l'Hospitalet va assistir al Camp Nou al partit de futbol entre les seleccions de Catalunya i Colòmbia que va acabar amb el resultat de 2 a 1 a favor de la nostra selecció. Nosaltres hi vam ser, amb il·lusió, coratge i ganes de cridar ben fort a favor de la nostra selecció, perquè tornava la il·lusió i perquè per cada nació, una selecció!

2008-11-22T11:46:00.003+01:00

L'Hacendado

Va ser a l'aeroport de Frankfurt tornant de Finlàndia al mes d'agost on em vaig assabentar que l'honorable conseller d'interior Joan Saura havia trencat el pacte català pel finançament i havia pactat a la seva bola amb la vicepresidenta del govern espanyol De la Vega. No sabia si era una broma, un error, les altures que m'havien afectat o que a la política catalana el nivell d'hipocresia i inutilitat havia exponencialment augmentat en periode vacacional.

A vegades, ja passa al mes d'agost que el "jefe" fa vacances i el subdit aprofita la delegació de poder per destacar i fer-se el gallet. I en Saura ho va fer. Ell que és més llest, just i ecologista que ningú, com en ZP és un mentider, va pactar amb la vicepresidenta. Resultat: l'han enganyat també i ha fet el ridícul. I mira que en van unes quantes de vegades que aquests socialistes enganyen a la gent. Total, la unitat del finançament es va trencar i els manaires espanyols se'n van sortir una vegada més amb la seva. Iniciativa, l'Hacendado del PSC, ha fet riure, com sempre. Catalunya ho paga, us sona? Saben fer alguna cosa bé aquesta gent?

Treballadors i obrers, ciutadans de L'Hospitalet, el vostre futur, i més ara, en mans de la bona gestió, les marques blanques al supermercat!!! Han passat 3 mesos i 3 dies i no hi ha finançament. Per tant: ICV==PSC-PSOE==mentiders

2008-11-10T20:17:00.005+01:00

SOM la joventut decisiva

Aquest passat cap de setmana es va celebrar al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat el XVè congrés de la Joventut Nacionalista de Catalunya. Va ser un congrés important per l'organització que ens ha de permetre forjar nous reptes i il·lusions els dos propers anys. Tenim nou president de partit, en Gerard Figueres de Vilanova i la Geltrú, que compta entre la seva gent amb la nostra presidenta comarcal, la Núria Rosell, que també va ser escollida consellera nacional de CDC per la JNC. A nivell local podem considerar el congrés com un èxit, es van presentar 20 esmenes a la ponència d'organització i 10 a la ponència d'acció política. La majoria foren acceptades, d'altres les vam guanyar en ponència i unes poques foren transaccionades. M'agradaria resaltar la maduresa assolida pel nostre col·lectiu, mai abans havíem presentat tantes esmenes, i mai abans ens n'havien aprovat tantes. Estem preparats per enlairar-nos i sumar i sumar i ajudar perquè tant l'Artur Mas com la Meritxell Borràs puguin assolir els seus reptes, Catalunya i L'Hospitalet ho necessiten.

La cara trista de tot congrés de la JNC són les jubilacions, companys que per majoria d'edat han de deixar la seva militància a la JNC. Sabem que us estimeu, i molt, la JNC. Ho heu demostrat aquests anys i ho veu deixar claríssim en el vídeo final del congrés d'homenatge als jubilats on els tres gaudireu d'un paper destacadíssim. Em quedo amb una paraula, i l'escriuré en majúscules: ORGULL. Ho va dir el Carles Cortés, president local de la JNC de L'Hospitalet, a tot l'auditori present, i és veritat, ser català i de la JNC és un ORGULL, i també un repte, un somni, una il·lusió, però sobretot és ORGULL, i orgullosos hem d'estar de ser com som i anhelar un país més lliure, pròsper i socialment just i a més ser de L'Hospitalet de Llobregat. Sense L'Hospitalet i la seva gent no hi ha futur, Catalunya necessita a L'Hospitalet i ens necessita a nosaltres perquè seguim treballant i conseguim sumar esforços i ser cada dia més i més per tal de transmetre el nostre missatge sincer, convincent i rebel quant a més gent millor.

Amunt i força!!! Visca L'Hospitalet i Visca Catalunya lliure!!!

2008-10-25T12:33:00.007+01:00

Polítiques socials

En un entorn com el nostre, parlar de polítiques socials està a l'ordre del dia. Conversa rera conversa, a la plaça o al parc, algun tertulià dirà quelcom sobre algun familiar, veí o amic, que per causa pròpia o aliena necessita de la xarxa de serveis socials pública per a satisfer alguna necessitat. A L'Hospitalet, ciutat de treballadors, és molta la gent que treballa i ha treballat en cadenes de producció, magatzems i d'altres sobre estressants tasques, rutinàries o no, diàries, que acaben desgastant física i mentalment dia a dia, any a any. A més, la naturalesa hi ha voltes que tira els daus i algú li toca alguna deficiència a suportar la resta dels seus dies.

Per tot això, Catalunya, en governs foscos anteriors (tripartit dixit), va ser pionera en polítiques socials, per exemple amb la llei de serveis socials. Sense distingir graus ni habilitats, tothom amb certa mancança, podia acollir-se a les prestacions que donava la Generalitat. Segurament era una llei millorable, però era pròpia, legal i certament efectiva.

L'any passat, els senyors de la Catalunya social, de les mans netes i d'esquerres de debò, van tirar endavant al parlament de l'Estat Espanyol la famosa llei de la Dependència. Tot i vulnerar l'Estatut tot envaint competències, i per tant ser il•legal, i veure's d'una hora lluny, que tal i com estava muntada no seria gens ni mica efectiva es va aprovar. Temps després d'aprovar-se i entrar en vigor, s'ha demostrat que la llei és un desastre, la meitat de la gent que sol•licita els ajuts no els reben, dels que reben ajuts, una altra meitat no els ingressen íntegres.

En definitiva, la Catalunya optimista ha sigut enganyada una vegada més, i a sobre hem sortit perdent, perquè amb la llei de serveis socials es podrien haver aconseguit majors recursos per donar més ajudes i a més, a nivell nacional, no ens haguéssim deixat trepitjar i envair una vegada més, impunement, i ja en van moltes, pel govern espanyol amb la col•laboració inestimable dels mal anomenats independentistes catalans. Els ciutadans de L'Hospitalet no es mereixen uns governants així.

2008-09-18T11:19:00.000+01:00

EL SIGNIFICAT DE LA DIADA

Un cop passada la Diada del nostre País crec que cal fer una reflexió a nivell local, de L’Hospitalet.
L’ofrena institucional que organitza l’Ajuntament s’ha convertit en una desfilada d’entitats que sembla més que s’hi juguin una subvenció municipal (cosa que de ben segur és certa) que no pas que vulguin participar de la Diada en sí. No gosaria a fer l’ofrena al monument de Rafael de Casanova si realment no ho sentís ben endins, al cor, i no sabés el que significa tot plegat, què recordem i per què seguim amb la lluita. No es pot fer una ofrena dient “A ver si este show acaba ya y nos vamos a tomar una cerveza”, paraules que vaig sentir a la cua quan esperàvem a fer la nostra ofrena com a Joventut Nacionalista de Catalunya.
Entenc que el sistema dels socialistes per omplir actes sigui la coacció, l’amenaça de retallar subvencions si no es va on ells ordenen, però lamento que utilitzin aquest sistema en un dia tant senyalat pel nostre País. I lamento més encara que segons quines persones es mofin de la nostra Diada fent ofrenes que no senten ni que saben què signifiquen.
Cada any hi ha més entitats que fan aquesta ofrena, i de ben segur que moltes d’elles ho fan de cor i amb bona voluntat, però com a nacionalista, com a persona que s’estima el País, lamento que hi hagi persones que desprestigiïn el significat de la Diada fent ofrenes que no signifiquen res per a ells.

2008-09-16T18:46:00.002+01:00

L'espanyolisme del PSC

El PSC és el flautista d'Hamelin de la política catalana. Per ell mateix i amb tota la tropa mediàtica que l'envolta és capaç de generar un discurs buit i embaucador que engresca a molta gent. Uns dies van de progres, l'altre de catalanistes, l'altre de defensors de les desigualtats socials, però caram, ni una cosa ni l'altra, alhora de la veritat tots a jeure, tot al revés del que s'havia dit, si no hi havia crisi!!!

Sort en tenen aquests socialistes de l'Alfonso Guerra i el seu ribot que vigilen que ningú no es desfilagarsi i abandoni el ramat.

Al final de tot, l'ànima del PSC és la del PSOE, que es treguin les caretes, que siguin transparents, com deia la guingueta de Bellvitge, PSC-PSOE, o PSOE a soles, Catalunya ho mereix i necessita.

2008-09-10T09:42:00.003+01:00

Dignitat nacional: aturem l’espoli

La JNC ja té lema per la Diada d’enguany: “Dignitat nacional: aturem l’espoli”. Un any més, l’organització commemorarà amb solemnitat la Diada Nacional de Catalunya. Manifestació, acte al Fossar de les Moreres i ofrena a Sant Boi el dia 10, i ofrena a Rafael Casanova de Barcelona el dia 11. A nivell local també farem la nostra particular ofrena d'entitats al monument conmemoratiu de la nostra ciutat. Us convidem a tots a assistir-hi i recordar-vos que us esperem al xiringuito annual de CDC-JNC de les Festes de Bellvitge.

2008-07-29T12:10:00.001+01:00

Ser de la JNC, un compromís per Catalunya

El President Pujol va presidir el sopar d’entrega del premi Ramon Trias Fargas el passat dissabte, emmarcat en els actes de l’Escola d’Estiu de la JNC 2008. Per cert, el premi se’l va endur el periodista Joaquim Maria Puyal que no pogué recollir-lo. En el seu discurs, Jordi Pujol, va demanar a la gent jove compromís per Catalunya. Va demanar a tots i cadascun dels presents compromís, és a dir, actuar d’acord amb la promesa o paraula donada en entrar a la JNC per treballar per Catalunya, per aconseguir una nació més justa i solidària i a la vegada més lliure, treballar per la integració de tots els nouvinguts i aquells que fa anys que hi són i no ho han fet, per mostrar-nos al món com a tal, rigorosos i seriosos, deixant clar el que som, amics de tots, ciutadans globals, perill de ningú. Partint de la cohesió social, de la integració, la Catalunya social projectada al món.

Que som una nació, és una qüestió indubtable, compartim una llengua comuna, tenim uns costums anàlegs entre nosaltres i compartim un sentit d’homogeneïtat i d’interès mutu. Superat aquest pas, cal treballar, i cal fer-ho bé, preparant amb il•lusió els nous reptes del futur, preparant el nou congrés de la JNC de novembre. Per això, ara que venen dies de treball, cal que tinguem molt en compte les paraules del President Pujol, i que no confonguem termes. Deixem de banda els interessos personals i treballem. El temps és el jutge suprem que posa a cadascú al seu lloc, a les persones i als països, si no som capaços de fer les coses amb sentit comú, rigor i de forma coherent, el fracàs ens espera, a nosaltres i al país. Abandonem els egos i treballem per fer de Catalunya un país al món amb empenta, ambició i il•lusió, tot el que ara ens manca.

Bones vacances a tothom, visca Catalunya lliure!!!

2008-06-15T22:30:00.005+01:00

Identitat i simbolisme

Divendres passat vaig assistir a una lectura de treball final de carrera a l'Escola Politècnica Superior de Castelldefels, depenent de la Universitat Politècnica de Catalunya. Tot i que el tema presentat era molt interessant, una de les coses que més em cridà l'atenció fou el tractament que rebé la nostra llengua, el català, òbviament.

La dita presentació va transcórrer en castellà, res estrany tenint en compte que els dos ponents eren nascuts i crescuts al Baix Llobregat. Educats, però, en català, gràcies a aquesta terrible imposició que des de l'any 1983 malmet la democràcia del nostre país, evitant als pares poder escollir en quina llengua s'han de vehicular el seus fills. A l'hora del torn de preguntes, els dos primers membres del tribunal també van escollir el castellà, suposo que per respecte -mireu si arribem a ser d'assenyats els catalans-. Els nois van contestar en la seva llengua materna, el castellà, la pròpia de la majoria d'habitants del Baix Llobregat i L'Hospitalet. Fins aquí res de nou. La sorpresa -que no tanta- va venir quan el tercer membre del tribunal va preguntar en català. Els esforços dels dos alumnes per contestar van ser enormes. Arribats a un punt que un d'ells, es parà i digué: "Si no les sabe mal, a partir de ahora me defenderé en castellano porque el catalán me cuesta mucho y no puedo dar respuestas con garantías". Vaga’m déu!!!. Un xicot d’aquí que està a punt de rebre un títol d'Enginyer Tècnic, i no sap parlar en català!!!

No és que sigui la primera vegada en què m'hi trobo en aquesta situació. És que a quasi totes les presentacions d'alumnes que vaig passa el mateix. Però si vas a donar classes a qualsevol IES de L'Hospitalet, pot ser que ni t’entenguin el que expliques!!! I a tot això, avui celebrem el retorn del Castell de Montjuïc a Barcelona. Simbolisme, pur simbolisme. Mentre els catalans ens mirem el melic, n'hi ha que ens "foten" per terra, mar i aire. Cal actuar. Una de les primeres mesures que hauríem de fer seria salvaguardar la nostra identitat. Unim-nos catalans per aconseguir que el català sigui l'única llengua oficial del país. L'actual model integrador no funciona, amb l'ensenyament en català no hi ha prou. Una vegada més, unim-nos i defensem l'essencial: menys simbolisme i més identitat.

2008-05-28T09:02:00.005+01:00

A continuació us presentem la proposta de resolució presentada per la JNC de L'Hospitalet de Llobregat al Consell Nacional de la JNC que va tenir lloc a Salt (Gironès) el passat dissabte 24 de maig de 2008. El text va ser defensat amb èxit pel conseller nacional i president local de la JNC de L'Hospitalet, Carles Cortés. La proposta fou aprovada per unanimitat després de l'acceptació de les esmenes adients: es va canviar la proposició inicial de crear un grup de treball per la possibilitat d'incloure el tema en el debat de ponències del proper congrés de l'organització convocat per a la primera quinzena de novembre de 2008.

TÍTOL: LA CRISI ECONÒMICA I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
PRESENTA: L’HOSPITALET
RESULTAT DE LA VOTACIÓ: UNANIMITAT A FAVOR

La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) és l’organització política juvenil més nombrosa, i ens atrevim a dir, seriosa, que hi ha a Catalunya. En aquest sentit, creiem que davant la situació de crisi econòmica que patim, la JNC ha de ser la locomotora que tiri endavant propostes i possibles solucions sobre aquesta qüestió, tal i com ja hem fet en d’altres ocasions (per exemple, la proposta sobre la redacció d’un nou Estatut per Catalunya)

1. La crisi ja és un fet: la gestió que està fent el ministre espanyol Solbes ha estat nefasta i fins i tot és criticada a nivell internacional. Els bancs no tenen liquidat, i tenen dificultats per facilitar crèdit, pel que la ciutadania perd poder adquisitiu a l’augmentar de forma continuada els preus dels productes bàsics. L’atur puja i ho seguirà fent, sobretot al sector de la construcció, integrat en la seva majoria per treballadors d’origen immigrant , amb la conflictivitat social que això comporta.
2. Com afectarà als joves aquesta crisi?: és evident que en molts aspectes. Per exemple, sobre formació, es donaran menys beques perquè no hi haurà prou diners per a cobrir-les. Sobre emancipació, degut a la crisi en la construcció no es faran pisos nous, ni tampoc de protecció oficial. En conjunt, els joves perdran capacitat adquisitiva per a desenvolupar la seva activitat i encarar el futur.

Un cop fet aquest breu anàlisi de la situació: què pot fer la JNC?

1. Conscienciar i fer obrir els ulls a la realitat: som joves i el futur el protagonitzarem nosaltres. Cal que actuem davant aquesta crisi amb fermesa perquè nosaltres serem principalment els que en rebrem les conseqüències.
2. Aportar possibles solucions: la JNC ha d’ajudar en tot allò que estigui a les seves mans per afrontar aquesta crisi, hem de ser avantguardistes políticament.

En aquest sentit, instem a les diferents administracions a prendre les mesures adients per a que la crisi econòmica tingui la menor repercussió possible. També demanem que es doni cabuda de la present proposta de resolució en el debat estratègic de la JNC cara al futur congrés de l’organització que es celebrarà al novembre d’enguany, i així posicionar la JNC enfront dels problemes socials que tenim i tindrem: la crisi econòmica i les seves conseqüències. La JNC pot aportar possibles solucions i, com a organització política preocupada pel futur dels joves, ha de treballar en aquest sentit.

Salt, 24 de maig de 2008.

2008-05-09T11:07:00.006+01:00

El nostre futur

Moltes són les reflexions que apareixen darrerament als diaris catalans sobre el futur del catalanisme. Avui mateix, Josep Piqué denuncia a l'AVUI la manca de lideratge polític, econòmic i social del país. En el mateix diari, en Salvador Cardús fa una crida al compromís personal per encarar els reptes de futur, partint de l'article que dimecres va escriure la Patrícia Gabancho en què denunciava l'acomplexament actual i invitava a superar, sobretot, la por a la nostra identitat. En un altre apartat del mateix diari d'avui, el grup aspirant a la direcció d'Esquerra encapçalat per Uriel Bertran fa una crida a la unitat política nacional davant la possible retallada de l'Estatut. Com podeu veure, gent de sensibilitzat política diversa aportant idees que poden complementar-se entre elles i podrien permetre crear una redefinició nova del catalanisme, més forta, més a prop de la gent, per encarar el futur amb garanties d'èxit. De fet, la idea impulsada per l'Artur Mas, la casa gran del catalanisme, ja va en aquesta direcció.

Però la clau del futur del catalanisme seran els congressos de partits polítics que aniran succeint des d'ara fins a finals d'any. Des d'Esquerra fins a la JNC, passant per PSC, CDC, PP i Iniciativa. Seran capaços els partits de reflexionar i renovar-se, als que els hi calgui, lluny de piràmides personals i egos que s'allunyin de la realitat i de les necessitats del país? A les properes eleccions (autonòmiques) en veurem els resultats; qui no es renovi, qui no deixi pas, qui s'envolti d'amiguets a l'antiga, morirà, políticament clar; qui no renovi i adeqüi el seu discurs-ideari als nous temps també traspassarà.

Per cert, llegint el diari AVUI d'avui, no puc evitar una opinió personal envers a un articulista habitual del diari, més que res perquè ja no puc més i ho he de dir. Salvador Sostres, ets un impresentable. Ets el card més gran d'entre els cards.

2008-04-29T16:20:00.002+01:00

Ja n'hi ha prou!

Des que Jose Luis Rodriguez Zapatero va ser nomenat de nou President de l'Estat espanyol i va configurar en seu govern, sembla que s'hagi destapat la caixa dels trons. Durant la campanya electoral no hi havia cap crisi: ni econòmica, ni laboral, ni de l'aigua...Un cop iniciada la legislatura resulta que tot era un engany: els preus estan pels núvols, l'atur pot arribar a xifres històriques i per no parlar de l'aigua...

Mentrestant, a Catalunya seguim adormits. Adormits per aquest govern, per aquest President, per aquesta manca de polítiques que fan avançar el país...Amb la problemàtica de l'aigua s'ha demostrat un cop més la desunió del tripartit, i ningú dimiteix! A quin país del món, davant d'una problemàtica tant greu, no hi ha ni una dimissió? Com es pot permetre que els d'ERC facin aquest paper i continuin al govern??

S'han de mantenir les formes i actuar amb cura i delicadesa: està en joc el futur d'un país senyors! No pensin només en el seu futur personal!

2008-04-13T12:06:00.006+01:00

Conte polític

Hi havia una vegada...

Un regne anomenat L'Hospitalet, o era Badalona, o era Barcelona...On sempre manava un socialista. Eren molt progres aquests socialistes, havien lluitat per la democràcia corrent davant dels grisos, aquells ogres franquistes que pegaven a tort i dret a tot aquell qui es movia en contra seva però amb qui compartien(els socialistes) un sentiment comú, España. Quan els ogres van marxar, els socialistes van agafar el poder i van sotmetre a la població a dècades de penombra, governaren com volgueren amb qui volgueren i, jugant amb la ignorància de la gent, anaven dient que si no s'estava amb ells tornarien els ogres. La gent del regne va tragar, i la corrupció i la pèrdua d'identitat va acabar destruint el regne, que passà a ser un petit poblat aïllat i sotmès, la riota de tots. Com aquella gent treballadora i amb esperit s'havien deixat entabanar d'aquella manera? -deien els de fora. Però la gent del regne un dia va obrir els ulls i...

Continuarà...

El final el podeu decidir vosaltres ciutadans. Senyors socialistes, si per haver corregut davant dels grisos, per ser fills d'immigrants(com gairebé tots som), per saber alimentar la mentida col•lectiva, us creieu poder passar les institucions i els càrrecs pel folro i governar les ciutats, viles i pobles del país i el país sencer i l'Estat com vulgueu, esteu molt equivocats. Socialistes, quan Catalunya desperti d'aquesta lletania us derrotarà i us enviarà on us mereixeu...a l'oposició!!!

Darrers canvis: Marín x Corbacho, Serra x Arqué, Hereu x Clos, i tants altres. Últimes preguntes: Quins són els límits de la democràcia? Fins quan patirà Catalunya? Esperem la reacció del país, creieu-me, arribarà i no falta gaire.

2008-04-08T12:56:00.005+01:00

Gràcies al tripartit i a la seva pèssima gestió i incapacitat manifesta per donar solucions, una necessitat social esdevindrà un problema territorial. Catalunya en sortirà perjudicada, com sempre darrerament. Vegeu-ne un exemple en la fotografia adjuntada del que fan circular alguns tarragonins per la xarxa. Sobren les paraules.

2008-03-18T12:46:00.000+01:00

La JNC aposta perquè es prioritzi el dret a decidir, la casa gran del catalanisme i un acostament a ERC

La JNC considera que després dels resultats que s’han produït a les eleccions espanyoles, amb una clara pèrdua de força del nacionalisme català, cal que Convergència Democràtica de Catalunya faci una aposta decida pel dret a decidir, pel projecte de casa gran del catalanisme i per un acostament a Esquerra Republicana de Catalunya.

“El que ens diferencia clarament del PSC-PSOE i ens uneix a ERC és el convenciment que cal treballar perquè al poble de Catalunya se li reconegui el dret a decidir per ell mateix sobre els temes que li són propis”, destaca el secretari general de la JNC, Jordi Cuminal. És en aquest sentit que la JNC defensa una col•laboració amb Esquerra Republicana a Madrid, però sobretot a Catalunya de cara a revitalitzar el nacionalisme català i a evitar que es torni a repetir un escenari tan negatiu com el que s’ha produït en aquestes eleccions, on els dos partits catalanistes han deixat de ser majoria. La primera organització juvenil del país considera que ara és el moment que CDC tingui una actitud de mà estesa amb les bases d’Esquerra Republicana de Catalunya per encarar el futur polític del nostre país amb un projecte sobiranista. En aquest sentit, la JNC destaca que l’objectiu d’ERC de nacionalitzar el Partit Socialista ha fracassat estrepitosament. “Ara és el moment que la gent d’ERC, en lloc de blindar-se en el tripartit, vegi atractiu l’oferiment de Convergència”. Els joves de CDC consideren que els resultats de Convergència i Unió en aquestes eleccions han estat dolents, primer perquè no s’han obtingut els diputats que s’esperaven, segon perquè el poble de Catalunya ha votat en clau espanyola, en lloc de fer-ho en clau de país, i tercer, perquè a dia d’avui, el nacionalisme català està més dèbil que abans. Tot i així, la JNC reconeix que CiU sí que ha estat capaç d’aguantar el cop que ha suposat el vot anti PP del PSC-PSOE, a diferència de la resta de partits catalans. D’altra banda, la JNC rebutja l’entrada de Convergència i Unió al govern espanyol, tal i com ja ha vingut expressant des de fa molts mesos, així com també un pacte permanent de lesgislatura. El que no descarta la Joventut Nacionalista de Catalunya és que Convergència i Unió assoleixi acords puntuals amb el PSOE per pactar guanys per Catalunya. “Com a partit amb voluntat de defensar els interessos del país a Madrid, i per tant, amb voluntat de capacitat d’influència, no ens podem posar d’esquena perquè sí i per sistema”, explica Cuminal, per afegir: “Qui es converteix en satèl•lit del PSOE, es mor”. Finalment, la JNC demana que Convergència i Unió rebutgi la candidatura de José Bono a la presidència del Congrés dels Diputats pel que encarna aquest polític, amb unes conviccions i uns tics espanyolistes i anticatalans.

2008-03-12T16:44:00.002+01:00

CELESTINO CORBACHO, MINISTRE?

La rumorologia sembla incansable a l'Ajuntament de l'Hospitalet i també en alguns mitjans de comunicació: l'alcalde Corbacho, serà ministre? Plegarà de l'alcaldia i de la Diputació de Barcelona per anar cap a les espanyes? Se'ns dubte, imagino que per un PSOE com ell seria tot un honor.

Fa temps que aquest rumor corre, i ara que han passat les eleccions i en ZP torna a ser "presidente" aquesta idea agafa més força. Si es pregunta als socialistes de L'H et diuen que no, que l'alcade encara vol fer moltes coses a L'h i que per ell aquesta és la seva prioritat...bla bla bla. També diuen que prefereixen tenir secretaries que no pas ministeris, suposo que així sí que remenaran les cireres de veritat no? Perquè al cap i a la fi els ministres fan poc més que posar la cara.

La veritat és que si en Corbacho plega només hi sortirem perdent per una cosa: els plens municipals. Veure com li surt la ràbia i el mal geni i es posa com un "señorito" davant els pocs ciutadans que acostumen a venir..Això ho trobarem a faltar, així com les seves migdiades assegut a la presiència.

Els qui em coneixen ja m'han sentit dir en més d'una ocasió que l'alcalde juga al Monopoly amb la nostra ciutat. És innegable que L'h ha millorat, però també és innegable que la ciutadania no veu com el seu dia a dia millora gràcies a la Plaça Europa per exemple. Surts al carrer i hi ha un forat i brutícia, els preus dels pisos són impossibles, els problemes de convivència a determinats barris són una realitat...Però sort que tenim les grans obres que ens ho arreglen tot..

Si finalment plega, l'alcalde deixarà segurament una dona com a alcaldessa. En principi sembla un canvi interessant, però coneixent el seu tarannà i el seu geni, passarem d'un alcalde xulo i prepotent, però a l'hora un polític prou vàlid, a una alcaldessa de les que primer et dóna la mà i després et clava el ganivet.

Seguirem emetents a les novetats..

2008-03-12T14:18:00.005+01:00

El nostre rival comú són PP i PSOE

El catalanisme polític està en crisi a la vista del darrers resultats electorals i de la tendència elecció darrera elecció des del 2003 fins ara. Per mi, el catalanisme polític el conformen CDC, UDC, Iniciativa i ERC. La resta, o bé per espanyolistes (PP, PSOE i IU) o be per freaks (CUP’s i la denominada esquerra independentista en general) no poden ser considerats com a tal.

Des de començament de segle XXI, el món ha patit un tomb ideològic, s’ha tornat més contestatari i a la vegada més lliure i democràtic. Els governs difícilment poden controlar els seus conciutadans gràcies a l’aparició d’internet amb els blocs i les pàgines web informatives de múltiples tendències. La problemàtica de la pobresa, el medi ambient i les desigualtats han vist copsades les seves reivindicacions amb l’aparició de moviments altermundialistes. A Catalunya, aquests moviments van veure reflectides les seves aspiracions alimentades per un govern totalment de dretes a l’Estat Espanyol i a nivell mundial amb una guerra injusta a les eleccions del març de 2004. CDC i UDC no es van desmarcar amb prou evidència d’aquell govern insuportable pels catalans. A més, en aquelles eleccions, amb un clima evidentment crispat, el seu candidat va escollir un missatge suau, massa de dretes i en consonància amb el PP. Conseqüència evident: tots els vots dels descontents van anar a parar a ERC, Iniciativa i als pobrets del PSC. Dic pobrets, perquè no gaire abans arrossegaven una crisi ideològica i organitzativa que els feia estar molt a prop de l’escissió en múltiples trocets. De fet, de no ser per ERC i Iniciativa no haurien aconseguit la Generalitat de Catalunya amb un pacte totalment legítim i democràtic que afavorí les aspiracions de l’auto anomenada esquerra catalana.

El primer gran sotrac en el catalanisme el provoca ERC quan canvia de nom i passa a dir-se Esquerra. Es carrega l’etiqueta republicana i catalana. Encara no ho he entès ara. S’alinea ideològicament amb l’esquerra espanyolista i no tant espanyolista i fa guerra oberta contra CDC i UDC (CIU). Aquesta contesta també amb una guerra oberta contra la nova Esquerra, els hi ha pres la Generalitat!!! A ulls dels ciutadans catalanistes resulta incomprensible. El país no funciona, i el senyor Maragall comença la juguesca de l’Estatut. Artur Mas, en una encertada decisió, l’ha de salvar davant la situació irrespirable que es viu en tots els àmbits a l’Espanya central (algú parla de tancs fins i tot!!!). Esquerra s’enfada, clama contra CIU i decideix anar en contra de l’estatut sense deixar el govern de la Generalitat. Clar que Zapatero i el PSOE ho tenen clar(perilla la seva reelecció), Esquerra sobra del govern i Maragall també, resultat, Esquerra expulsada del govern i eleccions anticipades a Catalunya amb un candidat mediocre però amb molt de poder designat pel PSOE com a candidat principal del PSC(el socialistes de Madrid es canvien el nom a Catalunya per guanyar vots i enganyar la gent, la seva especialitat). El país continua sense funcionar, som a finals del 2006. Durant la campanya a les eleccions es manifesta un tots contra CIU (Esquerra, Iniciativa, PSOE i PP). CIU respon amb duresa pro centra els seus atacs massa contra les esquerres, que estan de moda, i contra la pobreta Esquerra. Ja se sap que maltractar al dèbil no surt massa a compte normalment. Total, gran batacada de CIU ja que només guanya dos diputats a costa d’Esquerra (tot i haver-ho fet fatal) i el tripartit ja aparaulat suma. Esquerra ha enganyat als ciutadans durant la campanya, Montilla és president dos dies després de les eleccions tot i que Esquerra ho negava en rotund 4 dies abans.

I passen els dies(any 2007), el país és un desastre: caos de rodalies( un mes i mig sense servei), esborancs, apagades elèctriques, col•lapse a l’aeroport, cues pròpies de Nova Delhi a les autopistes catalanes...i un llarg etcètera.

A les municipals d’enguany, tot igual. El PSOE és el rei del mambo entre les classes treballadores; Esquerra anar perdent vots en favor del PSC (al contrari del que s’havia proposat quan apostà pel tripartit, això se li’n diu FRACÀS); CiU ni fu ni fa, sense marge de maniobra i amb tots els mèdia en contra (l’efecte Bolaño es fa notar) ni puja ni perd en regidors, però sempre amb tendència descendent; PP i Iniciativa en la línia de sempre, aguantant o pujant un pelet.

I han arribat les generals. El PSOE ha fet una campaña anti PP, evidentment efectiva ja que els populars van ser tant salvatges del 2000 al 2004, que els hi tocarà purgar durant força temps, més si no rectifiquen i fan oposició anti catalana i vasca, territoris d’on no treuen vots més que de ressentits i espanyolistes consagrats. Esquerra i Iniciativa han continuat en la línia de fer de Brunete dels amics del PSC. Això sí, Esquerra ha fet servir el terme independència. Sàpiguen els d’Esquerra que això no ven, mireu el PI de la Rahola i el Colom, i a més ja ningú se’ls creia. A més calia frenar el PP!!! Que venen els indis!!!(van cridar desde Nicaragua). A CIU no se li ha donat bola; tot i fer un discurs acceptable, la seva campanya no ha estat bona, massa divisió aparent, o ens separem del tot, o ens unim. Jo crec amb la unió de CIU. De fet, crec que el gran moviment impulsat per l’Artur Mas, la casa gran del catalanisme, no s’entendria si hi hagués una desfederació o separació de la coalició. A més, la coalició amb la seva vessant més progressista (CDC) i la més dretana (UDC), simbolitza millor que ningú el sentir majoritari del catalanisme i del poble de Catalunya.

Conclusió, CIU s’ha de trobar a si mateixa. Esquerra i Iniciativa no són els enemics de CIU. Són dos moviments minoritaris, que han estat uns anys de moda però que van de baixa. CDC i UDC han d’actuar junts però com a corrents diferents en si d’una mateixa realitat que és Catalunya. CIU ha d’obrir les portes a vàries realitats i acceptar l’expressió màxima de la sobirania, la independència, com a normal, igual com ha de defensar la gent que creu que actualment el millor és una Catalunya integrada dins l’Estat Espanyol. Una gran casa comuna, transversal i necessària, amb un únic desig, una Catalunya més pròspera, socialment justa i dia a dia més lliure. Treballant en aquesta línia, sumant esforços, s’incrementarà la base ideològica i les altres alternatives esdevindran minoritàries. Si es fa bé, temps al temps. Recordeu: els nostres enemics polítics són PP i PSOE. Yes, We can!!!

2008-03-11T13:02:00.002+01:00

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent...Estic d'acord amb el què opina avui en Xavier Rius a l'e-noticies. Després de la nova crisi al tripartit amb la dimissió de'n Puigcercós i tot el show que ha desencadenat aquest fet, és curiós veure com aquests d'Esquerra (lamentable el fet que ja no utilitzin Republicana i Catalunya, serà que no els importa gens ni una cosa ni l'altre) fan veure que no passa res quan és evident que en Puigcercós es disposa a esborrar del mapa a en Carod.
El que deia, article del Xavier Rius:

ERC o el Servei Català de Col·locació

A aquest pas, Esquerra serà al tripartit el que Unió era a Pujol: segur que tens càrrec. El gran mèrit de Jordi Ausàs per a ser nou conseller de Governació -a més de ser el candidat de compromís entre Carod i Puigcercós- és no haver sortit ni de diputat a les darreres eleccions generals. I això que era el cap de llista per Lleida.El nou honorable, en efecte, ha aconseguit perdre quasi 23.000 vots en passar de més de 50.000 a 27.000 d'una tongada, és a dir, un 46% menys. Un percentatge inferior al de Girona -quasi el 50%- o al de Tarragona -un 53%-. Però encara lluny del rècord de Joan Ridao per Barcelona: gairebé un 58% menys. En resum, Esquerra ha perdut a Catalunya han 356.000 vots de vots, és a dir, un 45%.La veritat és que la carrera d'Ausàs prometia des de les municipals del maig de l'any passat on va quedar com a tercer després d'haver estat alcalde. En aquest cas, va passar de sis regidors a quatre, de 2.000 vots a 1.200 i del 34,6% al 22,5%. Sense cap mena de dubte, un currículum immillorable. Si Jordi Ausàs va continuar d'alcalde és perquè el candidat de CiU, Albert Batalla (5 regidors), es va apiadar d'ell i perquè el PSC (amb 6) va patir en la seva pròpia carn allò que tan critica Mas: no va governar malgrat ser la llista més votada.Però si Esquerra vol recol·locar de consellers tots els candidats al Congrés que no han sortit ho té pelut. De moment s'han quedat sense feina -i el que és més important: sense sou oficial-: Agustí Cerdà, Georgina Oliva, Laia Cañagueral i Joan Puig, entre d'altres.De fet, a Esquerra tenen experiència com a Servei Català de Col·locació: Puigcercós va fitxar de cap de gabinet Eduard Suárez després que aquest deixés de ser regidor l'Hospitalet de Llobregat a les darreres eleccions municipals. I que consti que Celestino Corbacho l'havia advertit.Mentre que el gran mèrit de Bernat Joan per a ser Secretari de Política Lingüística en substitució de Miquel Pueyo ha estat que deixés de ser eurodiputat. Almenys Bernat Joan té currículum literari, però com a nou alt càrrec no se li coneix cap intervenció significativa a favor del català des del seu nomenament.

2008-03-03T22:30:00.004+01:00

Jo voto a CIU

No m'agraden ni Rajoy ni Zapatero. Tampoc les rodalies actuals de RENFE. No vull fer més cues a l'AP-7. Ni quedar-me sense electricitat 3 dies a L'Hospitalet. Tampoc vull transvasaments d'aigua de l'Ebre a la Manga, ni secar lo riu per fer casinos a un desert. No em vull colapsar a Abrera cada diumenge per anar al Pirineu o a Lleida. Ni quedar-me a les fosques a la Costa Brava aquest estiu. No m'agraden les desfilades militars, tampoc les guerres ilegals. Menys encara les mentides de PP i PSOE quan parlen de Catalunya. Esquerra i Iniciativa són uns venuts al servei del PSC-PSOE. Per tot això i molt més, vull la independència i voto a CIU.

2008-02-25T13:43:00.002+01:00

La candidata del PSC té un problema, i jo li recomanaria que s'ho fes mirar.
Carme Chacón s'ha passat tota la precampanya criticant sense parar la que segons ella ha estat el gran pacte judeo-massonic entre PP i CiU que ha portat Catalunya al desastre i a la extinció. Ara ja som en campanya i segueix igual.

No cal dir que aquesta senyora està del tot equivocada, i que en les èpoques de CiU al capdavant del govern de Catalunya ni s'enfonsaven vies, ni RENFE anava de pena, ni les carreteres eren el caos actual, ni al metge si anava a perdre tantes hores....Des que hi ha els socialistes a tot arreu, els uns pels altres no fan el que haurien de fer, que és tirar endavant el País, i no pas tapar-se les vergonyes mútuament.

Ja n'estic més que tipa de sentir el mateix discurs per part de la Chacón, perquè ja cansa, perquè no diu la veritat, perquè és electoralista i perquè no fa cap bé al País.

Sra. Chacón: menys reportatges a les revistes de caire frívol i simplista (vostè no serà ni la primera ni la última mare treballadora, però a vostè li criaran la criatura i no tindrà problemes ni per arribar a final de mes ni per trobar escola bressol..), menys discursos "progres", menys filosofia del Bocaccio i de la Gauche Divine; i més explicar la realitat: ni el PSC ni el PSOE han fet tant per Catalunya com vostè diu..I si no, recordi allò que va dir en ZP sobre respectar l'Estatut que sortís del Parlament de Catalunya...

Ah! I els membres del club de "Durant els governs de CiU se'm negava el pa i la sal, i em tenien lligat/da a la pota del llit" li donen la benvinguda! Allà trobarà companys de militància, juntament amb els reciclats comunistes vinguts a menys d'ICV.

2008-02-18T22:14:00.010+01:00

Principal perjudicada, Catalunya

L'escrit d'avui pretén criticar, sobretot, a un partit(el PP) i a un moviment polític(l'esquerra independentista) i sacsejar alguna consciència. Tant el PP com l'esquerra independentista del país es retroalimenten els uns als altres i els uns amb els altres. Principal perjudicada, Catalunya. Vegeu 3 situacions:

1)A les eleccions del 14-M de fa 4 anys, el plebiscit mediàtic que va muntar Carod pel linxament espanyolista sofert(culpa del PP) va permetre guanyar 8 diputats a ERC(ni en els somnis més Freüdians els repetirà). Principal perjudicada, Catalunya.

2)El PP ha jugat amb Catalunya a base de mentides, aberrants i indignes, i actituds predemocràtiques per tal de mantenir-se viu a l'Espanya profunda. Ho ha fet sistemàticament la darrera legislatura. Principal perjudicada, Catalunya.

3)Les petites organitzacions esquerranoses, que porten per bandera un anhel de Catalunya lliure i socialista i busquen notorietat tot cremant fotos o banderes o agredint polítics mediocres espanyolistes, permeten amb el seu activisme "freak" que apareguin els agressors de Catalunya com a víctimes de la intolerància i el racisme d'alguns nacionalistes catalans(tots els catalans segons Cope+El Mundo+resta de Brunete media). Uns quants centenars de vots més a la causa pepera. Principal perjudicada, Catalunya.

La meva més sincera felicitació a les organitzacions de l'esquerra independentista del país per haver donat avui, 18 de febrer de 2008, un diputat de més a la senyora Nadal i al senyor Rajoy. Ara només falta que seguiu mantenint el Montilla al poder. Ni Kosovo ni Croàcia ni res, Región de Cataluña per molts anys amb aquest plec d'inútils tant gran fent sarau, al PP ja li va bé, i al PSOE més. Principal perjudicada, Catalunya.

2008-02-05T21:02:00.001+01:00

Avui, dia 5 de febrer, caòtic a les borses, dia després de les espantoses dades de l'ATUR que juntament amb d'altres dades econòmiques mostren que vénen temps de vaques no gaire grosses, em ve molt de gust parlar de la polèmica de la setmana: l'església. Passada, setmanes enrera, la crisi de la lletra de l'himne, ara toca el rebre a l'església, el model d'Estat, si els capellans són del PP, la família...Tot a la mesura dels socialistes, entusiasmats en fer volar coloms i amagar realitats, en enganyar la gent, enganyar l'obrer, especialitat principal del partit; de fet crec que això de PSOE deu venir de Partit Socialista de l'Obrer Enganyat.
L'església mostra matissos varis com la societat mateixa, Espanya i Catalunya, ortodòxia i progressisme. A Catalunya mateix, molts capellans organitzen esplais i activitats vàries sota profundes conviccions cristianes, progressistes i catalanistes. També n'hi han que no, que si poden es giren d'esquena i donen la missa, ja no en espanyol, sinó en llatí.
La imatge de l'Estat Espanyol és la viva imatge de l'església. Què és més important l'ATUR o ser un estat laic? Que no us prenguin el pèl!!!

2008-01-30T13:27:00.000+01:00

En Felip Puig sembla que em llegeixi el pensament. Per aquest motiu, avui us penjo un article seu que ha publicat a l'E-Noticies. Vosaltres mateixos!

Saura fora de joc

Una democràcia i els seus actors –partits polítics, governs, societat i ciutadania, etc.- han de ser conscients de la seva fragilitat i de quines són les seves amenaces reals. No es tracta de ser apocalíptics, ni de crear falsos alarmismes, ni tan sols d'anar per la vida de desbaratadors insensats. Es tracta de fer front amb decisió, amb coratge i amb tot el pes de les institucions, de la llei i dels mecanismes legals dels que es disposa, a tot allò que pugui representar una amenaça real a la convivència o a les llibertats. I en ocasions el debat sobre les competències és sobrer i una excusa lamentable. Ni l'exercici de les seves responsabilitats ni l'actitud del conseller Saura han estat a l'alçada de les circumstàncies davant d'un fet especialment greu com és el de la detenció de diversos terroristes islamistes que pretenien atemptar –i disposaven de la infraestructura necessària- de forma imminent i indiscriminada a la ciutat de Barcelona. Ja no caldria saber només si els cossos dels mossos d'esquadra i el govern de la Generalitat van estar degudament informats en tot moment, cosa poc probable donats els recents episodis de vassallatge respecte al govern espanyol. Caldria saber també per quina raó el conseller Saura s'entestava en seguir declarant que res no fa pensar que Barcelona hi hagi cap nucli d'islamistes mentre –gairebé de forma simultània- es procedia a les detencions. No ho entenc. Vaig pensar amb les manifestacions de ZP el dia abans de l'atemptat contra la T4: "hoy estamos peor que mañana". És evident –i cal treballar-hi a fons- que cal fer tot el possible per separar absolutament terrorisme de qualsevol vinculació ètnica, de qualsevol procedència geogràfica i de qualsevol creença religiosa. Però els fets són els fets i el cas és que l'amenaça del terrorisme islamista ha planat sobre Barcelona, la ciutat que durant trenta anys alguns han volgut convertir en referent de la pau, de la solidaritat, de la multiculturalitat, del dissenys i de la festa. Alguna cosa ha fallat, oi? Almenys res de tot això no és obstacle perquè uns terroristes islamistes la tinguin en el punt de mira. Ai si hi governés la "dreta"!.

2008-01-26T10:52:00.000+01:00

En aquesta campanya electoral que s'aproxima, la immigració serà un tema cabdal. Se'n poden omplir moltes de pàgines, però el discórrer de persones d'una banda a altra és tant antic i serà en un futur tant habitual com sempre ha sigut. O potser més encara ara amb la nova societat de les tecnologies avançades que han democratitzat el món i permeten veure des de l'Àfrica, l'Àsia, Sudamèrica o qualsevol país del tercer món, les bondats i les virtuts d'aquest primer món nostre. Aíxí doncs, no ens posem les mans al cap ni posem el crit al cel davant d'aquest allau de nous veïns, nous futurs compatriotes. Ells han permès amb la seva mà d'obra la reactivació econòmica del país, ens aporten en molts casos un enriquimient professional i cultural que mereix la pena aprofitar, així com capital intel·lectual a valorar gratament. Però també hi han problemes, a tot arreu hi ha gent bona i dolenta, aquí també, allà també, i d'entre els nouvinguts sempre hi hauran dropos, mals professionals i males persones en general. La nostra societat té límits. Pot acceptar a tanta gent com sigui capaç de donar resposta sense saturar-se. Ha de garantir les necessitats bàsiques dels autòctons i dels nouvinguts. Ha d'exigir tant als uns com als altres. Cal preveure i actuar.
A Catalunya, la situació és complicada al ser una realitat pròpia desconeguda a nivell internacional de manera vergonyant. Els nous no saben que tenim una identitat i una llengua particular diferent de la que hi ha a gran part de l'Estat Espanyol. A més, els recursos de que disposem són límitats i controlats des de Madrid, igual com es dirigeix des d'allí la política d'immigració sense tenir present la situació del nostre país. Som terra de pas, sense fronteres dins la Unió Europea, el primer territori d'entrada a l'Estat Espanyol des del nord és Catalunya, una de les zones més sensibles de l'Estat. A molts pobles i ciutats la situació és límit. Per exemple, feu una ullada per algun dels nostres barris, visiteu Vic, o aneu a Guissona que ha doblat la població a base d'immigrants en poquíssims anys. Per això, per defensar polítiques pròpies d'immigració, per integrar, per explicar i fer entendre la nostra realitat als nous ciutadans, futurs compatriotes, la millor opció de cara les properes eleccions generals és votar Convergència i Unió. La situació és greu, hem d'aixecar la veu, que ens escoltin, que necessitin els nostres vots a Madrid, no volem xecs en blanc com alguns han fet i fan els darrers anys des de l'etiqueta independentista. Volem actuar per millorar i no entrar en una situació límit a la que es comença arribar pel mal fer dels manaires actuals.

2008-01-15T13:26:00.000+01:00

Cal respectar Catalunya

Les Corts espanyoles ja s’han dissolt i poc més de 50 dies l’estat espanyol tindrà nou president.
Com a independentista veig amb escepticisme aquestes eleccions, principalment perquè tant si guanya el PP com si ho fa el PSOE, Catalunya no sortirà massa ben parada: ni els uns ni els altres volen entendre què és el nostre País i perquè som un fet diferencial dins la seva desitjada Espanya.
Com no pot ser d’altre manera, la Joventut Nacionalista de Catalunya dóna ple suport a la candidatura de Convergència i Unió. Tant és així que a les llistes, tant del Congrés com del Senat, hi van candidats de la JNC en llocs molt destacats i que de ben segur que vetllaran pels interessos de Catalunya i dels joves de Catalunya.
És important que CiU obtingui un bon resultat en aquests comicis: CiU és la única formació política que vetllarà realment pels interessos de Catalunya i que la posarà on es mereix. Ja n’hi ha prou del maltractament constant que patim des de Madrid, ja n’hi ha prou de passar-nos la mà pel llom i després fer com si no hagués passat res. Els catalans estem patint des de fa temps les conseqüències d’una guerra que no és la nostra, però en la que se’ns utilitza com a arma directe vers el rival. Ja n’hi ha prou!
Lamentablement, hi haurà molts ciutadans que no aniran a votar, pels motius que sigui, i preferiran quedar-se a casa. Des d’aquí els encoratjo a exercir el seu dret a vot: és important que tots/es fem sentir la nostra veu i demostrem a la classe política que som nosaltres qui decidim el rumb del nostre futur.
I els joves som molt importants per Catalunya: hem de deixar enrere aquest “passotisme” que se’ns atribueix i demostrar que ens impliquem, que ens mobilitzem, que volem millorar les coses. Per aquest motiu demano especialment als joves que vagin a votar, perquè hi tenim molt a dir!

2008-01-03T14:02:00.000+01:00

La dictadura de l'"ESPAÑOL"

En plena voràgine nadalenca, a les portes dels reis, regals amunt i avall, una dada significativa passa desapercebuda entre els catalans. Quan compres un maquinari jugable, sigui per a ordinador o consola, resulta que cap ni un porta instruccions o idioma català. I això és tot un récord. Fa 5 anys, quan començà la febre global, la Generalitat va fer esforços per normalitzar la situació. S'exigí a les companyies, Microsoft, Nokia i tantes altres líders dels seus sectors, treballar també amb l'opció català. 5 anys després, amb el tripartit ja al govern, amb un partit denominat independentista(qui s'ho creu?) al poder i dirigint-ne la política lingüística, la situació és dramàtica. Tots els jocs de Playstation 3 o 2 i de XBOX360 només contemplen la possibilitat d'escollir la bandera ESPAÑOLA, amb l'español com a idioma d'entre les llengües oficials de l'Estat. Quasi cap joguina porta en paper les instruccions en català, bé, quasi cap. I així en tantes altres facetes vàries de la societat imperant. Abans, quan t'inscribies a un lloc, per exemple a la Marató de Nova York(Arcadi dixit), podies triar el país d'on procedies, alguns posaven Catalunya. Ara surt un desplegable amb tots els Estats reconeguts per l'ONU, un desplegable gratuït (gràcies al Linux) que només has de copiar dintre el codi, cosa que afavoreix als programadors i per tant fa que tothom ho utilitzi estandaritzadament. Estem desapareixent companys. Sempre que compreu alguna joguina, ompliu un formulari o jugueu a un videojoc, sapigueu que sou espanyols. Apa, a esperar els reis si heu estat bons minyons.

2007-12-21T11:29:00.000+01:00

DES DE LA JNC DE L'HOSPITALET US DESITGEM

BON NADAL I FELIÇ 2008

2007-12-20T16:23:00.000+01:00

La Maleni

Un dels motius pels quals Catalunya ha de ser independent és per aquesta senyora. A la Maleni se l'estimen a Andalusia i com allà se l'estimen, aquí ens l'hem de menjar amb patates i hem de seguir aguantant que ens perjudiqui diàriament amb els seus comentaris, accions, comportaments, etc.

Ahir la vem tenir per Catalunya, perquè va venir a inaugurar un tram de la N-II a Girona (que s'ha trigat a acabar quatre anys enlloc dels dos previstos...però ei, no passa res tu, aquí traguem i ja està..) i el que remarquen la majoria de mitjans de comunicació és que ni Consellers ni alcaldes de la zona van assistir a la inauguració, només el Tete Nadal com a Secretari de Mobilitat era el representant del Govern.

Aquest fet és una mostra més de la hipocresia del PSC: defensen a aquesta senyora a peu i a cavall, i ara no l'acompanyen a aquesta inauguració perquè es fan els ofesos? Perquè dubto que fos per problemes d'agenda...

En fi, un capítol més de la trista història que viu el nostre país actualment...

2007-12-18T18:45:00.000+01:00

Una mostra més del sectarisme del tripartit

Avui ens hem llevat amb la notícia que el tripartit ha vetat David Madí com a membre del consell responsable de dirigir la Corporació de Mitjans Audiovisuals. I per què no em sorprèn? Potser perquè és una mostra més del sectarisme habitual practicat pel PSC i que s’escampa a la resta de partits del Govern de la Generalitat.
És curiós veure com existeix aquesta crítica i en canvi es proposen des d’altres partits membres clarament polititzats: Albert Saez, exmembre del Govern de la mà d’ERC, i l’exconseller Joan Manuel del Pozo, del PSC. Però clar, Madí és el secretari de comunicació de CDC i director de les diverses campanyes electorals de CiU, i això és molt greu: ser de CiU ja et converteix en un mal professional i en una persona no vàlida per ser membre d’aquest consell...
El PSC ens té acostumats al seu sectarisme, i els mitjans locals del Baix Llobregat i del Barcelonès, i del conjunt de l’àrea metropolitana en són exemples clars. Als mitjans de L’Hospitalet hi treballen excel·lents professionals, persones que mai tenen un no i sempre col·laboren al màxim. El que falla és el responsable polític; només cal fer un cop d’ull al diari municipal per adonar-se’n: l’alcalde hi surt cada pàgina i ens presenten una ciutat idíl·lica, on no hi ha problemes, ni tampoc oposició.
Això ho fan bé els socialistes, cusen una xarxa allà on són que t’ofega i no et deixa respirar...I els que no hi volem entrar, aguantem com podem, que ja és molt.

2007-12-12T13:17:00.000+01:00

EL LUXE DEL 2008

Qui anava a dir que l'article de luxe del proper 2008 seria una targeta de transport públic. La famosa T-10 passa de 6.90€ a 7.20€, superant així en un 4.35% l'IPC. Des de l'ATM es donen diverses causes a aquest augment: arrodoniment (sempre és a l'alça, mai a la baixa curiosament...), pujada del preu del carburant, mateniment de l'equilibri entre subvencions i tarifes...

Suposo que aquest augment és justificat i que no quedava altra opció. Ara només cal esperar que el transport públic millori (no demano res!) i que tothom pagui! Seria tant fàcil com canviar el sistema de validació dels tiquets i fer com a d'altres capitals europees, com Londres o Paris, on és impossible colar-se perquè hi ha barreres que ho impedeixen. Està vist que posar personal de seguretat no serveix per res, ja que la gent es segueix colant..Als autobusos, caldria augmentar-ne la freqüència de pas; i a Rodalies...No cal dir quines millores calen!

En fi, no ens queda més remei que pagar. Però des d'aquí encoratjo a totes les autoritats competents en la matèria a que es plantegin la qüestió: encara que no ho sembli, tots tenim un límit, i entre això i d'altres coses que estan passant al país, no voldria que tinguessin un altre 6 d'octubre...

2007-12-10T22:30:00.001+01:00

El Serafini (Joan Ferran)

La S del PSC no és de socialista, és de sectari. És un partit profundament, esfereïdorament sectari, sense escrúpols. Això no havia passat mai amb Convergència i Unió. A CiU se li podran fer moltes crítiques, però no té aquest sectarisme. La prova és que amb CiU hi havia gent que eren socialistes fins el moll de l'os com Carles Francino o l'Àngels Barceló. Si aquests presentadors haguessin estat independentistes, avui dia, amb el PSC governant TV3, estarien tan arraconats com la Rita Marzoa a Catalunya Ràdio o com l'Esther Sardans a COM Ràdio. Aquesta és la diferència. I això és gravíssim. Montilla, canviem TV3 per LaSexta al País Valencià?

PP==PSOE, la mateixa mentida, la mateixa España de sempre!!!

2007-12-04T12:02:00.000+01:00

Ja cansa

El diputat al Congrés d’ICV, Joan Herrera, té un discurs que em carrega. Evidentment, no estic d’acord amb les seves idees però sóc capaç de reconèixer quan algú fa aportacions interessants, encara que les faci algú que està a hores llum de la meva ideologia. Lamentablement, el Sr. Herrera no em dóna cap oportunitat de dir: “mira, té raó encara que jo no pensi com ell” perquè el seu discurs és repetitiu i passat de moda.
Primer de tot, hauria de ser conscient que ell mai tindrà la talla política d’alguns membres del seu enyorat PSUC, i també hauria d’adonar-se que el seu discurs ja no ha de ser aquell.
Segon, el Sr. Herrera és una d’aquelles persones que en èpoques dels governs de CiU a la Generalitat estava lligat a la pota del llit, i se li negava el pa i la sal (com ja he explicat en d’altres ocasions...) No és possible que una persona amb seny digui sempre tantes tonteries sobre els governs de Pujol, pel que la única explicació que se m’acut és que vivia en situació gairebé “d’esclavatge”.
Si avui parlo d’ell, és perquè arran de la crisi d’infraestructures, el Sr. Herrera ha aguditzat el seu discurs destructiu contra CiU i no ha fet res més que criticar-nos constantment allà on ha volgut i on l’han deixat. Jo només li volia aclarir un tema: si ara estem com estem és per una mala gestió de l’obra pública i per una manca d’inversió a Catalunya de l’estat. L’encoratjo a vostè i als seus companys de partit a plantar-se a Madrid i reclamar el que és just per Catalunya, tal i com ha fet conseller rere conseller de CiU, i veure com l’estat es nega i es tanca en banda. Vostès no estan per sobre del bé i del mal? Doncs arreglin el problema! Vostès no formen part del govern de Catalunya, on tenen un poder tan important? Doncs truquin a la porta del govern amic de Madrid i posin fil a l’agulla.
Queixar-se és molt fàcil, però trobo lamentable que el seu partit digui que a la manifestació de dissabte eren els únics que reivindicaven millores en infraestructures..I què fèiem la resta? Doncs reivindicar això! El nostre dret a decidir sobre aquestes qüestions! I on era el conseller Saura?? A casa. Com el President Montilla i la resta de súbdits del PSC/PSOE.
Sr. Herrera, deixi estar aquests discursos i preocupis d’ajudar a millorar les coses, que al cap i a la fi vostè és polític i és la seva obligació. No es perdi en paraules fàcils i sense fonament, que mentrestant Catalunya paga la seva irresponsabilitat.

2007-11-28T09:19:00.000+01:00

Un motiu més per a decidir lliurement

Com a català, exigir el dret a decidir no només és una forma de manifestar un descontentament aparent per la nostra situació dintre l'Estat espanyol. Actualment, amb tot el que està passant, és una necessitat exercir mecanismes de pressió per, arribat el cas, assolir una majoria social que permeti exercir el dret a l'autodeterminació i guanyar el referèndum. El caos d'infrastructures associat al dèficit d'inversions potser és la gota que fa regalimar el vas. Però n'hi han més de casos. No deixar-nos jugar un partit amistós de futbol, no publicar balances fiscals i permetre l'expoli continu, negar-nos el dret a expressar-nos lliurement amb la nostra llengua quan declarem a l'alt tribunal, no tenir en compte decisions soberanes del nostre parlament...Dintre de la llarga llista que no em bé de gust recordar, més que res perquè és primera hora del matí i no tinc ganes de començar amb urticària, voldria mostrar-vos un últim exemple en un àmbit poc notori, que de segur que es repeteix sistemàticament en altres camps, des de l'econòmic fins a l'esportiu:

Els premis Arquímedes, convocatòria per a l'elecció del millor projecte final de carrera del 2007 organitzat pel Miniterio de Educación y Ciencia (MEC). Resolució dels premis, en total 25. D'aquests, 13 corresponen a projectes escrits per estudiants d'universitats madrilenyes. La resta, poti poti, 3 a catalans només!!! No sé quines dades de participació hi van haver, quants projectes de catalans hi havien en comparació amb madrilenys, però la resolució és indignant, i el procediment també ja que per participar has de fer un escrit/resum en castellà, si has escrit en català el treball, vinga, ara "cambie usted de idioma pa'que le podamos entender". Potser el català té el doble de feina, es creu que no li donaran per venir d'on ve, o el tribunal està farcit de membres d'universitats madrilenyes i donada la subjectivitat evident escombren cap a casa. Així doncs, millor no participar. No ho sé, però els premis són importants, de 6000 euros, i els paguem entre tots, i per més indiganció, ni tant sols sortirien publicats en unes possibles balances fiscals. En fi, no deixa de ser una mera anècdota desgraciadament del que s'ha convertit en habitual, ser cornuts i pagar el beure.

Fins quan. Què fa falta perquè la gent es doni compte d'aquesta injustícia? Pertànyer a aquest Estat no ens dóna res. Tenim problemes, però repeteixo com vaig dir la setmana anterior, la culpa és de tothom. Dret a decidir, ja, per a guanyar la independència en un futur. De moment, dissabte tots a la mani. Ens veiem allà.

2007-11-27T13:39:00.000+01:00

SOM UNA NACIÓ I DIEM PROU!

Aquest dissabte 1 de desembre
tothom a la Manifestació,
Inici a les 17 hores
(punt de trobada CDC – JNC
a les 16.30h a La Rambla / Pelai,
al costat de la font de Canaletes)

2007-11-21T16:14:00.000+01:00

BASES PER A LA REFUNDACIÓ DEL CATALANISME

"Allà on el catalanisme cercava la pervivència de la nació, hem de sunstituir-ho per la nació plena, per la vivència de la nació en plenitud. Allà on hi havia l'aposta per la modernització, hem de fer l'aposta per un país capdavanter. Allà on es buscava la regeneració d'Espanya, hem de situar, a més, Catalunya al món. Construir la Catalunya global. Allà on es parlava d'autonomia o d'autogovern, hem de parlar del dret a decidir per nosaltres mateixos sobre allò que ens és propi."

ARTUR MAS.

Palau de Congressos de Barcelona. 20 de novembre de 2007.

2007-11-19T12:14:00.001+01:00

Aquest matí he preguntat als meus companys de feina quants havien agafat la nova RENFE per anar de Barcelona a Castelldefels. La resposta ha estat unànime, ningú. A la pregunta de per què? La resposta clara i contundent, jo no m'arrisco!!! Sobren comentaris, ningú confia amb en ZP, ningú confia amb en Corbacho, ningú confia amb en Montilla. Una equació:

Concentració de poder == inutilitat permanent

Vagin fent ciutadans i ciutadanes de Catalunya, vagin fent ciutadans i ciutadanes de L'Hospitalet i comarques veïnes, tothom és responsable.

2007-11-15T11:33:00.000+01:00

Resulta que el 15 d'octubre, 5 dies abans que s'hagués d'aturar els servei de rodalies i dels FGC, el govern dela Generalitat de Catalunya, i el conseller Nadal, ja sabien que hi havia filtracions de formigó al tram dels FGC del Gornal. Molt bé. Ha hagut de ser, un cop més, Artur Mas i CiU que portessin al ple del Parlament una mostra més de la seva inconpetència.

Fa molts dies que aquesta desgràcia dura i sembla que aquest cap de setmana s'intentarà restablir el servei..Ja ho veurem...Però és insultant per als usuaris que pateixen aquest malestar i pel conjunt de la ciutadania del pais que, un representant del nostre govern, per pura supervivència política, negui els fets. Els va negar quan l'Artur Mas ho va dir al ple i després a un programa de televisió. I després ens estranyem de la separació cada vegada més evident entre ciutadania i polítics? I què n'esperem dels nostres representants si es dediquen a aguantar a la cadira costi el que costi?

Ara la Ministra Àlvarez diu que el bitllet pels afectats serà gratuït. Caram tu! Quina generositat! Em venen al cap dues opcions: o bé té la certesa que el servei es restablirà aviat pel que no hi perdrà masses diners, o es sent tant ofegada políticament que s'ha tret aquest "regal" de la màniga...Jo li demanaria també que, ja que es sent tant generosa, suggereixi també que tots aquells que fan cues quilomètriques diàries a autopistes de peatge també se'ls perdones el pagar..Estaria bé no?

En fi, seguirem pendents del ple del Parlament perquè de ben segur que encara ens oferirà un bon espectacle: de tasca responsable d'uns i d'incomptència dels qui manen.

2007-11-12T13:50:00.000+01:00

Els discursos dels nostres líders

Evidentment que hi ha més d’un discurs i que a CiU hi ha més d’un líder. Podria parlar, sobretot, de discursos de l’Artur i, indubtablement, de Jordi Pujol que, pel contingut, per l’èpica del personatge, per la situació política o per la meva situació personal m’han causat impressió, m’han fet sentir i vibrar, fins i tot m’han fet emocionar. En fi, m’han donat esperança: segurament no els oblidaré mai.
Però el plural emprat en el títol no és per descriure aquestes situacions sinó per buscar una similitud amb el títol d’una pel•lícula: “Les banderes dels nostres pares”. No vull perdre temps justificant totes les diferències que existeixen entre una situació i una altra, que són moltes, i vull allunyar l’exemple de qualsevol tipus de bel•licositat, però com a imatge crec que serveix: en un moment de desconcert, desànim i dubte, sense saber el resultat de la batalla, alçar una determinada bandera en un moment concret fa que tota una nació cregui de nou que es pot guanyar una guerra.
On plantarem el pal i quina bandera farem onejar el 20 de novembre marcarà, de ben segur, l’estat d’ànim -d’almenys- una bona part de la nació. Un projecte renovat per a un nou segle. L’ambició de posar Catalunya al món i oblidar-nos d’agradar a Espanya. L’esperança d’aixecar, entre tots, la bandera del nostre líder.

Jordi Cuminal i Roquet

Secretari general

2007-11-05T23:57:00.000+01:00

Rafael

En Rafael és un company de feina que és de Venezuela. El darrer mes ha fet unes merescudes vacances al seu país, a prop de la seva dona, filla i resta de família. En Rafael té una discapacitat física que no li permet mobilitat a l'extremitat superior dreta, el braç dret. Avui ha tornat a la feina, un mes després, i quina ha estat la sorpresa que m'he endut quan m'ha vingut plorant amargament a primera hora del matí. Els seus plors no eren d'enyorança, de retrobament(som molt amics), jet lag i els seus simptomes col·laterals, que el Madrid havia perdut(és merengot ai ves)...Ha anat a treballar a Castelldefels amb el servei de rodalies de RENFE!!! Dues hores amb la maleta al coll o carregada sobre la seva espatlla esquerra, amunt i avall, han suposat massa per a ell. A partir de demà vindrà amb mi a la feina en cotxe. Vindrà amb mi, igual com ja fan l'Abraham i la Dèlia. Per cert, aniré a 120 Km/h per autopista ara que encara es pot. Prefereixo dedicar una estona del meu temps a donar un servei als meus companys, abans que deixar-los en mans del gran desastre, els gestors del nostre país, pobre país. A tot això, 3 grans preguntes:
1) On és el President de la Generalitat?
2) On és l'Alcalde d'Alcaldes de la província de Barcelona?
3) Ja fa 4 anys que mana el PSC a tot arreu?

2007-10-31T16:38:00.000+01:00

Aquesta és la foto que no s'ha vist enlloc.

Quan va enfonsar-se l'andana de l'abaixador de Bellvitge - Gornal (jo vaig sentir el soroll i vaig poder pujar al pont a fer fotos) i un cop passat el rebombori inicial, uns operaris van correr a tapar l'andana i és el moment que recull la foto: carregaven uns rotllos de roba verda que s'utilitza normalment a les obres. El més curiós és que des del pont que uneix els dos barris es va seguir veient el forat i els esforços dels operaris van quedar en un no res.

Evidentment seguien ordres, se'ns dubte. Unes ordres que provenien d'algú que no assumeix responsabilitats i que tot i visitar la zona afectada per sorpresa (en diumenge, això sí, quan no hi ha el caos habitual dels dies laboarbles) no fa dimitir ni cesa una persona incopetent. De res no serveixen les disculpes expressades als mass media (sorprenent l'article d'ahir a La Vanguardia, només?) o l'article tardà, molt tardà, d'avui de l'Alcalde Corbacho que fins que no van venir els "jefes" a L'H no se'l va veure (la Diputació el té molt ocupat es veu...).

La gent vol solucions ja. Els usuaris de rodalies i dels FGC estan cremats. Els veïns del Gornal i de Bellvitge estan atemorits. I els treballadors de l'obra fan més hores que un rellotge.

Lamentablement els catalans som fidels a "l'anar tirant" i quan es convoquen mobilitzacions són pocs els qui hi anem. La nostra veu no es fa sentir i n'hi ha molts que, com diu un conegut, se'ls hi pixen a la boca i diuen que té gust a llimonada..I mentrestant, el País paralitzat. I aquí tots hi perdem.

2007-10-24T12:15:00.000+01:00

Un cop més, la nostra ciutat és notícia de forma negativa, tot i que no de forma voluntària evidentment.

Els problemes amb les obres de l'AVE han tingut lloc a Bellvitge / Gornal i el Baix Llobregat i el Garraf han quedat incomunicats. Però els mitjans de comunicació i els polítics competents en aquesta matèria obliden una cosa: són molts els ciutadans de L'Hospitalet que també han quedat aïllats, principalment els veïns de El Gornal, que tenen el servei de Rodalies i el dels ferrocarrils com a mitjans de transport bàsics.

Amb això no vull dir que els usuaris de Vilanova o de Sant Boi no es mereixin tots els recursos per arribar a la feina o a la universitat, però crec que des de L'Hospitalet hem de reclamar també que es tingui en compte la nostra problemàtica. Per no dir que són molts els veïns que no poden dormir a les nits perquè es treballa sense descans, amb els riscos pels treballadors que això suposa.

Aquests dies som espectadors i víctimes pel creuament de declaracions i acusacions entre el govern de Madriz (amb Z de ZP, com no podia ser d'altre manera) i l'empresa executora de l'obra. El propi president d'aquesta empresa va manifestar que ells volien fer l'obra mitjançant tuneladora però des del govern de l'estat se'ls hi va dir que no, i va afegir que en tota la seva trajectòria professional no s'havia trobat mai amb tantes dificultats. Queda dit.

Jo no sóc enginyera ni tècnica en aquestes temes, però no s'escapa a ningú que les presses d'inaugurar l'obra estan desencadenant tots aquests desastres. Qui digui el contrari, fa un ús i una interpretació partidista sobre aquesta qüestió.

Això sí, mentrestant, mig País va amunt i avall en autocars i fa caravanes a les carreteres. I després volem que la població cregui en els polítics?

2007-10-19T15:14:00.000+01:00

País Valencià, Sí!!!

Quedi clar que la unitat cultural i lingüística del conjunt de terres que integren el que s'anomena Països Catalans és irrefutable des del punt de vista científic. També és bastant lògic pensar que cada terra, cada territori-nació, té dret a decidir per ella mateixa quin és el seu caminar. Als Països Catalans se'n reconeixen diríem que quatre de ben definides de nacionalitats: El Principat-Catalunya, les illes Balears, el País Valencià i la Catalunya Nord. També hi sumariem Andorra, únic estat sobirà, i la ciutat de l'Alguer tot i que sense tanta concepció nacional aquesta última. Cada una d'aquestes ha de caminar pel seu compte, mantenint la seva idiosincràcia, el seu fer, poc a poc i en llibertat. Nosaltres, els catalans del Principat, no podem donar lliçons als altres, a les altres terres-territoris, perquè entre d'altres prou feina tenim amb mira-nos a nosaltres mateixos i veure quin desastre carreguem a l'esquena. Per això em sembla molt malament que qualsevol partit de l'ambit catàlà, del Principat, es fiqui a la cas del altres, com fa Esquerra que manté estructures als Països Catalans que l'únic que fan és debilitar el mallorquinisme(PSM), el valencianisme (Bloc) i el catalanisme del nord. Fins i tot CDC, en un error estratègic sense precedents, s'apunta al carro d'aquest disbarat i enalça la figura d'un paràsit de la política com en Jordi Vera creant la seva delegació a la Catalunya Nord. Mal fet. Si es vol donar suport als nostres germans de terres amigues, n'hi ha prou amb subvencionar qualsevol dels partits homòlegs allí o a les associacions culturals (Obra, ACPV o la Bressola). Això sí, deixant el mateix grau de llibertat que voldríem per a nosaltres. A ningú li agrada que vingui ningú a dir-li què ha de fer, ni el propi germà. Per molta raó que tinguis, s'ha de dir amb respecte, pausadament, fent entrar en raó, però sobretot deixant que l'altre decideixi.

Tota aquesta reflexió la faig perquè aquesta setmana he estat a la Ciutat de València. Una ciutat moderna, avançada i amb una gran ambició de futur. No m'ha agradat la catalanofòbia que he trobat. Una catalanofòbia, blaverisme exaltat, molt arrelat en les seves gents en una gran majoria. A la Universitat de València i a la Universitat Politècnica de València, es repartien gratuïtament diaris de El Mundo edición Valencia, amb gran d'acceptació entre l'alumnat. En aquest diari, que d'altra banda també es ven a Catalunya, un dia es senyalaven amb el dit els alcaldes que no tenen la bandera española penjada al balcó, amb la foto del "delinqüent" inclosa, l'altre dia es mofaven de la fira de Frankfurt, el Jiménez Losantos diu que s'ha de bombardejar Barcelona, suspendre les autonomies...i tants i tants disbarats ben propis de totalitarismes passats, llunyans i no tant llunyans sempre presents quan la raó perd la sintonia amb la realitat. Però si no llegeixen el Mundo, tenen Las Provincias, Levante, La Razón y ABC (exceptuem EL País y Público de moment per ser generosos), quin desastre!!! A quin pitjor!!!

La situació allà baix és greu, mireu com es nega la llibertat d'expressió tancant repetidors (i imposant multes franquistes per negar-se a la injustícia). El PSOE(PSPV)(PSC), sempre els mateixos, tant falços, tant mediocres, tant poc a l'alçada de les circumstàncies, es deixa derrocar el seu secretari general per un pressumpte cas de tràfic d'influències, increïble. I menys al País Valencià que està ple d'emplaçaments dubtosos: Marina d'Or, el Grau i l'aeroport de Castelló, Dènia, la fórmula 1, la Ciutat de les Arts i de les Ciències(com s'inunda quan plou!!!, sembla l'albufera)...déunidó. I el PSOE una altra vegada que es vol deixar prendre el més bàsic, la identitat d'un país, perquè el valencians no tenen res i vostès volen treure de les seves sigles el PV de País Valencià, passar-se a dir PS de la Comunitat Valenciana. No. Senyor Zapatero, vostè ha de guanyar les properes eleccions, pel bé de tots, de la democràcia i dels pobles d'Espanya, perque no pugin els neofranquistes del PP al poder. Però si us plau, defensi d'una vegada als ciutadans, deixi de prometre, treballi pel bàsic, per les persones i pels pobles, defensi, vagi sense por cap a un estat federal. Jo el recolzaré, però pel bé de tots faci alguna cosa bé d'una vegada.

Nosaltres mentrestant seguirem lluitant per confeccionar una majoria social que defensi la llibertat nacional del nostre país. Un veritable compromís per Catalunya sense oblidar els nostres germans, amics. País Valencià sí, també. Catalunya Lliure, sempre!!!

2007-10-17T17:02:00.000+01:00

"Jose Luis": si vols anar a Venècia de vacances te les pagues de la teva butxaca, com tothom!

2007-10-16T10:34:00.000+01:00

Cada matí em prenc la meva primera dosi de cafè del dia davant la televisió i em miro la entrevista de "Els matins" que fa el Cuní. Avui gairebé se m'atrevessa el cafè amb llet quan escoltava a la Ministra de Vivenda, Carme Chacón. No he pogut seguir tota la entrevista, però amb el tros que he vist ja n'he tingut prou. El Cuní li ha preguntat sobre diversos temes (RENFE, papers de Salamanca, Estatut..) i ella ha dit el següent:

- RENFE: és culpa de la deixadesa de governs de dreta de PP i CiU , i ara el govern de Zapatero està intetant millorar el que altres no van fer.

- Papers de Salamanca: és culpa de la deixadesa de CiU que amb la complicitat del PP no va tenir el valor de retornar-los. (En aquest punt, si l'hagués tingut davant, li hagués dit que els documents que tenim a l'Arxiu Nacional de Catalunya ja es podien consultar perquè estaven digitalitzats, i que el dels particulars, amb més càrrega sentimental, ves a saber si vindran algun dia...)

-Estatut: gràcies al govern de Zapatero a Catalunya s'invertiran molts més diners a Catalunya, cosa que el govern del PP amb CiU a Catalunya no es va fer.

Un cop resumit tot això, faig les següents conclusions:

1. Tal i com ja vaig manifestar dies enrera quan em referia al portaveu d'ICV-EUiA a L'Hospitalet, sembla que la Chacón també hagi estat lligada a casa i se li hagi negat tot quan CiU governava. Aquesta sed de venjança no és bona.

2. La Chacón s'ha convertit en la gruppie oficial del ZP. Si li posem uns pompons ja seria espectacular! El defensa a peu i a cavall fins i tot quan és indefensable.

3. Aquesta senyora és Ministra de Vivenda no? Doncs si és tant bona, si la resta ho han fet tant malament, que ella actui d'una vegada per totes i deixi de fer promeses que després queden en un no-res.

És nota que milita al PSOE. Molt dir que són d'esquerres, molt presumir que són al costat de la gent, però quan és l'hora de demostrar-ho res de res.

Menys demagogia, menys tonteries i preocupis de treballar.

2007-10-10T16:01:00.000+01:00

LA JNC, PRESENT A FRANKFURT

Un cop més, la JNC ha estat a l'alçada i ha fet una visita a la Fira del Llibre de Frankfurt per portar-hi el "Catalonia is not Spain".
És sorprenent veure com des de la JSC es critica aquesta visita. Això de ser les joventuts d'un partit que no creu en Catalunya, que està supeditat a Madrid i que creu que el nostre país és una autonomia més, fa que es diguin aquestes..tonteries. En fi, no perdré més temps parlant-ne.
A Frankfurt, en Quim Monzó ha fet un discurs impecable, amb un repàs excel·lent i exhaustiu a la nostra cultura, que m'ha fet emocionar. Tot i que avui el podem llegir a diferents diaris i portals d'internet, crec que és bo penjar-lo al nostre blog.
Recomano a tots aquells qui creuen que Catalunya és una regió més que se'l llegeixin i aprenguin. Fins i tot recomano la seva lectura al President Montilla, tot i que hi era present (és ràpid de llegir, té la versió en castellà si ho desitja, i el pot llegir a l'avió cap a Madrid quan vagi a celebrar el dia de la Hispanitat).

Senyores i senyors,Com que de discursos no n’he fet mai (i no sé si en sabria) els explicaré un conte.El conte va d’un escriptor que sempre parla molt de pressa i que per aquest motiu sovint s’entrebanca. Doncs a aquest escriptor, un dia —l’any que la cultura catalana n’és la convidada— li proposen de fer el discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt.Abans d’acceptar l’encàrrec, l’escriptor en qüestió —català i, per tant, gat escaldat— dubta. Pensa: “I ara ¿què faig? ¿Accepto la invitació? ¿No l’accepto? ¿La declino amb alguna excusa amable? Si l’accepto, ¿què en pensarà la gent? Si no l’accepto, ¿què en pensarà també la gent?”No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions. Si un dia expliques que, quan vas a cal sastre, l’home, mentre et pren les mides, pregunta: “¿Cap a quina banda carrega vostè?”, i tu contestes que carregues cap a la dreta (o que carregues cap a l’esquerra), la gent treu conclusions. Si vas a la fruiteria i demanes pomes treu conclusions. Si demanes taronges també en treu.Facis una cosa o facis l’altra (carreguis cap a la dreta o cap a l’esquerra, compris pomes o taronges) la gent té un alt nivell de clarividència. La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa. Si fas un pas endavant, malament per no haver-te quedat quiet. Si et quedes quiet, malament per no haver avançat.Però passa que l’escriptor en qüestió creu que no ha de demanar perdó a ningú per sentir-se part de la cultura que aquell any han convidat a Frankfurt; de manera que decideix acceptar. És evident que no l’hi proposaran pas —fer el protocol·lari discurs inicial— l’any que la cultura convidada a la Fira de Frankfurt sigui la turca, la vietnamesa o la n’gndunga. Així, doncs, diu que sí, que el farà, i tot seguit s’asseu a una taula, agafa un bolígraf i una llibreta i comença a rumiar què hi ha de dir.Una mica, se sent perplex. Al llarg dels temps, la bonança de la història no ha estat al costat de la literatura catalana. Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben ben fort. Per això el sorprèn que un muntatge com aquest —la Fira de Frankfurt, dedicada a la gran glòria de la indústria editorial— hagi decidit convidar una cultura amb una literatura desestructurada, repartida entre diversos Estats en cap dels quals és llengua realment oficial (encara que n’hi hagi un i mig que ho proclamin; sempre i quan aquesta proclamació no molesti els turistes, els esquiadors de pas o els repartidors de butà).Per això té dubtes a propòsit de la invitació a Frankfurt. ¿De cop i volta el món s’ha tornat magnànim amb ells, quan n’hi ha tants que els volen perpètuament perifèrics? Recorda, a més, que, en un altre muntatge literari —més nòrdic i bastant més pompós—, ara fa poc més d’un segle (el 1904) el jurat del premi Nobel de literatura va premiar Frederic Mistral. Frederic Mistral no era català. Era occità. Però la referència serveix —no sols perquè alguns catalans i alguns occitans se senten a prop— sinó perquè el premi va molestar tant els puristes de la Nació-Estat (“Soyez propre, parlez français!”) que —mai més a la vida— cap literatura sense Estat ha tornat a tenir un premi Nobel.A més de la sensació de perplexitat, el personatge del nostre conte té una sensació de justícia. Potser “justícia” no és la paraula exacta. Alguna cosa semblant. Tot i que —com s’ha dit— als catalans els avatars polítics ens han anat d’una manera que no convida a gaire alegries, la literatura catalana és, clarament, una de les pedres fundacionals de la cultura europea. Cap literatura sense Estat d’aquesta Europa (que ara diuen que construïm entre tots), no ha estat ni és tan sòlida, tan dúctil i tan continuada.¿Ha d’explicar tot això, en el discurs? Potser podria començar dient que la potència inicial que va fer que la literatura catalana tingués lloc preferent a Europa durant l’Edat Mitjana neix de Ramon Llull (Raymundus Lullus, Raimundo Lulio, Raymond Llull, Raymond Lully: com els agradi més). Ramon Llull era filòsof, narrador i poeta. Era mallorquí, d’aquesta Mallorca avui esdevinguda un "bundesland" geriàtricoturístic alemany. Nascut molt abans que els ‘tour operators’, els avions de baix cost i la ‘balearització’ dictessin les normes de vida d’aquelles costes, centennis abans de l’arribada de Boris Becker i de Claudia Schiffer, en ple segle XIII Ramon Llull va estructurar una llengua travada i rigorosa, la mateixa llengua en la que, de manera vibrant i corrompuda, encara parlem i escrivim ara.Però l’escriptor té altres dubtes. Ja que ha de parlar a Frankfurt, ¿ho hauria d’amanir amb detalls que poguessin interessar els germanoparlants? ¿Hauria d’esmentar l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, S’Arxiduc? ¿Hauria d’esmentar el senyor Damm i el senyor Moritz, fundadors d’algunes de les marques de cervesa que els catalans encara bevem ara? És evident que, si ho fes, li dirien frívol, i això encara l’impel·leix més a fer-ho. Ja posats, podria esmentar el senyor Otto Zutz, gran oftalmòleg —“diplomat a Espanya i Alemanya”— que ha acabat donant nom a una esplèndida discoteca de Barcelona i que, en vida, graduava la vista de molts barcelonins. D’alguns membres de la família del poeta Carles Riba, per exemple, segons es desprèn del que el seu nét —Pau Riba, també poeta i, a més, cantant— diu al text que acompanya el disc “Dioptria”.Tampoc no sap si hauria de citar els més grans dels que han configurat el fil literari que ens du fins avui: Bernat Metge, JV Foix, Narcís Oller, Anselm Turmeda, Joan Brossa, Joanot Martorell, Llorenç Villalonga, Jordi de Sant Jordi, Jaume Roig, Josep Carner, Jacint Verdaguer, Isabel de Villena, Josep Maria de Sagarra, Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Joan Maragall, Eugeni d’Ors, Josep Pla, Joan Sales, Mercè Rodoreda... ¿O potser seria millor no citar-ne cap? Citar tots aquests escriptors (la majoria desconeguts pel món literari que es belluga per Frankfurt) ¿no farà que els assistents a la cerimònia d’obertura de la Fira del Llibre s’avorreixin de sentir noms que els sonen poc? ¿No farà que mirin el rellotge i pensin: “Quin rotllo, aquest home!”? Per això, doncs, decideix que no dirà cap nom (tot i que, de fet, ja els hagi dit en el mateix procés de descriure els dubtes sobre si els ha de dir o no). A més, segons ha llegit, a la mateixa Fira del Llibre hi haurà instal·lada una exposició que parlarà d’això. Encara que —siguem sincers— ¿quantes de les persones que assisteixin a aquest acte inaugural visitaran després aquesta exposició amb un interès no merament protocol·lari? Siguem sincers i optimistes: ben poques. Tot i que es tracti d’una Fira del Llibre, i els escriptors més desconeguts haurien de ser els que més excitessin la set de lectura de les persones interessades a descobrir meravelles literàries, i no a seguir, simplement, el tam-tam comercial del que toca en cada moment.Però, com més hi rumia, menys clar veu com hauria de ser el discurs. Ja que molta gent té del món una idea feta a partir de la geometria actual del poder políticocultural, potser podria explicar que, a Europa —esqueixat ja el llatí en llengües vulgars—, el primer tractat de Dret va ser el català “Consolat de Mar”, pel qual es van regir les relacions marítimes al Mediterrani. Potser podria afegir que alguns dels primers tractats europeus de medicina, dietètica, filosofia, cirurgia o gastronomia eren també escrits en llengua catalana.Però, ¿tantes dades servirien gaire de res? ¿Què han dit altres escriptors en anteriors discursos inaugurals d’aquesta mateixa Fira? -L’escriptor busca aleshores alguns d’aquests discursos i els llegeix. En tots hi ha una gran exaltació de la cultura pròpia, i veu clar que, sempre, a qui no pertany a la cultura exaltada tots aquests discursos li sonen distants, com la remor de l’aigua que va riu avall sense que hi parem atenció.Són discursos a l’estil d’aquell que, durant la dictadura franquista, va fer a Nova York, a les Nacions Unides, el violoncel·lista Casals. -Va ser un discurs que va emocionar els catalans amb la mateixa intensitat que va deixar indiferents la resta d’habitants del planeta: “I am a Catalan. Today, a province of Spain. But what has been Catalonia?...”:“Sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però ¿què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides...” També veu que altres escriptors que han fet discursos inicials a la Fira del Llibre hi intercalen poemes. Potser ell també ho faci. Podria, per exemple, llegir aquell travallengua que, un dia (en una fenomenal paròdia de discurs militar), va recitar el grandíssim Salvador Dalí, com si fos un poema excels:“Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics. Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics”.De fet, si tot discurs és part d’un ritual i, com en tots els rituals, el que importa realment és la forma, el protocol, l’americana, la corbata (o l’absència de corbata), ¿importa gaire què s’hi diu exactament? ¿En una cerimònia religiosa feta en una llengua morta (una missa en llatí, per exemple), importa gaire que part dels fidels no entenguin el text? Encara més: ¿cal dir res en concret? Els polítics són grans malabaristes, i per això els seus discursos són exemplars: plens de paraules-comodins que, amb gran mestria —per quedar com a gent responsable—, apliquen en el moment just encara que, de fet, siguin fum i prou: lletres que formen síl·labes que formen paraules per cobrir l’expedient. Aquest músic fenomenal que és Carles Santos va gravar fa anys una peça esplèndida que consisteix en una barreja de declaració d’amor i discurs de polític. És un text on les vacuïtats i les promeses han estat substituïdes per una repetició constant de la paraula “Sargantaneta”, adobada amb adjectius exaltats. (“Sargantaneta” —“Sagrantaneta”— és el nom de la seva barca de pesca.) ¿No seria, doncs, un text ple de paraules-comodins, de “sagrantanetes”, el discurs ideal per un acte com el de la inauguració de la Fira del Llibre? Un text tan abstracte i tan buit que, sense canviar cap frase, es pogués utilitzar també per qualsevol altra mena d’acte: literari, esportiu, cinegètic o filatèlic. Que tant servís per presentar un nou llibre de poesia lírica com per inaugurar una línia ferroviària. Un discurs tan ambigu que fos tot ritme —ritme, ritme!—, però que en el fons no digués res: absolutament res.Tot això és el que l’escriptor que sempre parla molt de pressa, que per aquest motiu de vegades s’entrebanca (i a qui un dia li proposen de fer el discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt) dubta si ha de dir o no. Dubta també si —si ho diu— els que l’escolten hi pararan atenció. Dubta també si —si hi paren atenció— entendran què vol dir. Pensa també que, de fet, podria dir qualsevol altra cosa sense que en el fons canviés gaire res si, en tota la resta de detalls, compleix el cerimonial. La particularitat més important del qual cerimonial és, per cert, el temps. I això sí que ho té clar: quan arribi als minuts estipulats, mirarà el rellotge i dirà:Res més. Moltes gràcies. Bona tarda.

2007-10-04T17:39:00.000+01:00

Avui podia escriure sobre moltes coses: la T-Sud i com el govern de la Generalitat s'ha deixat pendre el número, la nova llei de serveis socials i la referent als mitjans de comunicació aprovades ahir al Parlament, la polèmica que encara continua sobre la crema de fotos del Rei (acabo de llegir a un portal d'internet que a la UAB han penjat un ninot amb la seva cara), el vídeo de les JSE que ridiculitza els militants del PP...

En definitiva, l'actualitat ve farcida i són moltes les opinions que ens genera. Però avui vaig més enllà: els joves que estem implicats en política, que creiem en el que fem i estimem el País, quin paper hi juguem en tot això? Quin lloc ocupem dins d'aquest món aparentment de bojos? I després ve la pregunta del milió: per què som tant pocs els joves que ens interessem pel futur del país? Per què la majoria "passen"? Ja sé que no és pas una refelxió nova, però és repetitiva i que ens ha de fer reflexionar.

Avui des de la JNC s'ha publicat una nova edició del butlletí electrònic "Estel blanc" on s'informa de les disferents novetats del partit i ,a més, el nostre diputat al Parlament, el nostre President i el Secretari General hi publiquen un article d'opinió. Un cop fetes les reflexions anteriors, he cregut oportú penjar al nostre blog el que planteja en Marc Pifarré, el President de la JNC. Crec que en un dia gris com el d'avui, les seves reflexions són encoratjadores.

Compromís amb Catalunya

Sovint es tendeix a titllar fàcilment els joves de “passotes”, poc compromesos, en general amb tot, però sobretot i també amb el país. En els viatges a diferents països en vies de desenvolupament que he pogut fer, he trobat molt joves catalans compromesos amb una causa, fent cooperació, ajuda al tercer món, construint escoles o centres sanitaris, lluitant contra malalties, formant al joves, etc... Totes, tasques molt nobles i encomiables. He trobat molts catalans, sobretot catalans. Per tant, és empíricament comprovable que no és cert que no hi hagi molta gent jove del país amb compromís, compromís amb la seva causa. Sense deixar de dir que és important, necessari, noble, útil, i generós tenir aquest compromís, la reflexió que vull compartir és que sovint és fàcil que gent jove es motivi i s’impliqui, per exemple, amb l’ONG local d’ajuda al poble indígena de l’altra punta del món, i sovint sigui molt difícil el compromís amb el propi país. Sovint no està massa ben vist, o fins i tot desprestigiat o mofat. Nosaltres també tenim un compromís important, necessari, noble, útil, i generós. No és incompatible amb el que descrivia. A la JNC tenim un compromís vital per treballar per Catalunya i per la seva gent. Ens hi comprometem de per vida! I ho volem fer des de la política, ara tan desprestigiada, i a la qual volem contribuir a prestigiar. Nosaltres fem un acte de servei al país, un acte de generositat, una contribució al bé col•lectiu, un compromís que mereix que estiguem a l’alçada i que no és fàcil de fer. Cal que algú ho faci. Alliberar el país i portar-lo a la plenitud no és cap complaença, ni cap futesa, és un compromís obstinat de les joves i els joves de la JNC. També és noble i encomiable el nostre compromís.

Marc Pifarré i Estrada

President

2007-10-02T15:17:00.000+01:00

Avui ha tingut lloc el ple municipal del mes d'octubre i hi ha hagut un parell d'actituds que m'han semblat, si més no, sorprenents.

La primera ha estat l'actitud de l'alcalde Corbacho: avui no sabia on era, donava paraules abans de temps o quan no tocava, i no seguia ni de bon tros la discusió que hi havia a la sala. No escoltava! Darrerament és habitual aquesta actitud en ell, L'Hospitalet se li ha quedat petit i s'avorreix, i com ell és el President de la Diputació de Barcelona ja en té prou. Per tant, per què ha de perdre el temps en un ple municipal? No val la pena! Llàstima que tots els qui el varen votar no venen mai als plens i no el veuen, perquè pot ser alguns s'ho repensen en unes properes eleccions...Fins i tot quan es comporta de forma dèspota i grollera amb la resta de consistori o amb els propis ciutadans..

Una segona actitud que m'ha sobtat ha estat la del portaveu d'ICV-EUiA, Alfons Salmeron, durant el seu posicionament referent a una de les nostres mocions. La Meritxell Borràs, com a portaveu de CiU, ha exposat un proposta on demanavem que es fes un control dels pisos de protecció oficial, de manera que es tingués la certesa que hi visqués el seu titular i, a més, que es donessin a qui realment els necessita, per evitar així certes actituds de picaresca que es produeixen. A més, es proposaven un conjunt de mesures que s'apliquen a Sant Cugat del Vallès i que funcionen a la perfecció.

L'amic Salmeron s'ha posat com una moto: ha començat amb allò tant "sobat" de benvinguts al món de l'habitatge de protecció, i amb el raonament no menys sobat de "després de 23 anys al govern és una llàstima que se'n preocupin ara"...Després ha esbombat un conjunt de barbaritats del tot infundades sobre la nostra acitud respecte l'habitatge protegit...bla bla bla. En definitiva, una visió borrosa i acomplexada de la realitat.

A vegades penso que els del PSOE-PSC i ICV-EUiA vivien lligats a la pota del llit durant els governs de Pujol. Sembla que se'ls hi negués l'aigua, el pa i la sal, perquè de la forma en que critiquen els governs de CiU dóna aquesta sensació. Pot ser és que saben que són en fals al govern de Catalunya i que la cadira que ocupen no els hi correspon.

Tot i que a molts els emprenyi, si durant 23 anys CiU va governar Catalunya va ser perquè el conjunt de la ciutadania va donar suport a Pujol. Aquests del govern d'Entesa, el Tripartit, o com es facin dir, que sàpiguen que ells són on són per maquinacions de despatx i no perquè els ciutadans de Catalunya ho haguem desitjat. Qui va guanyar les eleccions va ser CiU, i qui va fer pactes nocturs varen ser uns altres.

En definitiva, amic Salmeron, m'imagino que això d'estar al govern municipal t'obliga a tenir aquests estirabots;però tranquil, si les coses no es torcen, encara et queden uns quants anys en el teu càrrec, així que tranquilet i prente un tranquilitzant quan entris als plens.

2007-09-27T09:19:00.000+01:00

El debat de política general, genera debat. A continuació us oferim l'article que publica avui La Vanguardia d'en Francesc-Marc Àlvaro. Tenim un President de la Generalitat molt mediocre.

Listín sin música

El género habitual del president Jordi Pujol para abrir los debates de política general en el Parlament era el discurso del listín telefónico en el que repasaba de manera minuciosa y prolija todas las realizaciones llevadas a cabo durante el curso político precedente (y la legislatura entera o todos los años anteriores, según se terciara) y anunciaba, también de manera pormenorizada, pueblo por pueblo y barrio por barrio, lo que se proponía su Govern a corto y medio plazo. Este gordo listín telefónico pujoliano, cuya digestión no era fácil para la oposición ni para los periodistas, llevaba siempre el aderezo de una música pegadiza que tenía como misión sacar a relucir lo que de verdad sabía vender el líder nacionalista: un proyecto de país, una apuesta colectiva, un diseño cívico nada improvisado. Se estuviera de acuerdo o no con Pujol, gustaran más o menos sus palabras, nadie podía negar que el líder nacionalista tenía una idea de Catalunya en la cabeza. Y, cada otoño, con una envidiable capacidad para versionarse a sí mismo, entonaba sus éxitos. Ello le servía para poner en valor sus aciertos de gestión y también para esconder bajo la alfombra de la épica y la lírica los errores y carencias de sus consellers, especialmente en su etapa final donde - bajo la luz inmisericorde de la mayoría absoluta del PP en Madrid- imperaban los tonos grises.

El president José Montilla, ayer, en su primer debate de política general, optó por copiar el género del discurso del listín telefónico, que casa bien con su papel de supuesto gestor y que, al trocear la acción política en infinitas partes sectoriales (llegando incluso a hablarnos de los horarios del metro), intenta trasladar al público la imagen de una gigantesca labor gubernamental, como si su mandato no hubiera empezado hace muy poco y no estuviera lastrado, además, por el bloqueo estatutario.

El problema es que Montilla no puso música alguna al listín de marras, a pesar de que los párrafos finales de su alocución (englobados bajo el epígrafe Una idea de la Catalunya futura)trataban de ensayar algo parecido a una vibración personal y auténtica, algo vagamente clasificable como el sueño de un líder, la sentida hoja de ruta que sale del corazón de un dirigente. El listín de Montilla es un ladrillo de prosa administrativa bajo la cual es imposible hallar el riesgo de una idea de país, salvo la pura inercia del ir tirando. Esta es "la normalidad política" de la que hizo ayer bandera el máximo representante del autogobierno. Montilla es un político remiso a la política, rareza que se produce, precisamente, cuando demasiados amateurs de la política juegan a marcar la agenda.

Claro que también podría ser que, como pasa con algún ultrasonido del reino animal, la música de Montilla sea sólo para oídos escogidos.

FRANCESC-MARC ÁLVARO

2007-09-25T10:51:00.000+01:00

Un projecte compartit

Fa uns dies, el PSC va aplegar al Montseny a tots els seus diputats al Parlament en unes jornades destinades a planificar el nou periode de sessions que ben aviat s'iniciarà.

Fins aquí tot normal, tots els partits fan aquesta mena de reunions sovint, però vet aquí un petit "detall", ja que a banda dels dirigents socialistes hi havia un convidat especial, el Conseller de Vicepresidència, Josep Lluís Carod Rovira.

Per alguns aquest serà un detall sense importància o a tot estirar una anècdota, d'altres més cofois amb el Govern d'Entesa faran palès un alt grau de satisfacció per la unitat d'aquests partits que va més enllà de les reunions del Consell Executiu.

Jo no m'arrenglero ni amb els uns ni amb els altres, de ben segur que Carod es va sentir com a casa envoltat de socialistes, ja no cal que t'amaguis, se't veu el llautó!

Crec, ara sí que es beu prou clar, que no cal ser una llumenera per adonar-se que el projecte d'ERC és un projecte compartit, compartit amb el PSC-PSOE i amb Zapatero.

Josep Àlvarez.

Conseller Nacional de la JNC.

2007-09-23T22:29:00.001+01:00

Vivim en una democràcia de molt baix nivell. L'altre dia l'Audiencia Nacional decidí cridar a declarar el militant independentista Jaume Roura. Sortí en llibertat àmb càrrecs. Se l'acusa (i es declara culpable) d'haver cremat fotografies del Rey de España, don Juan Carlos I. Unes 400 persones van protestar contra la vinguda del monarca a les comarques del Principat fa dues setmanes. La protesta, pacífica, acabà amb la crema d'unes fotografies mal impresses del Rey.

Es pot estar a favor o no d'una idea, en cas d'estar-hi en contra és legítim protestar. L'Estado de Derecho ho garantitza. Però a la seva manera com sempre. Si cremes una bandera catalana, et passeges amb una bandera nazi o profereixes insults públics contra algun nacionalista perifèric tens un xec en blanc. Es pot cantar tot, insultar els nacionalismes peninsulars de mil maneres i res, no passa res, això sí, compte amb La Carrau i Betagarri a les festes de la Mercè que són proetarres.

Et pots manifestar pacíficament, desplegar un gran llençol demanant l'oficialitat de les seleccions esportives catalanes enmig d'un partit retransmès en directe per tota España, i que ni locutor ni càmeres se'n donin compte. Et pots manifestar silenciosament demanant quelcom, com no et poden desprestigiar, no hi ha notícia.

Suposo que als membres de l'esquerra independentista del nostre país, als que això de provocar els posa bastant, no se'ls ha acudit res més millor que atacar el punt dèbil de l'Estat de Dret, la monarquia i l'ús de la bandera española. Jo els recolzo, tot i reconèixer que no actuaria mai com fan ells, perquè respecto la seva llibertat d'expressió i les seves ganes de notorietat. Cremar un tros de roba que per molta gent té un simbolisme afectiu no m'agrada perquè no voldria que fessin el mateix amb la meva senyera. Cremar la fotografia d'algú, em sembla de malgust. Ja s'entén que el Rey en el Reyno de España és el Cap d'Estat, i com a tal se l'ha de respectar, però com a qualsevol ciutadà. Oi que si cremen la meva foto o es mofen de la meva senyera, ningú farà res contra el burló. Doncs si és el Rey tampoc. Igualtat per tothom. I sobretot igualtat de tracte, per totes les ideologies i també pensaments, els nacionals també, que són els únics que no es respecten i es miren de retallar a l'Estado Español. Serà el següent pas prohibir les lletres de grups de música catalans? Quan els Obrint Pas diuen "Alça't!!!", igual és apologia del terrorisme senyors de l'Audiencia, o millor dit, senyors delators de C's, PP, Cope, El País, "Brunete mediàtica" en general, prenguin nota: Els catalans tenim una cançó en la que exaltem un guerriller, Serrallonga, és delicte? I quan els Mesclat canten allò de..."Si el rei vol corona, corona li darem. Que vingui a Barcelona i el coll li tallarem!!!" També és delicte?

Senyors, una mica de seny tots plegats i respecte a les persones, a les institucions, a les idees i als pensaments. Gandhi deia: "Guanyem justícia més ràpidament si fem justícia a la part contrària". No hem de fer res que no ens agradaria per a nosaltres. Treballem, esforcem-nos amb les idees clares, amb convicció. Ell ho va conseguir. Fins a la victòria sempre sí, pacificament, amb educació i respecte pels nostres rivals, amics, pels que pensen diferent.

Sense por, Visca Catalunya Lliure!!!

2007-09-18T16:11:00.001+01:00

Un any més, des de la JNC de L'Hospitalet hem col·laborat durant la Festa Major de Bellvitge en el xiringuito de CDC. Hem servit begudes, entrepans, hem rigut, hem suat i ens ho hem passat molt bé!
Com sempre, els companys de la resta de territori han vingut a visitar-nos. Des de la JNC de L'Hospitalet volem agrair als membres del CEN Oriol Martin i Eugènia Vilamitjana, el cap comarcal del Baix Llobregat, Jaume Casanovas, a militants de Sabadell, del Baix Llobregat i fins i tot jubilats il·lustres de la organització, que vinguessin una nit a acompanyar-nos.
L'any que ve més!

2007-09-14T16:00:00.000+01:00

La JNC de L'Hospitalet de Llobregat va ser present a l'ofrena floral al monument de Rafael de Casanovas de la seva ciutat el passat dia 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya. L'acte, molt sobri, comptà amb la presència de la majoria d'associacions culturals i polítiques de la nostra ciutat. En la imatge superior es poden veure els membres del col·lectiu que hi van participar.

2007-09-05T09:18:00.000+01:00

Em pregunto quin mal fem jugant un partit de costellada en ple mes d'octubre, sense internacionals "espanyols" ni coincidint horàriament amb la "roja", en un cap de setmana absent de compromissos oficials en el campionat de lliga estatal. Un partit en el que haurem de sortir amb tot de jugadors suplents, majoritàriament del Barça i l'Espanyol, que són els únics que ens poden "prestar" futbolistes sense que ningú s'enfadi ni en surti escaldat. Contra un rival, EEUU, mediocre futbolísticament. Amb tot, el partit atreurà l'atenció de milers de ciutadans del nostre país il·lusionats de veure jugar la nostra selecció, somniant algun dia animar-la en un mundial o eurocopa.

La por rau en la internacionalització del problema català. EEUU vindrà amb l'equip titular, transmetrà el partit per la ESPN, milions d'espectadors se n'enteraran d'una realitat desconeguda per a ells. Ui, quina por!!! Podem jugar contra Argentina, Brasil, Paraguai, Equador...però no contra EEUU.

Senyors dirigents de la RFEF, polítics del PP i del PSOE, són uns CAGATS!!! No saben afrontar democràticament un problema i empren les eines més vils de l'Estat de "Dret" per desfer el que no els hi agrada. Seguirem lluitant!!! Ànims a la FCF i a la plataforma pro seleccions esportives catalanes!!!

Amunt les seleccions esportives catalanes!!! Una nació, una selecció!!!

2007-09-04T17:47:00.000+01:00

Molts ja hem tornat de vacances i hem pogut patir els embussos a les carreteres, la manca de llum a Barcelona, el "bon" funcionament de Rodalies, el caos de l'aeroport del Prat...

I quan tots ens plantegem com farem front als mesos que ens esperen després de les despeses més o menys importants de les vacances, avui es fan públics els sous més alts de polítics espanyols: el primer, en Jordi Hereu, el segon, José Montilla, i el tercer, Celestino Corbacho. L'alcalde de L'Hospitalet i President de la Diputació de Barcelona "només" cobra 144.000€ l'any. Tenint en compte que no té cap despesa, ja que disposa de cotxe oficial, i dubto que pagui els àpats de la seva butxaca; tots aquests calerons queden per ell....

Si tinguessim accès als sous de molts dels assessors i assessorets de l'ajuntament de L'Hospitalet, segur que se'ns cauria tot a terra! Això són polítiques de progrés, i la resta són tonteries!

Bona tornada, sí senyor!

2007-07-25T09:25:00.001+01:00

Recordo el desembre de 2001, hi va haver una gran nevada, espectacular. Des de les aules del Campus Nord de la UPC a Pedralbes, a mig matí, vaig veure com començava a nevar. No només fou un fenomen meteorològic focalitzat en Barcelona, a la resta del país també va caure amb força. I no nevà poc. Mireu si va nevar, que un munt de cotxes van quedar retinguts al túnel del Bruc. En pocs moments s'acumulaven sobre la A2 més de 60 cm de neu. Feia fred, molt de fred, les estufes, calefaccions i altres eines per escalfar anaven al 200%, les fàbriques continuaven al seu ritme habitual. I passà el de sempre, la subestació de Rubí va petar. Conseqüència: Mig Baix Llobregat i part de Barcelona sense llum. Hi van haver zones del nostre municipi sense fluïd elèctric durant més de 24 hores. La situació va ser caòtica, cert, però en poc més de 24 hores tot estava solucionat.

On vull anar a parar amb tot aquest recordatori. Bé, fa 6 anys, el senyor Clos, actual ministre d'indústria, el senyor Montilla, actual president de la Generalitat de Catalunya, atacaren vilment el govern de la Generalitat de llavors. L'acusaren de manca de previsió, de ser un govern feble en mans del PP, de ser un govern a les fosques!!!(hehehe quin humor més fi!!!) En Joan Clos titllava d'inacceptable la poca capacitat de pressió sobre les elèctriques i d'inconcebible deixar una ciutat com Barcelona a les fosques. Increïble no?

Ara, al 2007, en ple més de juliol, sense grans calorades, ahir sentia la Mònica López al TN dir que està sent un juliol sec però poc calorós, va i ens quedem sense llum. Una catàstrofe similar a la del 2001, però sense adversitats com llavors. Ni tant sols els aires acondicionats funcionen a ple rendiment!!! Però a diferència de 2001, el problema no s'ha solucionat en 24 hores, ja fa més de 48 hores que molts veïns de Barcelona no tenen llum!!! I atenció, que ve onada de calor el cap de setmana. Si us plau ciutadans, moderin el consum, tots a la platja si tenen calor!!!

I a tot això que hi diuen els criticaires d'ara fa 6 anys. Res. No poden dir res, recordar allò del 2001 a la seva manera. Amb la seva banda mediàtica. Fer sortir professionals i experts progres per la televisió per justificar l'apagada. Arribar a dir que això és normal, que ha passat a Alemanya i Als Estats Units. Que a partir d'ara serà freqüent. I tothom content cap a casa, sobretot, abans d'anar-hi passeu pel supermercat a comprar espelmes.

No senyors, no és això. El dèficit d'infrastructures és vergonyós. Les estacions elèctriques estan igual que fa 6 anys. Els últims 4 anys, al Ministerio de Indústria hi han hagut ministres catalans, del PSC, que no han fet res per millorar res de la seva competència (o incompetència) a Catalunya. Com no han fet res per millorar carreteres, rodalies ferroviàries, aeroport. I els senyors d'Esquerra, on són? Estan al govern? Què hi diuen? Si fós al revés es llançarien al coll del govern de CiU de torn. Ara callen. I els d'iniciativa? La legió del PSC, aquells que van davant apagant el foc, justificant el mal treball dels socialistes, fent la feina bruta. A tot plegat, res, més del mateix, un desastre, estic tip de veure en crònica de successos el meu país, pobre país, cada vegada pitjor i més endarrerit. Quin futur ens espera? Futur de queixa, i futur de combat contra la incompetència del govern de Catalunya i del govern de l'Estat espanyol. Des de la JNC de L'Hospitalet de Llobregat estarem a l'aguait denunciant la mala praxis dels grans manaires actuals, preparats per donar respostes i solucions als problemes dels ciutadans.

2007-07-23T13:17:00.000+01:00

Continuem amb la colla de succesos que baten els nostres dies. Ara resulta que anar a Port Aventura un dissabte pel matí costa més de 4 hores de cotxe, jo creia només en hora i poc poder arribar. Resulta que quan has d'anar a treballar sempre arribes tard, això sí, et tornen el bitllet si vas amb RENFE, després de reclamar clar. Si véns de Lleida per la A2, caravana al canto, i mentrestant el servei català del transit diu allò de trànsit fluïd. Quina gràcia no? Si tornes de la Costa Brava o de la Costa Daurada més del mateix!!! L'aeroport? Més val no parlar-ne, del tercer món, a l'agost tots apilats com a sardines, vigilem que s'acosta, sobretot que ningú faci cap vaga!!! A tot això avui treballant de sobte, plas, m'he quedat sense llum. No passa res, ningú pagarà per això. I més en passaran, xarxa de rodalies obsoleta, la MAT paralitzada arribarà amb retard i malament, igual com amb l'AVE, el 4rt cinturó...Millor fer cues...D'això se li'n diu governar, si us plau manaires apoltronats del tripartit...Foteu el camp...No tinc ganes de sentir més allò de...Disculpin les molèsties!!!

Salut i independència!!!

PD- A partir d'ara quan no hi hagin caravanes, la velocitat màxima permesa als vehicles serà de 80 Km/h...Hauré de posar tercera i revolucionar el motor. No contamina més el cotxe? No cal fer cas al RACC, més val fer cas als d'iniciativa. Mireu que bé ho fan a L'Hospitalet de Llobregat...La segona ciutat de Catalunya, la menys sostenible de totes, visca els Okupes Salmerón!!!

2007-07-19T09:12:00.000+01:00

Ahir va haver-hi ple al Parlament de Catalunya i, lamentablement, de nou el President de la Generalitat va deixar el seu càrrec a l'alçada de la sola de la sabata. És inadmissible que "salti" per un comentari d'un diputat de CiU quan és més que habitual que durant les sessions a qualsevol Parlament es sentin veus i comentaris. La reacció de Montilla és una mostra més del seu baix to i perfil polític, i s'agreuja pel fet que és la màxima institució del País.
Per acabar-ho d'adobar, acusa a CiU de considerar al tripartit "usurpador": Sr. Montilla, pot ser és a l'inversa, pot ser vostè es veu com a tal, com un usurpador, com algú que ocupa una cadira que no li correspon, i com algú a qui la responsabilitat que té al damunt li va gran. No faci culpables de les seves pròpies mancances als altres i procuri estar una mica més a l'alçada del debat parlamentari que Catalunya mereix. I sobretot, respecti al grup majoritari de l'oposició: per molta ràbia que li faci, CiU va ser el grup polític més votat, el favorit de la majoria de catalans, i vostè amb el seu tarannà no fa més que posar-se en contra bona part de la gent d'aquest País. Recordi: és el president de tots els catalans, no ho oblidi.

2007-07-10T12:23:00.000+01:00

La JNC ha iniciat una campanya d'estiu per tal de donar a conèixer què és Catalunya a la gent que visita el nostre país.
Com sempre, des de la JNC ens preocupem de Catalunya i volem situar-la de nou al mapa europeu, cosa que des de l'actual govern de la Generalitat no es fa ni de bon tros.
Em pregunto què farà l'actual govern per promocionar el nostre país més enllà de les nostres fronteres...Es conformaran amb què en Woddy Allen gravi una pel·lícula a Barcelona? Espero que no...

2007-07-06T12:11:00.000+01:00

2007-06-25T10:24:00.000+01:00

El passat divendres 22 de juny, al diari gratuït Més L'Hospitalet, va sortir publicat un article del cap de llista d'ICV-EUiA, Alfons Salmeron. Quan vaig acabar de llegir-lo, em vaig posar a escriure un article que amablement en Manel, l'Alberto i l'Anna del Més m'han publicat. Aquí el teniu!

Les coses pel seu nom

El passat divendres vaig llegir un article sorprenent en aquest mateix diari, signat pel portaveu d’ICV-EUiA a l’ajuntament de L’Hospitalet, Alfons Salmeron.
El primer que m’ha cridat l’atenció ha estat l’anàlisi que fa dels resultats electorals: és evident que ICV-EUiA és qui més percentatge de vots ha perdut, tant és així que li ha costat un regidor. Aquesta és una realitat, i d’altres interpretacions ja formen part de la ciència ficció, i de voler confondre els desitjos amb la realitat. Els resultats van ser els que van ser: CiU va ser la única formació política que va pujar en percentatge de vots i la única que va millorar resultats.
Pel que fa a les afirmacions que es fan des de ICV-EUiA sobre el seu paper dins el govern municipal passat i futur, destaca la continuïtat com a fet positiu, de veritat? Parla de polítiques d’habitatge, i si realment apliquen la continuïtat, seguiran beneint fer com a màxim el 20% d’habitatge protegit, tal i com han fet en cada planificació urbanística? Parla també d’un nou pacte per a la integració de la nova ciutadania: si ha de ser nou és perquè el propi alcalde va trencar-lo en fer unes declaracions del tot inapropiades, i ICV-EUiA al cantó des del govern.
No m’estendré més, ja que aquests exemples, al meu entendre, són aclaridors per explicar el paper de la coalició ecologista al govern municipal. Si aquesta postura creuen que és la que més els hi convé, si tot i el càstig clar i evident de les urnes vers el seu partit, volen continuar al govern, ells mateixos.
Era sorprenent que el dia de la presa de possessió del consistori, des de la coalició eco - socialista es digués que ara cal preocupar-se de les polítiques socials, ja que la transformació urbanística ja s’ha fet (curiosament, l’alcalde va dir el mateix..). Ara és preocuparan de la gent? I que han estat fent tots aquests anys?
Des de la Joventut Nacionalista de Catalunya tenim les coses clares: CiU és la única formació que es preocupa realment dels ciutadans i ciutadanes de L’Hospitalet, i així ho ha demostrat des de la oposició, fent aportacions als plens i tirant endavant iniciatives a proposta de la gent de la ciutat.
Per a nosaltres, aquesta és la millor manera d’estar al servei dels ciutadans i seguirem fent costat al projecte de CiU, i a la feina que es farà des de la oposició.

Núria Rosell i Mir.
Cap comarcal de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) a L’Hospitalet.

2007-06-15T10:04:00.000+01:00

No sé cap on anem, però si seguim així, el que tinc clar és que ens passaran la mà per la cara, i no només a Europa, ja ho fan, sinó també a Espanya. Veig com la classe dirigent del país es baralla, sense discurs ni projecte, només per poder. Un inepte al capdavant de la Generalitat. Un personatge sortit de les tenebres, en Vendrell, exterrorista i conspirador, al capdavant del segon partit del govern. En Saura i la seva dona, deixant les forces de seguretat del país amb el cul enlaire sense discurs ni criteri. El pitjor de tot és que aquesta genteta són mirall de molts, que creuen amb quatre parauletes ben dites poder arribar a dalt de tot i tocar cuixa, calers fàcils i poder, visca l'egocentrisme!!!

Així al jove selectivitatat aquests dies, li recomano que no s'hi esmerci gaire, amb uns estudis bàsics i senzills, sense anar més enllà, es poden aspirar a unes oposicions i res...La vida segura sense treballar massa...I a més un sou de nassos!!! Un professor recent titulat de secundària guanya el doble que un doctorat a la universitat, per molta excel·lència que sigui. I això es pot extrapol·lar a d'altres camps, com més preparat estàs menys guanyes!!! Fins hi tot pots aspirar a ser president de la Generalitat!!! Vinga apa doncs som-hi tots!!!

M'agradaria que el president del meu país fos mirall dels joves, admiració de molts, respectat pels altres. Durant 23 anys, en vam tenir un que complia amb aquestes premisses. Viatjava a l'estranger i se l'escoltaven, anava a les Espanyes i el respectaven, la gent de casa, el votessin o no, li tenien apreci, era el president de tots!!!

Si us plau que torni aquell temps!!! Regeneració ja!!! Que l'oposició armi vel·les i defineixi perfil propi, amb estandards populars i coherència, amb sobiranisme, perquè som i només nosaltres podem decidir que volem ser, si volem tot és possible, Montenegro no és una utopia, Kosovo tampoc!!!

Però sobretot, inculquem als nostres fills, al jovent, que res és senzill, que s'ha de treballar, pel bé propi i pel del país, Catalunya. Cultura de l'esforç ja!!! Només així conseguirem tornar a ser i ser alguna cosa més, tant de bo, en el concert dels pobles del món.

2007-06-13T18:25:00.000+01:00

Avui hi ha hagut sessió al Parlament de Catalunya (que continuarà demà dijous) i m'he posat davant la televisió per escoltar les preguntes de control al President de la Generalitat.

Hi ha hagut dos fets que m'han deixat glaçada i que crec que demostren el baix nivell parlamentari (per no dir-ne més) de l'actual President de la Generalitat, així com d'alguns dels seus consellers.

Un cop més, el President Montilla ha centrat les seves crítiques en Artur Mas (sembla una obsessió malaltissa el que li passa a aquest senyor). Montilla ha dit a Mas que "a l'hora de defensar els interessos de Catalunya, vostè no pot donar lliçons" i l'ha acusat de manca de lideratge tant a CDC com a CiU. Crec que sobren les paraules.

Escoltar aquestes tonteries de boca de la màxima autoritat del país, d'aquell qui va perdre les eleccions, d'aquell qui ha d'anar amb una llibreta d'on copia les dedicatories per no fer faltes d'ortografia... D'aquell qui, en definitiva, simplement "passa" de Catalunya i que la governa Catalunya com si fos una autonomia... Escoltar aquest senyor fa venir ganes de plorar.

Una altre intervenció que he trobat, com dir-ho...simple, ha estat la de la Consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, quan parlava de polítiques de joventut. Davant la interpel·lació d'un diputat del seu propi partit, la consellera s'ha mostrat nerviosa, indecisa i amb manca de coneixements en matèria de polítiques de joventut. La cara de l'Albert Batalla, el diputat de la JNC, era un poema! Crec que no sabia on posar-se...

Per no dir la intervenció del Conseller d'Educació, el "tete" Maragall, quan ha parlat un cop més sobre la tercera hora i ha llençat dures crítiques a la obra de govern de CiU.

Com pretenem que la gent vagi a votar? Com volem fer creure als nostres ciutadans/es que la política té com a eix principal fer-los la vida millor, quan al Parlament es senten aquestes intervencions? Com hem d'apropar els joves a la política, si sembla que els polítics siguin d'una altra galaxia? On és el debat parlamentari de fa uns anys on el respecte, la educació,el rigor i les ganes de fer la feina ben feta predominaven sobre les sigles o els interessos partidistes?

El que és evident és que cada dia que passa, el nostre pais va perdent tot allò que va anar aconseguint de la mà del President Pujol durant tants anys: el respecte i l'estima per Catalunya. Els qui governen ara Catalunya estan més preocupats en arreglar els seus problemes interns de partit que en treballar pel pais. Una llàstima.

2007-06-07T08:43:00.000+01:00

Cada setmana el President Pujol escriu un article que publica al web del Centre d'Estudis Jordi Pujol. Des de la JNC de L'H creiem que el d'aquesta setmana és de lectura obligada per tots aquells qui ens estimem Catalunya, i ens preocupa el rumb que està agafant el nostre país en els últims temps.
Aquí el teniu!

Orgull de Catalunya

Em sento orgullós de ser català i sento la necessitat de dir-ho.

Crec no ser ni haver estat un fatxenda. Zelós, això sí, de la meva dignitat com a persona i com a català. De la dignitat de Catalunya, i del respecte que li és degut. Al mateix temps respectuós i admirador d’altres països, començant pel conjunt d’Espanya, de la seva història, de la seva cultura, de la seva identitat. I de les de tants altres països, europeus o no. I dels motius que tots ells tenen –i alguns en grau superlatiu- de sentir-se orgullosos de ser el que són i de ser com són. És des d’aquest sentiment que ara sento la necessitat de dir perquè sempre m’he sentit i em sento orgullós de ser català.

Per què sento aquest orgull? Per petulància? Ja he dit que no. Per infantilisme? Per rebequeria? Per una mena de tossuderia exagerada en un moment en què a Catalunya hi ha crisi d’autoestima? No.

Res d’això, sinó per convicció, per coneixement del que Catalunya ha estat i és, per la manera com Catalunya està posicionada en el temps d’avui i en l’espai, perquè hi ha valors que hem sabut conservar. Perquè hem desmentit les previsions dels analistes que ens pronosticaven una decadència irreversible. Perquè tot i ara passar un mal moment si enfondim en la nostra Història, la nostra identitat, la nostra mateixa realitat d’avui constatem que seguim essent-hi i que seguim sumant. Més enllà de les aparences i de les invitacions a la renúncia (algunes fetes des de casa mateix).

Si repassem la Història veurem que hem estat en situacions molt difícils. Que s’ha parlat de “Finis Cataloniae” més d’un cop. Però que sempre ho hem superat. Que sempre ha prevalgut l’esperit del Fènix, és a dir, l’esperit del ressorgiment. Del Fènix Cataloniae.

Però no fem Història. En tot cas no anem gaire enrere. Recordem només –i breument- el que ha estat el gran renaixement català els últims 100-150 anys. En tots els temps, des del cultural a l’econòmic, des del social a l’artístic. Des de la defensa de les arrels a l’avantguarda i l’esclat creatiu. Només la guerra del 36-39 va ser capaç de frenar Catalunya, una guerra amb més d’un motiu, amb més d’una causa però amb una de molt principal: frenar i sotmetre Catalunya. Tan important era Catalunya.

Després altre cop va tornar la cançó de l’enfadós: Finis Cataloniae. Per política, per persecució identitària i per discriminació econòmica, per immigració, per pèrdua d’esperança.. Finis Cataloniae.

Però no. Catalunya va resistir.

I després, què ha passat? Que hi ha hagut una recuperació en tots els sentits. Interna. Que ara –que és cert que passem un moment dolent- algú pot creure que farà marxa enrere. I el perill hi és. Però el nostre capital és gran. I és garantia , si volem, de recuperació.

Mirem-nos-ho des de dos punts de vista. Deixarem per a després el més important, que és el de la nostra força interna. En part perquè fa poc ja en vàrem parlar (veure l’editorial “El nostre capital” del 2 de maig). Fem ara en canvi la prova del nou. És a dir, calibrem el que és i el que ha estat la Catalunya dels últims trenta anys vista des de fora, des de la perspectiva de la resta d’Espanya. Doncs bé, sense petulància, sense fatxenderia Catalunya pot dir que ha estat un factor decisiu –decisiu vol dir que sense ella no hauria passat el que ha passat- en la consolidació de la democràcia, en el procés de modernització de l’Estat, en la europeïtzació, en el progrés econòmic, en l’equilibri territorial, en la implantació de les Autonomies,… Que ha contribuït més que ningú a l’estabilitat i la continuïtat de l’acció de govern de tot l’Estat, sense les quals Espanya no hauria fet el progrés que ha fet.

Més encara: Catalunya ha estat durant ben bé dues dècades un referent a Europa. Un model d’equilibri entre identitat d’arrels i identitat de projecte i de futur. Entre afirmació identitària i capacitat de col·laborar en marcs polítics més grans.

I ha estat un exemple de solidaritat –sí, de solidaritat en un alt grau- i de lleialtat, de joc net de cara a tercers.

Algú pot dir després de llegir això que els catalans no necessitem dida, ningú que ens faci elogi o que ens doni cova. Que diguin el que vulguin. Això ha estat així. I cal tenir molt de prejudici per a no reconèixer el que en tot aquests camps ha fet Catalunya.

Cert que poc reconegut. És probable que ningú no ho agraeixi. Però no pot ser ignorat i menystingut. Com sovint ho és. I els catalans n’hem de ser conscients. Conscients de la nostra importància i del nostre pes. I per tant confiats que com diu la cançó “no serem moguts”

De tota manera alguna consciència hi deu haver d’això. Quan ara veiem que des de més d’un sector –de dretes i d’esquerres- es torna a parlar bé de Catalunya després d’haver-la bescantada i enganyada i menystinguda -els uns i els altres, repeteixo- per força hem de pensar que alguns valors, alguna força i alguna substància devem tenir. O només, potser, uns quants escons de diputats? Potser ells –uns i altres- creuen això, però aleshores s’han de preguntar per què malgrat tantes pressions, tants enganys i tantes maniobres encara s’han de preocupar, quan les coses es posen tibants, de què passa a Catalunya, de com respondrà Catalunya.

Tot això dit sabent quines són les limitacions nostres, és a dir, no des de la fatxenderia, però des d’un orgull legítim i ben fonamentat.

Però tot això només justifica el nostre orgull de rebot. No n’és la causa principal. La causa principal és el pes actual de Catalunya, la seva capacitat d’iniciativa, el valor acumulat pel catalanisme durant més de 100 anys i que segueix vigent. Ho deia a l’editorial del 2 de maig. “El nostre capital”. No cal repetir-ho, a ell em remeto.

Tant m’hi remeto que es pot pensar que no calia al cap d’un mes fer un altre editorial sobre això. Però hi ha coses positives tan certes i que tant poden pesar en el nostre futur que no s’hi perd res a insistir-hi.

La primera és que patim una crisi d’autoestima. Comprensible per com s’han fet les coses darrerament. Però no justificada si analitzem el nostre potencial econòmic, cultural i social. Si som conscients de la fortalesa de la nostra identitat. Del nostre bon exemple de convivència. I també de la molt notable capacitat d’integració que hem demostrat tenir. De la nostra capacitat d’elaborar i de transmetre missatges que són vàlids més enllà de nosaltres.

I enmig del desconcert polític que patim i malgrat les invitacions a la renúncia que fins i tot el Govern de la Generalitat ens fa, el país segueix actiu i amb iniciativa. Per exemple, les últimes dades d’evolució de les nostres exportacions i de les nostres inversions a tot el Món són bones. O l’evolució de les traduccions dels nostres escriptors a llengües estrangeres. O la recuperació de científics catalans que han estat treballant a l’estranger. Tot això són punts que es guanyen en temes de qualitat.

No caure en la inconsciència de no adonar-nos del moment difícil que vivim. Però jugar –perquè ho podem fer- amb orgull, ambició i confiança.

2007-06-06T10:01:00.000+01:00

Aquest és el blog de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) de L'Hospitalet de Llobregat.

Des d'aquest espai, els membres de la comarca farem arribar les nostres idees, pensaments i inquietuds sobre l'àmbit polític del nostre País, així com sobre temes que afecten als joves.

Ser de la JNC a L'Hospitalet no és una feina fàcil, no ho negarem. Tot i així, són molts els joves que creiem que des de la nostra ciutat també podem contribuir a la plena sobirania del nostre país, i volem aportar el nostre gra de sorra per millorar Catalunya i L'Hospitalet; i tot això pensant en els joves, el futur de la societat.

Així doncs, a partir d'ara, els joves independentistes de L'Hospitalet ja tenim un nou espai on exposar les nostres inquietuds. Sigueu benvinguts!

Visca Catalunya lliure!